Articles d'interes

En una finca del Segarra-Garrigues a Vilanova de l'Aguda, per al complex de Talavera

La finca experimental de tabac ubicada al municipi de Vilanova de l'Aguda

El municipi de Talavera (a la Segarra) ha iniciat les proves experimentals de cultiu per a la planta de biomassa, que permetrà la generació d’energia a partir de la fulla de tabac. La plantació, d’uns 3.000 troncs de tabac, està situada en uns terrenys regats pel canal Segarra-Garrigues a Vilanova de l’Aguda (Noguera), propietat d’un agricultor de la població, Ramon Bernaus. Es tracta, de moment, de proves experimentals per constatar com s’adapta la planta al terreny. Els cultius es van iniciar aproximadament fa una setmana i, si la prova resulta satisfactòria, l’any que ve ja s’hi farà d’una forma més extensa, segons va assenyalar Bernaus.

A Lleó s'està investigant amb diverses espècies «exòtiques» destinades a la generació de biomassa

El paisatge agrari de la província no és aliè als canvis i en els pròxims anys les grans extensions de blat de moro que acaparen superfície en els regadius lleonesos podrien deixar pas a cultius més estranys com el sorgo paperer, la soja, la colza, el triticale o la civada gegant. Plantacions poc habituals fins a ara però que comencen a ser comunes a causa de les noves pautes que marca la Unió Europea i a la necessària transformació d'un sector primari sumit en una profunda crisi.

Sembla blat, però és sorgo paperer destinata la producció d'energia mitjana. 

 Espanya tan sols ha executat un 9 per cent de la potència de generació d'energia amb biomassa prevista per a l'any 2010, segons es recull en el monogràfic 'El valor de la Biomassa Forestal' que ha publicat el Grup Ence en col·laboració amb Boston Consulting Group i al que ha tingut accés EFA.

Segons s'indica en aquesta publicació del Grup Ence, líder de producció d'energia amb biomassa a Espanya, dels 1.695 megawats de nova instal·lació prevista per a 2010, només s'han portat a terme 152 megawats des de 2004 . En 2009 la Unió Europea va publicar l'anomenat Pla 20/20/20, el que obliga a Espanya a elaborar un nou pla d'energies renovables en 2010 que li permeti arribar a els nous objectius fixats per la Unió Europea. Segons es desprèn del monogràfic, tercer volum de la col·lecció de publicacions 'Els Valors de ENCE', la generació amb biomassa suposaria un estalvi de fins a 12 milions de tones d'emissions de CO2 si s'aprofita tot el seu potencial de generació a Espanya, enfront dels 5 milions de tones dels objectius marcats pel pla Espanyol d'Energies Renovables, PER 2005-2010; i un estalvi de 20 milions d'euros a l'any en importacions de drets de CO2 .

L'Associació de Propietaris de Finques Rústiques de la Vall de Camprodon ha impulsat la redacció i execució d'un projecte de gestió forestal conjunta amb abast a tota la vall. L'objectiu d'aquest projecte és la millora de la gestió forestal de les finques, tinguin o no pla de gestió, i buscar la valorització i l'aprofitament dels boscos per generar productes de valor, com per exemple la biomassa com a combustible per a calderes.

AVUI + EL PUNT 22/07/10

 Foto: vallcamprodon.cat 

Els dos alcaldes un conveni per potenciar la gestió forestal sostenible i l'aprofitament de les de les restes agrícoles a l'Ebre. El territori pot produir uns 15 megawatts cada any. 

Les Terres de l'Ebre tenen un excés de biomassa forestal, un problema que agreuja el risc d'incendis. De fet, es calcula que hi ha 102 milions de metres cúbics de biomassa i que en els últims 25 anys s'hi han cremat més de 17.600 hectàrees. L'últim incendi forestal més important, amb més de 1.100 hectàrees cremades, va ser ara fa un any, a Horta de Sant Joan. Segons la Generalitat, l'Ebre podria aprofitar 146.000 tones anuals de biomassa (37.000 provinents dels boscos i més de 109.000 de les podes agrícoles) per a la producció energètica, amb un potencial tèrmic de 259 megawatts i un potencial elèctric de 15 megawatts.

La millora de les estructures de les masses forestals permetria reduir el combustible i, alhora, la vulnerabilitat als grans incendis.
 
Les Terres de l'Ebre podrien utilitzar unes 146.000 tones anuals de biomassa forestal i agrícola per a la producció energètica, amb uns 259 MW de potencial tèrmic i 15MW de potencial elèctric. Així es desprèn del document sobre l'estratègia per a la gestió forestal sostenible a les Terres de l'Ebre a través de la valorització energètica de la biomassa, que ha presentat el conseller de Medi ambient, Francesc Baltasar.

