El bosc silvestre podrà ser considerat cultiu energètic de biomassa a Catalunya
Els emprenedors de la biomassa demanen una retribució més bona perquè l’explotació sigui veritablement rendible.
La Generalitat treballa perquè els boscos sense un pla tècnic de gestió –el valor de la seva fusta no és comercial– puguin ser declarats cultiu energètic de biomassa, amb la qual cosa els titulars de l’explotació podrien aspirar a una prima superior a la que es paga pel residu forestal convencional, i garantir així la rendibilitat econòmica.
D’aquesta manera, el govern adoptaria el model que des de fa poc temps ha adoptat la comunitat d’Astúries, pensat per esperonar el propietari de boscos a entrar en el negoci de la biomassa. Com diu Francesc Vidal, cap de l’àrea d’energies renovables de l’Institut Català d’Energia (Icaen), “si en els boscos privats en què ara no es treballa s’apliqués un pla de gestió tècnica que establís el cultiu energètic, hi donaríem autorització perquè es pogués aspirar a la prima corresponent, que oferiria més rendibilitat”.
Aquest propòsit de la Direcció General d’Energia dóna resposta a l’interès empresarial creixent per treure rendiment energètic a la biomassa forestal o agrícola, amb deu projectes que ja tenen prou avançat el tràmit energètic per materialitzar-se en un termini curt de temps, i sumarien 87,2 MW als 0,5 MW que hi ha actualment en servei. A més a més, val a dir que hi ha onze projectes més en procés de desenvolupament o que han iniciat tràmits, i que hi afegirien, si arriben a reeixir, 70 MW. Tot plegat, molt per damunt de la previsió dels 53,3 MW que el pla de l’energia preveu per al 2015. De fet, algunes de les visions més optimistes del sector assenyalen que es pot assolir perfectament un escenari de 300 MW instal·lats arreu del territori. Val a dir que els promotors de projectes de biomassa ja fa temps que reclamen que la prima que reben actualment –140 euros per MW– s’apugi un 25% abans del 2013. Hom argumenta que la biomassa, a diferència d’altres renovables, és més complexa, ja que cal fer una gestió ordenada del recurs, el bosc, i d’altra banda fer una explotació industrial a planta.
Impacte en l’ocupació
A més, genera molts més llocs de treball que altres fonts energètiques: 135 per cada 10.000 habitants, versus els 9 dels combustibles fòssils. Dins del sector, però, hi ha un segment escèptic que dubta que el govern estatal, al bell mig d’una crisi que no defalleix, vulgui ser més generós en la retribució de primes dins del règim especial. Hi ha una altra opció, l’anomenat model andalús, en què la biomassa que genera el bosc es considera un bé públic que obligatòriament s’ha de valoritzar, cosa que serveix d’estímul a l’explotació energètica.
L’administració considera necessari perquè es materialitzin aquests projectes, i en surtin de nous, el fet que el propietari forestal formi part del capital de la planta de biomassa –l’empresa energètica– que es constitueixi.
En opinió de Vidal, “si hi ha implicació forestal en la planta de biomassa, encara que la participació accionarial sigui minoritària, hi ha més garantia que el projecte sigui durador en el temps”. Jaume Sués, director de la promotora de plantes de biomassa Sués Technology & Solutions, creu fonamental que “es casin forestals, industrials i financers en matrimonis d’almenys 15 anys, perquè per tirar endavant uns projectes que són intensius en capital es necessiten de 15 a 20 anys per ser amortitzats; de 5 a 7 anys si la planta de biomassa és de dimensions reduïdes”. Així doncs, la clau és donar durabilitat al projecte, més que trobar el preu just per a tothom. Llorenç Farigola, d’Agroalimentària Mas Saulot, una de les vuit firmes que impulsen el clúster de biomassa a les comarques gironines, creu que si parlem de la dificultat de trobar un preu satisfactori “sempre haurem de pensar que, en tot cas, el preu de la fusta pujarà menys que el del gas”.
Farigola és del parer que “el gran mercat del futur és l’industrial, en què realment la biomassa és competitiva respecte al gas”. Un bon exemple que certifica això és el cas de Bugaderies L’Empordà (a la Bisbal). El rebut del gas puja a 80.000 euros anuals, i es rebaixa si s’hi instal·la una planta de biomassa; 600.000 euros d’inversió amortitzables en quatre anys. Si bé és difícil que la biomassa competeixi amb el gas en àrees urbanes, és clar, com creu Francesc Vidal, que en zones rurals envoltades de massa forestal presenta avantatges amb relació al gas o el gasoil. Això explica que l’Icaen rebi anualment entre 500 i 600 sol·licituds de subvenció de biomassa tèrmica, 390 de les quals es van atorgar l’any 2009. L’Icaen destina a aquest capítol dos milions d’euros anuals.
Amb el benentès que el 18% dels 2 milions d’hectàrees de superfície forestal del país són de titularitat pública, des de l’àmbit privat s’esperona l’administració que serveixi d’exemple per al sector desenvolupant iniciatives, semblants a la de l’estació de gasificació de l’empresa pública Forestal Catalana a Sant Feliu de Buixalleu (la Selva), que subministrarà a la xarxa elèctrica 160 MWh, consumint 176 tones anuals de biomassa forestal. Però des d’instàncies públiques es replica que no és tan senzill, perquè en molts casos, el bosc de titularitat pública és un espai natural protegit on no és fàcil engegar activitats econòmiques d’aquesta mena.
L’explotació energètica de la biomassa també s’exposa com la millor eina possible de prevenció d’incendis. En aquest sentit, Jaume Sués pensa que “el territori té més necessitat d’una gestió forestal que mantingui nets els boscos que no pas de la reconversió de cultius per explotar-los com energia”.
Rendibilitats. Perquè els números acontentin tothom
Amb les tecnologies actuals de gasificació i cogeneració, explotar biomassa ofereix càlculs atractius. Segons Alasia New Clones, l’ús d’estella cultivada pot oferir energia a 17 euros per megawatt per hora, i si es recorre a l’estella forestal, el preu puja a 23 euros, preus molt per sota del fuel (36 euros); el gas liquat (41) i el gasoil (64). Per la seva banda, l’enginyeria Sud, conjuntament amb Sués, ha dissenyat una tecnologia de gasificació eficient, però que per ser rendible presenta la variable que el rematant de fusta tingui una bona compensació, i per això les plantes de biomassa s’han d’ubicar a menys de 40 km del subministrador de biomassa. La reorientació agrícola també ofereix expectatives interessants. Ara mateix, un pagès que cultiva blat, civada o qualsevol altre cereal, si fa la reconversió a, per exemple, la plantació de pollancres, pot obtenir rendiments anuals d’entre 800 a 1.000 euros per hectàrea, molt superior al rendiment que podia obtenir amb els cultius antics. Tampoc no hem d’oblidar la salut del clima, en què la biomassa també pot tenir un paper clau: amb un megawatt d’energia generat amb el conreu de biomassa, es poden evitar en emissions de C02 a l’atmosfera unes 6.250 tones a l’any.
