Articles d'interes

La neteja dels boscos no surt econòmicament a compte. Els professionals de la fusta es queixen que l’extracció de matèria primera no els rendeix. Els propietaris en treuen poc benefici i les tasques de manteniment són, diuen, cares.

Amb els últims incendis de l’Alt Empordà, que van afectar més de 13.000 hectàrees, s’ha reobert el debat sobre si els boscos de Catalunya estan prou nets o la brutícia acumulada en el sotabosc propicia la propagació del foc. El conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, va intentar aplacar aquesta recurrent discussió avançant que el govern planteja promoure una iniciativa legislativa per modificar el codi penal i aconseguir que es commutin penes als presos a canvi de tasques de servei a la comunitat “netejant els boscos”. Tot i això, l’opinió majoritària entre els professionals que treballen al bosc és que aquesta solució serà poc efectiva. Recorden, però, que ja hi ha iniciatives vigents per mantenir-lo net però que són “inapreciables”. En aquest sentit, la responsable del departament forestal de la Serradora Boix i membre de l’Associació de Rematants i Serradors de Catalunya, Iolanda Domenjó, comenta: “Les ajudes que la Generalitat atorga per netejar el bosc tenen un resultat polític molt poc visible, és una feina de formiga. Sempre és més vistós anunciar, per exemple, que s’han comprat camions nous per als bombers”. L’any passat, la Generalitat va atorgar ajuts per valor de 6,2 milions d’euros per a la neteja de boscos públics i privats.

Domenjó admet que enmig d’aquesta crisi econòmica no poden demanar a l’administració que destini més diners per a la neteja de boscos. En canvi, sí que li poden reclamar que simplifiqui els tràmits per accedir als ajuts vigents i faciliti el treball amb maquinària a dins del bosc, cosa que permetria dignificar unes feines, com la del rematant, que s’estan perdent.

Les claus de la biomassa tèrmica d'ara al 2020

Un més alt aprofitament de recurs de la bioenergia requereix més esforç de divulgació sobre les seves avantatges als ciutadans. Tenim matèria primera, tecnologia i professionals. Com fer rentable per tothom -consumidors, productors de biocarburants, fabricants d'equipaments i empreses de serveis energètics – l'ús d'una energia local, neta, segura i competitiva front els combustibles fòssils?.

El preu del bidó de petroli BRENT, a 9 de desembre 2011, està a 110,44$ barril. Per altre part, el petroli BRENT ha pujat un 14,30% durant tot l'any, tot i la profunda crisi econòmica de la UE, i les previsions de creixement a un any son superiors al 19%, i a 5 anys superiors al 71%. Els preus del gas natural estan indexats als del petroli amb el que s'espera un increment igual o superior a aquest.
Espanya depèn energèticament un 80% de l'energia de fora i a més a Europa el consum energètic per usos tèrmics es del 50% del total de l'energia consumida.

La biomassa per usos tèrmics competeix perfectament amb el gasoil de calefacció i GLP, i a la vegada competiria amb el gas natural de no ser per les subvencions i ajuts públics que aquest gas importat rep.

Aquestes son les claus de la biomassa tèrmica d'aquí al 2020 segons els resultats del Congrés Internacional de Bioenergia que va tenir lloc el passat mes d'octubre a Valladolid (coincidint amb Expobioenergia'11).

FOREST ENERGY, un portal sobre projectes de biomassa forestal amb grans possibilitats per a joves investigadors.

La pàgina web www.forestenergy.org és una plataforma per el treball en ret d'investigadors, empresses i altres interessats en aquest camp. Formar part d'una Acció COST (veure pdf adjunt) dedicada a la biomassa forestal en la que Cesefor participa (www.cesefor.com / Centro de Servicios y Promoción Forestal y de su Indústria de Castilla y León).

Informe EurObserv'ER. Europa aconsegueix l'any 2010 un gran increment de biomassa

La producció d'energia primària a partir de biomassa sòlida va experimentar durant l'any 2010 l'increment més gran de tot el segle. Va passar de 73,4 milions de tones equivalents a petroli (Mtep) del 2009 a 79,3 en termes absoluts. Aquestes dades provenen del darrer baròmetre de EurObser'ER on es constata que un hivern llarg i fred (com el del 2009-2010) junt amb la consolidació de la indústria per subministrar biocombustibles de manera segura i econòmica han pogut més que la crisi a l'hora de mantenir el camí de creixement de la biomassa.

El Baròmetre de la biomassa sòlida que s'acaba de publicar confirma la tendència al increment del ús de la biomassa amb finalitats energètiques, tant per usos tèrmics com energètics, a la Unió Europea,

Els altres dos paràmetres mesurats per aquest informe també aporten creixements notables. El consum de calor va passar de 60 a 66 Mtep i en electricitat produïda de 62 a 67 Twh, el que representen increments del 10,1 i del 8,3 respectivament.

El document confirma que la millora en la producció i subministre de biocombustibles, l'increment d'instal·lacions de calderes i xarxes de calor juntament amb la innovació tecnològica han confirmat que la biomassa està en condicions de competir i superar l'oferta del gas i el carbó.

Pèl·lets Astúries creix cap el mercat internacional i la co-generació

                                          Promoció

de la producció sostenible de biomassa forestal al Mediterrani

A principis de novembre es varen reunir a Ptuj (Eslovènia) els socis del projecte Proforbiomed, que persegueix incrementar l’ús de la biomassa forestal per energia amb la seva promoció. Les regions participants es caracteritzen per la seva mediterraneïtat, amb socis procedents de l’Algarve (Portugal), del sud i del nord-oest d’Itàlia, de Macedònia (Grècia), de la Provença (França), d’Eslovènia, i, dins l’estat espanyol, de la Comunitat Valenciana i de la Regió de Múrcia.

Tenim biomassa per aconseguir els objectius de cinc PER 2011-2020

Una de les aportacions del PER 2011-2020 aprovat fa poc és la quantificació de la biomassa no industrial necessària per aconseguir els objectius de generació d'electricitat. Segons el pla, l'objectiu de 1.350 MW instal·lats per el 2020 es podria aconseguir amb 18 milions de tones de biomassa diferent, des de residus forestals i agrícoles a conreus energètics. Els càlculs realitzats pel IDAE estimen que la biomassa potencial anual podria arribar als 89 milions de tones, o sigui, cinc vegades més.

PASTGUREN, UNA ALTRE PAPERERA CONVERTIDA EN PLANTA DE BIOMASSA

Igual que Gestamp amb Rottneros, de Miranda de Ebro /Burgos), Foresta Capital pot concloure aquest mes l'adquisició d'una altre paperera fallida, la de Pastguren, a Zalla (Bizkaia). La planta porta dos anys parada, des del 2009. De moment no se saben els detalls de la nova planta, però es creu que absorbirà una part dels treballadors.

El diari “Cinco dias” va publicar la setmana passada la notícia sobre la venda de la paperera “un grup aragonès del sector de l'energia té la intenció de tancar els propers dies la compra de les instal·lacions i els seus terrenys (50.000 m2) per engegar una central de biomassa”.

                           Escalfor industrial amb estella d'origen sostenible

S'espera un consum de 60.000 m3/any. L'estella s'obtindrà en plantacions d'eucaliptus i d'empreses forestals de la zona.

La multinacional làctica Nestlé instal·la a 16 km d'Osorno, en la Regió dels Llacs, al sud de Xile, una planta que processarà més de 250 milions de litres de llet a l'any amb el calor generat amb biomassa en forma d'estelles procedents de boscos de petits i mitjans productors i empreses forestals de la regió.