En concret, es podrien aprofitar fins a 37.863,9 hectàrees forestals, la qual cosa representaria 36.395,1 tones anuals per al consum energètic i un potencial tèrmic i elèctric a instal·lar de 70,8MW. i 3,9MW., respectivament.

 La Directiva 2009/28/CE del Parlament europeu i del Consell, de 23 d'abril de 2009, relativa al foment de l'ús d'energia procedent de fonts renovables, estableix que cada Estat membre ha d'elaborar un Pla d'Acció Nacional en matèria d'Energies Renovables (PANER) per aconseguir els objectius nacionals fixats en la pròpia Directiva. Per a Espanya, aquests objectius es concreten que les energies renovables representin un 20% del consum final brut d'energia, amb un percentatge en el transport del 10%, l'any 2020.

La piscina coberta del Pont de Suert, que entrarà en funcionament al desembre, utilitzarà biomassa procedent de les més de 3.000 hectàrees de bosc de propietat municipal per sufragar més del 60% de la despesa energètica de les instal·lacions per escalfar l'aigua. Per això s'instal·larà una caldera de biomassa. L'alcalde, Albert Alins, va explicar que les tasques d'extracció de biomassa, majoritàriament procedent de pins, es duran a terme a través de plans d'ordenació forestal que el mateix ajuntament ja té programats en diferents zones com Viu de Llevata, Sarreres, a Llesp, i Malpàs. L'extracció de biomassa la durà a terme l'ajuntament, per això crearà sis llocs de treball, que seran finançats amb subvencions de la conselleria de Medi Ambient.

L'alcalde va assenyalar que la calefacció de les piscines amb biomassa servirà coma prova per estendre aquest sistema a altres equipaments municipals com la guarderia, l'escola local o el mateix edifici consistorial. El consistori confia a sumar uns 400 socis de la piscina per assegurar el manteniment de la infraestructura.

EL SEGRE -18/07/10

L'Observatori permet conèixer la grandària del sector i la seva tendència futura, tant en nombre d'empreses com en volum econòmic; ofereix estimacions del consum de biocombustibles sòlids i la seva distribució geogràfica. Permet avaluar la reducció de costos energètics, i la consegüent millora en la competitivitat de les empreses i creació d'ocupació, derivada del canvi a calderes de biomassa, i també la reducció de les emissions de CO2 i altres gasos d'efecte hivernacle.

Des de l'engegada de l'Observatori, al desembre de 2009, s'han registrat més de 1.200 instal·lacions i 250 MW Primeres dades Encara que hi ha un major nombre d'instal·lacions en l'àmbit domèstic, és en la indústria on trobem més KW instal·lats a causa del ús de calderes de major potència. La potència mitja unitària en instal·lacions industrials (indústria de la fusta i el moble, agroganadera, etc.) és de 350 KW; en les llars s'instal·len calderes o xemeneies de potència mitja 55 KW; mentre que en el sector públic (ajuntaments, poliesportius, col·legis, district heatings, etc.) les calderes tenen 300 KW de potència mitja. En el sector industrial són les fàbriques relacionades amb el món agrari i de la fusta les quals major nombre d'instal·lacions i potència reuneixen, degut, sobretot, a la major facilitat d'accés a la matèria primera. Un exemple excel·lent és una cooperativa agrícola de Losar de la Vora, Càceres, que entre 2007 i 2008 ha instal·lat 6 calderes per als seus assecadors de tabac; en total 9.900 KW.

Cada vegada són més les instal·lacions esportives i col·legis que empren biomassa, encara que les district heatings en comunitats de veïns són els quals més potència unitària aporten (250 KW/instal·lació esportiva enfront de 1MW/ DH, com mitjana). Hospitals i establiments hotelers són potencials grans consumidors de biomassa que encara semblen acostar-se amb timidesa a aquesta possibilitat. Hi ha 18 district heatings o calefaccions centralitzades, repartits per Andalusia, Astúries, Catalunya, Castella-la Manxa, Castella-Lleó, Madrid, Navarra i País Basc amb una potència instal·lada total de 20 MW, i sent 2 d'elles per a producció de calor i fred.

EMPRESAS.NET - 13/07/10

 L'Associació de Propietaris Forestals Tinença-Ports (APFTP) està disposada a impulsar iniciatives privades que facin possible l'aprofitament del residu forestal o biomassa.

Així, durant la jornada formativa "Aprofitament de biomassa forestal: oportunitat per a la gestió dels boscos" celebrada ahir a Morella es va parlar de la possible col.laboració interautonòmica Aragó-Comunitat Valenciana per posar en valor la biomassa forestal.