Articles d'interes

Pretén generar 40 megawats mitjançant la combustió de palla en un complex en el qual s'invertirien 100 milions d'euros

Castañares de Rioja és el municipi triat per l'empresa Eco2 Biorioja per instal·lar una «planta de generació elèctrica amb biomassa», en aquest cas concret mitjançant la combustió de palla, segons recull la memòria del projecte al que ha tingut accés aquest mitjà i que ja ha estat sotmès pel Govern de La Rioja a procés de consultes, obrint a ajuntaments propers i associacions ecologistes la possibilitat de revisar els termes en què es planteja abans de formular els suggeriments que considerin oportunes.

D'acord amb l'exposició realitzada per la consultora SIICYL (Serveis Integrals d'Enginyeria de Castella i Lleó), el projecte contempla la construcció del complex sobre una parcel·la municipal, alienada prèviament i compromesa per l'empresa que ja ha dipositat el 10% del valor de venda aparaulat, que es troba al costat del camí a San Torcuato. Aquesta ocupa una superfície de 6 hectàrees, però es reconeix la necessitat d'adquirir una altra finca confrontant (parcel·les 524 i 852 del polígon 505) per construir una incineradora on es cremaran 238.000 tones mètriques de palla de cereal a l'any per generar 300.000.000 kilowats d'electricitat, sempre en aquest mateix període. La capacitat de subministrament seria, en aquest cas, equivalent a 65.000 llars; el volum d'emissió d'anhídrid carbònic que seria evitat s'aproxima a les 250.000 tones.

El projecte ha estat executat per la Diputació a través de l'APEA, gràcies al Pla de Convergència de la Junta. La inversió que s'ha realitzat supera els 22.000 euros.

El president de la Diputació d'Àvila, Agustín González, acompanyat per l'alcaldessa de Casillas, Beatriz Díez, i el diputat d'Assumptes Europeus, Ignacio Burgos, va inaugurar ahir la nova caldera de biomassa que servirà per escalfar el col·legi de Primària d'aquest municipi, amb el consegüent estalvi d'energia. En aquest sentit, Agustín González, va destacar que aquesta caldera es proveirà mitjançant ‘pèl·lets’, serradures premsades, i que encara que aquests suposaran més volum, «sí es comptabilitzarà un estalvi, passant d'uns 2.500 euros de cost del gasoil emprat anteriorment, a uns 1.000 euros de consum de biomassa».

D'igual manera, el president de la Diputació va ressaltar els beneficis d'aquesta nova infraestructura, quant a que contribueix «a la neteja de la muntanya, amb la utilització dels seus propis recursos, a la creació d'ocupació i per tant a fixar població rural, i a reduir les emissions de CO2, amb una energia més neta».

És una opció a tenir en compte, sobretot, en el medi rural

“Espanya no pot permetre's no desenvolupar les energies renovables inclosa la biomassa i els residus ja que la nostra dependència energètica amb l'exterior és de més del 100 per 100 en gas i petroli i l'ús d'aquestes energies ens ajudaria a frenar aquesta dependència”. En aquests termes s'ha manifestat el director general de Política Energètica i Mines, Antonio Hernández, durant la inauguració de la III Conferència Internacional sobre obtenció d'energia a partir de residus i biomassa.

Hernández ha insistit en les aportacions de la biomassa com a aprofitament energètic pel seu gran desenvolupament en l'àmbit rural i agrícola, per la sostenibilitat mitjà ambiental i el component de reducció d'incendis.

El procés de reciclatge dels residus sòlids que es realitza en la planta de Valdemingómez genera 323.000 megavats/hora/any d'electricitat, la qual cosa equival al 2,3% del consum total de la ciutat i permet il·luminar tota la capital i donar corrent als semàfors durant tot un any.

La delegada de Medi ambient, Ana Botella, ha assistit a la tercera edició de la Conferència Internacional sobre Obtenció d'Energia a partir de Residus i Biomassa, organitzada per l'Institut per a la Sostenibilitat dels Residus, on ha destacat Madrid com un exemple de "ciutat profundament compromesa amb la gestió sostenible dels residus i especialment amb el seu aprofitament energètic".

