BioMassa al Lluçanès

Amb l’objectiu de promoure actuacions de millora de l’eficiència energètica i l’ús d’energies renovables en el sector residencial (edificis existents), el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, a través de l’IDAE (Instituto para la Diversivicación y Ahorro de la Energía), ha posat en marxa un programa d’ajudes i de financiació dotat amb 125 milions d’euros.

A continuació us resumim els aspectes més rellevants dels ajuts, que han estat publicats al BOE núm. 235 (Sec. III. Pàg. 79433) :

Àmbits de les actuacions subvencionables:

1. Millora de l’eficiència energètica de l’envolvent tèrmic.

2. Millora de l’eficiència energètica de les instal·lacions tèrmiques i d’il·luminació.

3. Substitució d’energia convencional per biomassa en les instal·lacions tèrmiques.

4. Substitució d’energia convencional per energia geotèrmica en les instal·lacions tèrmiques.

Les actuacions objecte de l’ajut han de millorar la qualificació energètica total de l’edifici en, almenys, 1 lletra mesurada en l’escala d’emissions de diòxid de carboni (kg CO2/m2 any), respecte a la qualificació energètica inicial de l’edifici. Aquesta millora en la seva qualificació podrà obtenir-se mitjançant la realització d’una tipologia d’actuació o d’una combinació de diverses.

Divendres 4 d’octubre està prevista, a Santa Eulàlia de Puig-oriol, una Jornada Tècnica sobre treballs silvícoles a càrrec de l’Associació de Propietaris Forestals del Lluçanès. La jornada està dirigida principalment als propietaris forestals del municipi de Lluçà, però està oberta a totes les persones que hi estiguin interessades.

Que el consumidor d’estella forestal sàpiga quines característiques té el producte, d’on ve i si s’adequa a la qualitat que la instal·lació requereix. Aquests són els principals objectius que persegueix la creació d’una marca de garantia per a l’estella, DBOSQ, que identificarà aquest tipus de biocombustible en funció de la seva qualitat. Tècnics del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) analitzen aspectes com la granulometria, la humitat i el contingut en cendres.

L'Associació de Propietaris Forestals s'ha marcat com a objectiu per al 2013 la restauració i millora de prop d'un centenar d'hectàrees de pineda de pi roig, situades en sis finques forestals del Lluçanès.

L'Associació compta amb un pressupost anual de 109.306,14 euros, dels quals, 85.000 són aportats per la Diputació de Barcelona, gràcies al conveni signat fa tres anys entre el Consorci del Lluçanès, la Diputació i l'Associació. La resta de l'aportació són recursos propis.

Segons l'ORDRE AAM/111/2013, de 24 de maig, es depleguen les mesures preventives per la llita contra els incendis forestal relatives a l'activitat agrícola. Aquestes mesures són les següents:

Durant el període comprès entre el 15 de juny i el 15 d’agost, ambdós inclosos, en la franja horària d’entre

Segons l'ordre AAM/346/2012, de 22 d’octubre enguany es poden produir respercussions importants en la conservació de les masses forestals afectades i en la salut de les persones a causa de la processionària del pi. Hi ha hagut campanyes anteriors de tractaments aeria promoguts pel Departament, per tal de controlar les poblacions i limitar els danys que produeix

El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, l’Institut Català del Suro i el Museu del Suro de Palafrugell, en el marc del projecte europeu Proforbiomed, organitzen aquesta jornada pel divendres 9 de novembre al Museu del Suro de Palafrugell. També hi col·laboren l’Agència Local de l’Energia d’Osona, el Consell Comarcal del Bages, el Consorci Forestal de Catalunya i la Fundació Món Rural.

La jornada-taller vol ser un punt de trobada entre tècnics i responsables d’entitats públiques locals per a l’intercanvi d’idees, experiències i bones pràctiques, alhora que oferir referències d’impacte socioeconòmic i d’exemples d’èxit.

La neteja dels boscos no surt econòmicament a compte. Els professionals de la fusta es queixen que l’extracció de matèria primera no els rendeix. Els propietaris en treuen poc benefici i les tasques de manteniment són, diuen, cares.

Amb els últims incendis de l’Alt Empordà, que van afectar més de 13.000 hectàrees, s’ha reobert el debat sobre si els boscos de Catalunya estan prou nets o la brutícia acumulada en el sotabosc propicia la propagació del foc. El conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, va intentar aplacar aquesta recurrent discussió avançant que el govern planteja promoure una iniciativa legislativa per modificar el codi penal i aconseguir que es commutin penes als presos a canvi de tasques de servei a la comunitat “netejant els boscos”. Tot i això, l’opinió majoritària entre els professionals que treballen al bosc és que aquesta solució serà poc efectiva. Recorden, però, que ja hi ha iniciatives vigents per mantenir-lo net però que són “inapreciables”. En aquest sentit, la responsable del departament forestal de la Serradora Boix i membre de l’Associació de Rematants i Serradors de Catalunya, Iolanda Domenjó, comenta: “Les ajudes que la Generalitat atorga per netejar el bosc tenen un resultat polític molt poc visible, és una feina de formiga. Sempre és més vistós anunciar, per exemple, que s’han comprat camions nous per als bombers”. L’any passat, la Generalitat va atorgar ajuts per valor de 6,2 milions d’euros per a la neteja de boscos públics i privats.

Domenjó admet que enmig d’aquesta crisi econòmica no poden demanar a l’administració que destini més diners per a la neteja de boscos. En canvi, sí que li poden reclamar que simplifiqui els tràmits per accedir als ajuts vigents i faciliti el treball amb maquinària a dins del bosc, cosa que permetria dignificar unes feines, com la del rematant, que s’estan perdent.

A causa de l'alt risc d'incendis que patim agreujat per les altes temperatures actuals i que es preveuen per la propera setmana, i la manca de pluges, es recomana a pagesos i propietaris forestals llaurar al màxim els rostolls dels camps fent especial atenció als situats vora les masses forestals, les carreteres i poblacions. Amb aquesta acció es pretén minimitzar l'alt risc de propagació d'un foc mentre les condicions ambientals no siguin més favorables.