Els cultius bioenergètics creixen com alternativa a les plantacions tradicionals

A Lleó s'està investigant amb diverses espècies «exòtiques» destinades a la generació de biomassa

El paisatge agrari de la província no és aliè als canvis i en els pròxims anys les grans extensions de blat de moro que acaparen superfície en els regadius lleonesos podrien deixar pas a cultius més estranys com el sorgo paperer, la soja, la colza, el triticale o la civada gegant. Plantacions poc habituals fins a ara però que comencen a ser comunes a causa de les noves pautes que marca la Unió Europea i a la necessària transformació d'un sector primari sumit en una profunda crisi.

Sembla blat, però és sorgo paperer destinata la producció d'energia mitjana. 

Davant aquest panorama, s'estan desplegant iniciatives sorgides dintre del propi sector per a modificar la rotació tradicional de cultius i no quedar-se estancats en un model d'agricultura que comença a estar anquilosat. Els programes d'I+D+i (Investigació, desenvolupament i innovació) persegueixen la inclusió de noves plantacions per a diversificar la rotació i desplaçar la preeminència dels monocultius.

Els cultius bioenergètics orientats al consum que realitzen les plantes de biomassa i a la generació d'energia en general mitjançant la seva combustió són els millor situats com alternatives a la blat de moro, la patata, la remolatxa o la mongeta, que proliferen en els regadius lleonesos.

Es tracta de productes herbacis, generalment segats en verd, que també generen bones produccions en farratge. A més, alguns permeten millorar els rendiments de la terra, ja que es configuren com doble cultiu, que permet realitzar dues recol·leccions a l'any.

Els beneficis dels cultius amb els quals s'està experimentant en la província permeten també un millor aprofitament dels recursos hídrics, optimitzar l'ocupació de fertilitzants i la no proliferació d'herbes nocives per als cultius.

Amb això es redueixen els costos de producció, un dels llastos que ofeguen als agricultors.

A més de la diversificació, de la millora dels rendiments i l'increment de la producció, aquests cultius s'ajusten millor a les noves polítiques mediambientals i als reglaments europeus.

Aquest tipus de cultius té un volum elevat de massa folial el que els converteix en albellons de CO2 (diòxid de carboni). El cultiu recull, reté i emmagatzema aquest gas de l'aire, alliberant-lo d'un important agent contaminant. El gas nociu no tornarà a l'atmosfera fins a la seva combustió, que pot realitzar-se lluny d'on va ser recol·lectat.

Cultius. Mentre la colza es posiciona com una alternativa de futur molt fiable, cultius com el sorgo paperer, la civada gegant, el triticale o la soia estan encara en fase d'experimentació.

La sembra de colza, una planta molt utilitzada per a la producció de biomassa, es realitza en Lleó des de fa ja quatre anys. L'extensió del terreny dedicat a aquesta planta de flor groga ronda les 500 hectàrees. Segons els agricultors, el rendiment de la colza és molt bo, comparable al de qualsevol altre cultiu, la producció és alta, el que li situa com un cultiu molt competitiu. L'auge que està tenint dintre de la província la situen com una de les alternatives que va a perdurar enfront dels cultius més tradicionals de blat de moro o remolatxa.

El sorgo paperer, una espècie herbàcia tropical la tija de la qual pot arribar a fins als quatre metres d'altura. Es destina a la producció d'energia. Millora els rendiments, especialment en sòls de mitjana i bona qualitat, ja que es pot sembrar com segona collita. En menor mesura (1 hectàrea) s'està experimentant amb altra variant de gra del sorgo, destinada a la producció de pinsos.

Els agricultors lleonesos també investiguen altres cultius com sègol i civada gegant, triticale, argosti (un híbrid de cereal) o cultius herboris. Noms encara exòtics als quals haurien d'anar acostumant-se en a l'horta i els erms de tota la província.

DIARIO DE LEÓN.ES - 12/08/2010