Guia per entendre les subvencions a la biomassa

Espanya només ha instal·lat un 9% de la potència de generació per biomassa prevista per a l'any 2010. El motiu d'aquest dèficit és un vell conegut del sector: les subvencions estatals són insuficients per fer rendibles les inversions, un problema en el qual les comunitats autònomes s'han involucrat.

Dels 1.695 megavats (MW) de nova instal·lació prevista, només s'han executat projectes de 152 MW. Fins a setembre d'aquest any, les 130 instal·lacions de biomassa van cobrir un 0,7% de la demanda total d'electricitat, segons les dades de la CNE. La majoria de plantes espanyoles estan annexes a altres indústries que compten amb el recurs vegetal i serveixen de complement a les seves línies de negoci.

El motiu de l'estancament de la biomassa és pecuniari. En el que va d'any, aquesta font ha rebut 27 milions en cosines, un 4,5% del total del règim especial (que inclou la resta de renovables i cogeneració). Per quilowatt hora produït, les instal·lacions van rebre 7 cèntims, enfront dels 41,3 cèntims de les fotovoltaiques. Davant aquest abandó de l'Executiu, les comunitats autònomes han desenvolupat el seu propi mapa del tresor de subvencions a la biomassa.

Per què? Perquè la biomassa és la font renovable que més ocupació genera alhora que retira residus forestals que són l'origen de molts incendis.

Andalusia, Galícia i Castella i Lleó són les regions que registren un major consum d'aquesta font a causa de la presència d'empreses que utilitzen grans quantitats de recursos forestals, l'existència d'un sector desenvolupat i la disseminació de la població que facilita l'ús d'aquesta tecnologia, segons es desprèn d'un informe de Avebiom (Associació Espanyola de Valorització Energètica de la Biomassa).

En aquest context, les tres comunitats són generoses en les subvencions a la biomassa amb finalitats tèrmiques (calderes), encara que res esplèndides per als projectes que impliquin generació elèctrica per a la xarxa.

Galícia finança fins a 30.000 euros de cada nova instal·lació, Andalusia entre un 60% i un 80% del cost total, i Castella i Lleó un topall de 150.000 euros. Madrid és la regió més pròdiga, amb ajudes de fins a 200.000 euros.

Finalitats elèctriques

Per a l'aprofitament de la biomassa amb finalitats elèctriques, el mapa és molt diferent. La retribució, en general, està dissenyada per afavorir la construcció de plantes, no la seva producció per a la xarxa. Només tres comunitats compten amb subvencions que atreguin inversors d'aquest tipus. País Basc finança fins a 100.000 euros de cada projecte, Castella i Lleó posa sobre la taula un màxim de 150.000 euros; i, València, un 45% de la instal·lació.
No obstant això, els productors de biomassa segueixen demandant més recursos pel greuge comparatiu que sofreixen amb altres tecnologies menys beneficioses per a l'entorn i el desenvolupament econòmic.
En tot cas, si es complissin els objectius de l'Executiu d'instal·lació d'aquesta tecnologia, Espanya es podria estalviar fins a 20 milions d'euros anuals en la compra de drets d'emissió de diòxid de carboni (CO2).
A més, suposaria una reducció d'al voltant de 12 milions de tones d'emissions contaminants, segons els càlculs de Ence.
 

Les més generoses

Castella i Lleó - Compta amb 150.000 euros per a biomassa amb finalitats calorífiques, 150.000 euros per als elèctrics i 3.000 euros per a estudis.

Madrid - Aquesta comunitat només subvenciona els projectes per a calderes de biomassa que evitin l'ús de gas natural: 200.000 euros.

País Basc - Aquesta regió reparteix els seus subsidis entre calefacció de biomassa (fins a 100.000 euros) i aprofitament d'energia (100.000 euros).

Navarra - Posa a la disposició dels inversors un màxim del 40% d'una nova instal·lació, amb un topall de 150.000 euros.

EXPANSION.COM - 21/10/10