Boscos bruts?

La neteja dels boscos no surt econòmicament a compte. Els professionals de la fusta es queixen que l’extracció de matèria primera no els rendeix. Els propietaris en treuen poc benefici i les tasques de manteniment són, diuen, cares.

Amb els últims incendis de l’Alt Empordà, que van afectar més de 13.000 hectàrees, s’ha reobert el debat sobre si els boscos de Catalunya estan prou nets o la brutícia acumulada en el sotabosc propicia la propagació del foc. El conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, va intentar aplacar aquesta recurrent discussió avançant que el govern planteja promoure una iniciativa legislativa per modificar el codi penal i aconseguir que es commutin penes als presos a canvi de tasques de servei a la comunitat “netejant els boscos”. Tot i això, l’opinió majoritària entre els professionals que treballen al bosc és que aquesta solució serà poc efectiva. Recorden, però, que ja hi ha iniciatives vigents per mantenir-lo net però que són “inapreciables”. En aquest sentit, la responsable del departament forestal de la Serradora Boix i membre de l’Associació de Rematants i Serradors de Catalunya, Iolanda Domenjó, comenta: “Les ajudes que la Generalitat atorga per netejar el bosc tenen un resultat polític molt poc visible, és una feina de formiga. Sempre és més vistós anunciar, per exemple, que s’han comprat camions nous per als bombers”. L’any passat, la Generalitat va atorgar ajuts per valor de 6,2 milions d’euros per a la neteja de boscos públics i privats.

Domenjó admet que enmig d’aquesta crisi econòmica no poden demanar a l’administració que destini més diners per a la neteja de boscos. En canvi, sí que li poden reclamar que simplifiqui els tràmits per accedir als ajuts vigents i faciliti el treball amb maquinària a dins del bosc, cosa que permetria dignificar unes feines, com la del rematant, que s’estan perdent.

Oficis en perill

El rematant és un comerciant de productes forestals: compra la fusta al propietari del bosc, la talla i la porta a la serradora. “Aquesta feina no surt a compte perquè, entre altres problemes, el preu que es paga per la fusta és molt baix”, explica Valentí Vilalta, que recentment ha heretat l’ofici del seu sogre. “Encara que Catalunya no sigui un país exportador de fusta, el mercat està globalitzat i marca els preus. Si França ven el palet a 150 euros, aquí l’hem de vendre a 149″, hi afegeix Domenjó. A més, topen amb una altra complicació: els és gairebé impossible col·locar les restes de fusta per fer biomassa perquè a Catalunya encara no hi ha una demanda important d’aquest tipus de font d’energia.

A banda del preu, els qui treballen el bosc es queixen de les dificultats que tenen per accedir-hi amb maquinària, cosa que els facilitaria la feina. En Llorenç Palomé té una empresa de serveis. Disposa d’una processadora –que talla el tronc, el neteja i el parteix a la mida que necessita la indústria– i un autocarregador que trasllada la fusta fins al lloc on hi ha els camions que s’encarreguen de portar-la a les serradores. A final del mes de juliol, Palomé estava treballant a França perquè aquí no trobava cap bosc per netejar amb les seves màquines. “A Catalunya sovint ens trobem parcel·les petites i no surt a compte mobilitzar la maquinària”, explica. I si hi ha un bosc gran que podrien treballar amb la processadora i l’autocarregador, a voltes els passa que els és difícil obtenir el permís de la Generalitat per accedir-hi. “Ens demanen que treballem com antigament i, en canvi, quan es fa obra pública s’utilitza l’última tecnologia”, hi afegeix. Palomé assegura que posaria fi a “les reticències” que té l’administració per accedir al bosc amb màquines si el deixessin fer una neteja a la Fageda d’en Jordà “per demostrar com en són de segures les tècniques” que utilitza.

L’administració, però, assegura que els pals a les rodes que els qui treballen el bosc denuncien que els posen per accedir amb processadores i autocarregadors han acabat. “L’anterior govern sí que tenia reticències; en canvi, ara, quan es demanen permisos per accedir amb maquinària, es donen sense problema sempre que no es tracti d’un entorn protegit o d’una zona de difícil accés”, assegura el director general de Medi Natural i Biodiversitat, Josep Escorihuela.

Incentivar propietaris

El 80 per cent dels boscos de Catalunya són privats i el 20 per cent restant són de l’administració. Quan els qui netegen el bosc entren en un que és privat, prèviament han fet un contracte amb el propietari. L’acord estipula el preu per la fusta que se n’extraurà i assegura que l’administració vetlli perquè els treballs garanteixin la continuïtat de l’hàbitat. Normalment, quan es fa una neteja s’emporten al voltant d’un 30% dels arbres que hi ha plantats, cosa que té un important impacte visual. S’aclareix el bosc, deixant espais buits on els arbres vells hi posaran llavor, que facilitarà que d’aquí a deu o quinze anys hi hagi arbres nous. Serà llavors quan es podrà tornar a entrar al bosc per fer una altra aclarida dels arbres que tindran més anys. El que sembla tan fàcil no ho és, perquè sovint el propietari del bosc que ja no viu d’aquest, com antigament, considera que el que treu per la neteja és poc. “Potser un any rebran 4.000 euros, però tardaran 10 anys més per tornar a tenir algun benefici. Llavors molts ho entenen com una paga extra i se n’intenten beneficiar quan la necessiten o bé perquè s’han de canviar el cotxe o perquè se’ls casa una filla”, explica Domenjó. La neteja del bosc, doncs, no acontenta ningú: als qui l’han treballat, a dures penes els surt a compte i el particular tampoc obté un gran benefici.

Domenjó reconeix que el govern no pot obligar a netejar els boscos “com tampoc pot entrar a casa teva i dir-te de quin color has de tenir el sofà”. El que sí que pot fer l’administració és incentivar les ajudes: si els treballs de neteja surten més barats, el propietari també obtindrà més diners. Escorihuela respon que han respost a la majoria de les sol·licituds per gestió forestal sostenible. Van rebre 834 sol·licituds per un import de 22 milions d’euros i van atorgar-ne 711 per 6,2 milions. La majoria de sol·licituds, segons Escorihuela, vénen dels boscos productius –com ara el de pi roig o els de suredes– perquè són els que donen més diners i on després acostumar a haver-hi menys incendis.

La feina de netejar requereix tasques de manteniment i si no se’n fan el bosc tornarà a embrollar-se d’aquí a tres anys. Perquè això no passi es pot posar un ramat pasturant, que mantindrà la feina feta. Aquesta és una opció que no tothom preveu, perquè “és cara i tampoc surt a compte”, admet Domenjó. Davant d’aquest panorama complicat, Domenjó té un diagnòstic clar: “El sector primari d’aquest país és una ruïna; cal que com a societat entenguem que hem de pagar per mantenir els boscos nets, perquè ens portarà un benefici i un estalvi a llarg termini”. I vaticina que mentre no hi hagi aquest canvi de mentalitat els boscos seguiran bruts.

Zones fàcilment combustibles

La majoria dels experts no parlen de boscos bruts, sinó de “zones fàcilment combustibles”, perquè hi ha matoll acumulat. Tot aquest sotabosc no es pot netejar perquè, si no, es perdria biodiversitat. Una de les tasques més importants per prevenir incendis o facilitar-ne l’extinció és, però, netejar els camins d’accés.

Enllaç a notícia original – El Punt Avui