I és que actualment Madrid produeix el 5,2% del total de l'energia elèctrica que consumeix. En aquest sentit, el Consistori exerceix "un important paper, ja que l'energia obtinguda a partir dels llots de depuració de les aigües i del tractament de residus representa el 2,6% del consum d'energia elèctrica de la ciutat", segons l'edil.

Es podran beneficiar particulars, pymes, ajuntaments i associacions

El Govern regional ha aprovat la convocatòria d'ajudes ajudes per a l'aprofitament d'energies renovables a Castella-La Manxa, per a l'any 2010, a les àrees tecnològiques solar tèrmica, biomassa tèrmica i fotovoltaica aïllada.

Aquestes ajudes, que compten amb un pressupost superior als 2 milions d'euros, estan finançades íntegrament per l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia en el marc del conveni de col·laboració subscrit amb el Govern de Castella-La Manxa per aquest any 2010.

Ser el primer celler neutre en emissions de diòxid de carboni a l'atmosfera és la missió amb la va néixer el projecte d'Aroa. Per a això és fonamental saber quant emeten i per tant quant han de compensar. Aconseguir-ho és la seva filosofia.

No emetre CO2 a l'atmosfera quan desenvolupes una activitat econòmica és una utopia, alguna cosa impossible i una batalla perduda. Ara bé, minimitzar al màxim aquestes emissions i compensar les que produeix l'empresa comporta que el marcador es quedi a zero, o el que és el mateix que l'activitat econòmica sigui neutra en emissions de CO2. Per aconseguir-ho fa falta que tot el projecte empresarial sigui concebut des d'aquest punt de vista i això és el que han fet Kepa Larumbe i Jesús Macías. Entre mans tenen un celler, Aroa, que situada entre Grocin i Zurucuáin, s'inaugurarà el dia 25. Aroa posseeix 20 hectàrees de vinyes que van plantar en 1998 i de les quals surten cada any 120.000 ampolles del seu vi ecològic, que fins ara han produït en les instal·lacions de Cellers Lezáun.

L'increment en el nombre d'expositors inscrits per aquest any supera el 20% pel que fa a 2009.

El president de la Diputació Provincial de Jaén, Moisés Muñoz; el delegat del Govern andalús a Jaén, Felipe López, i el rector de la Universitat de Jaén, Manuel Parres, han exercit avui d'amfitrions davant un nodrit grup d'alcaldes i regidors de la província que s'han desplaçat fins al Parc Científic i Tecnològic, Geolit, amb l'objectiu de conèixer-ho de primera mà.

En aquest acte, Muñoz ha destacat que “ara que es compleixen deu anys des de la signatura de la constitució de la societat gestora d'aquest parc, es pot destacar que Geolit s'ha convertit en un punt de trobada dels esforços públics i privats i en un projecte amb molt futur”.

L'anunci realitzat pels alcaldes de Sant Antonio de Benagèber,

El consistori té la voluntat d'instal·lar més calderes, tot i que primer ha de fer una auditoria energètica

L'Ajuntament de Lloret de Mar ja ha instal·lat calderes de bimassa a quatre centres escolars de la localitat, segons Nova Ràdio Lloret. Són els col·legis Pompeu Fabra, Pere Torrent i Esteve Carles i la guarderia Lola Anglada. Segons el regidor de Medi Ambient, Ignasi Riera, són els edificis municipals que més ho necessitaven.

Segons Riera, "tots aquests conceptes de com gestionar un municipi i com gestionar l'energia d'ara en endavant s'han de posar cada cop més dins de la societat i sobretot a la societat dels escolars, que són la del futur". La biomassa és un tipus d'energia renovable que fa servir restes vegetals com a combustible. A diferència del gasoil, la biomassa genera molt poques emissions de CO2 i, per tant, gairebé no contamina. A més, un altre aspecte positiu és que el seu cost és més baix.

El Concello de Viveiro destina 692.933 euros a un projecte mixt de reparació de les deficiències detectades a la piscina municipal, subministrament d'energia per caldejar durant deu anys i manteniment d'aquesta instal lació durant quatre anys. Del total, uns 422.000 euros seran per a la caldera i l'energia per al recinte. Segons el govern local que presideix el socialista Melcior Roel, les obres es finançaran amb el «aforro enerxético conquerit ens anys de vixencia do contracte».