Dissenyen nova maquinària per a la recollida de biomassa forestal

El desenvolupament s'emmarca en el treball de la Universitat de Valladolid i Cidaut per a la posada en marxa de plantes compactes de gasificació de biomassa.

El Grup de Recerca de Motors Tèrmics i Energies Renovables (Myer) de la Universitat de Valladolid i Cidaut (Centre de Recerca i Desenvolupament en Transport i Energia) han dissenyat una nova maquinària per a la recollida de biomassa forestal. Els investigadors treballen fa diversos anys en la posada en marxa de plantes compactes de gasificació de biomassa i tenen com a objectiu aglutinar tot el procés, "des de la recollida del residu fins a la producció elèctrica i l'aprofitament tèrmic", cosa que els diferencia d'altres productors .

Segons Andrés Melgar, coordinador del Grup Myer, un quilogram de biomassa produeix aproximadament un quilowatt hora, el preu en el mercat oscil al voltant dels 13 cèntims. En aquest sentit, la major part dels costos de producció es va en la mà d'obra necessària per a la recollida i processament de la biomassa.

La biomassa necessària s'obté, sobretot, de residus de poda, per exemple, de pins o vinyes. Per tal d'abaratir al màxim els costos de recollida, els investigadors han preparat "una màquina que va muntada en un tractor per anar recollint els sarments de les vinyes, triturant i emmagatzemant darrere". Segons han estimat, la producció de 100 quilowatts pot absorbir unes 1.000 tones de biomassa a l'any, "el que en residus de poda donen 1.500 hectàrees de pineda".

Perquè la planta sigui més eficient estan desenvolupant instal·lacions de poca potència però capaços de generar molta mà d'obra, una cosa molt important per al medi rural. El procés de gasificació és un procés tèrmic en el qual se sotmet a la fusta a temperatures d'uns 1.400 graus en determinades zones i amb molt poc oxigen, per sota del que necessitaria la fusta per poder cremar-se.

Així, la fusta es transforma en un gas que està compost essencialment per monòxid de carboni, hidrogen, nitrogen i altres hidrocarburs que després són tractats en un procés de filtrat en el qual s'elimina l'aigua, les partícules i els quitrans. Posteriorment és portat als motors de combustió, que procedeixen de l'automoció i s'han adaptat per poder cremar aquest tipus de gasos. En total s'han implementat quatre motors que produeixen 25 quilowatts d'energia elèctrica cada un, que després és abocada a la xarxa.

Segons el coordinador de Myer, els tècnics que s'ocupen de la gasificació generalment no ho complementen amb el desenvolupament dels motors, el que dóna "molts problemes". Conscients de la situació, van decidir posar en marxa plantes que integraran tot el procés. "És un camp amb molt de futur, hi ha molts recursos d'utilitzar que a més generen molta mà d'obra", subratlla.

Residus sòlids urbans

En la mateixa línia, el grup té entre els seus pròxims reptes començar la investigació en gasificació de residus sòlids urbans, com són els plàstics. Per a això hauran de posar a punt noves tècniques. "La tecnologia que utilitzem és difícil d'aplicar en plàstics perquè necessita que el que es converteix de sòlid a gas mantingui la seva estructura quan està calenta. La biomassa es presta molt bé però si fiques plàstic, quan puja la temperatura es torna líquid ", precisa.

Per això, estan estudiant la possibilitat de barrejar biomassa amb plàstics, encara que han de ser materials amb pocs additius. "Hi ha plàstics que són en un 99 per cent hidrocarburs i es tiren, quan poden ser fàcilment aprofitables d'aquesta manera", conclou.

INFOAMBIENTAL.ES - 24/11/10