L´ús com a biomassa energètica revolucionarà les nostres muntanyes
• L'explotació de la superfície de pinedes del municipi dóna ocupació a més d'un centenar de persones.
• Juan Carlos Álvarez Cabrero Alcalde de Coca.
El sector de la resina ha estat durant segles un clar exemple de com un aprofitament ordenat pot contribuir a conservar el mitjà natural i generar ocupació en el mitjà rural. Coca i les muntanyes de la seva Comunitat de Vila i Terra van ser sempre un referent en això, i de fet, l'entorn natural de la Vila, envoltada d'una gran massa forestal de pinedes, va fer que en segles passats comptés amb una notable indústria derivada de l'extracció de resina, fusta i pinyons, que al llarg dels anys va suposar una important font d'ingressos no solament del municipi, sinó per a tota la comarca.
Quantes hectàrees de pineda es calcula que té el municipi?
Més de 10.000 hectàrees de pineda resinera i pinyonera, on predomina la propietat pública, que ocupa més d'un 80 % del total de la superfície. El major propietari és la Comunitat de Vila i Terra de Coca, amb la muntanya Pineda Vella, poblat de manera predominant per pi resiner.
Quins beneficis mediambientals proporciona?
Els mateixos que qualsevol altra superfície forestal. Fixació del carboni excedentari en l'atmosfera, producció d'oxigen, regulació de la temperatura ambienti, fixació en el sòl de les dunes continentals, regulació hídrica, conservació i foment de la biodiversitat, producció de matèries primeres naturals, etcètera. Beneficis que no són compensats per la societat a través d'els qui dirigeixen la política mediambiental d'un país. Les superfícies forestals suporten més legislació que qualsevol un altre ben immoble conegut al nostre país i, alhora, són els territoris que menys compensació tenen d'una societat que la demanda constantment. A diferència d'altres parts del món en les quals la política mundial advoca per compensar econòmicament per la desforestació, a Europa, i especialment a Espanya, s'aplica la llei per evitar la mateixa sense compensar en absolut el paper dels boscos en la mitigació del canvi climàtic.
Abandó
Quins problemes travessa el sector forestal de la zona?
La primera és, sens dubte, l'abandó dels boscos. El propietari suporta una total pèrdua de valor dels seus productes forestals, que ha vingut reduint-se des dels anys 80, havent-se pres poques o cap mesura eficaç per pal·liar aquest problema. Bé és cert que els mercats o la lliure fixació de preus dels productes deixen poca maniobrabilitat, però hem vist com els governs han mirat per a un altre costat quan catàstrofes com la de les Landes van inundar el nostre país amb fusta que el Govern francès regalava a tot aquell que la tragués del seu territori, pagant fins i tot pels transports fins a 600 quilòmetres fos del lloc de la catàstrofe. Aquests recursos procedien en part dels fons comunitaris de catàstrofes, els quals no poden utilitzar-se per 'sacsejar la catifa d'un país a la casa del veí comunitari'. Això ha produït el tancament de moltes empreses del sector i la ruïna de moltíssims propietaris forestals. A més, cada vegada que es produeix un gran període d'incendis forestals la fusta abarrota els mercats, ja procedeixi del nostre país o dels de l'entorn. Per si no fos poc, la propietat forestal està molt dividida en petites superfícies de gestió que impedeix conjuminar esforços per aconseguir decisions unànimes i fermes. A això se suma el desinterès per un patrimoni que, lluny de no donar perdudes en la seva gestió, sofreix les conseqüències resultants d'aquest abandó.
Hi ha molta muntanya sense explotar?
La majoria de la muntanya en Coca aquesta en producció, a diferència del que ocorre, en general, amb les superfícies forestals en general del nostre país, que sofreixen el major abandó dels últims 2.000 anys. Les opinions erràtiques de reduïts grups fan que la política forestal nacional tenda a considerar les muntanyes com alguna cosa a mantenir inactiu, tancat a l'ús, preservat de qualsevol aprofitament, un territori a observar des de lluny, un museu viu. Hem passat de potenciar polítiques nacionals que desolaven muntanyes per convertir-les en la més potent flota marítima del passat conegut al món; arrasar-les després amb la dent de la major càrrega ramadera coneguda de la història sobre unes superfícies forestals (la mesta); per, actualment, apartar a l'ésser humà de participar en la mateixa, com un element nociu per a la biodiversitat.
L'Ajuntament de Coca pren mesures per resoldre el problema?
Per descomptat, des de Coca estem demandant la compensació justa per a totes les externalitats que produeixen els boscos d'Espanya: fixació de C02, producció d'oxigen, aspectes recreatius, regulació de les dunes continentals, etcètera. D'altra banda, treballem perquè Espanya torni a ser la potència resinera que va anar en el passat. Les nostres muntanyes estan en disposició de produir una part de les tres que tota la UE demanda en matèries primeres resineres, amb les connotacions d'ocupació que poden tenir al país més assotat per aquesta xacra de tota la Unió Europea. Per al futur a curt termini, l'aspecte energètic pot ser que sigui el més important, econòmicament parlant. La demanda de biomassa per alimentar plantes de producció d'energia elèctrica, o per a la producció d'aigua calenta, pot ser la sortida a l'abandó dels aprofitaments de les nostres muntanyes.
La política municipal i comarcal forestal s'ha basat a engegar aquestes línies aquí per demostrar, amb exemples reals, que els boscos poden ser rendibles als seus propietaris i a els qui els gestionen. Aquestes polítiques fomenten la silvicultura preventiva, que és una de les millors solucions als incendis. Sense oblidar la volta a la ramaderia sostenible, un dels millors aliats per a la prevenció de les catàstrofes forestals i el foment de la biodiversitat. Amb tot això canviaríem la cultura actual de destinar els majors esforços econòmics nacionals a l'extinció dels incendis, pels de la preparació de la muntanya per ser aprofitat dins d'aquesta sostenibilitat.
Una potència en el passat
Es té constància d'una notable indústria resinera en l'antiguitat, queda alguna escletxa en l'actualitat?
Cauca, avui Coca, de ben segur comerciava peix, un derivat bàsic de la resina natural, amb els pobles mediterranis. Est era el producte utilitzat per impermeabilitzar els cascos dels vaixells, tan importants en el passat. S'utilitzava per il·luminar les estades o edificis, i per a la maquinària de la guerra. Vam ser tota una potència energètica i així ho demostra el nivell econòmic de Coca en el passat. En Coca existeix la major fàbrica de transformació *resinera nacional, propietat del BSCH, i des d'ella es comercialitzen derivats de la resina a tothom. L'explotació resinera en Coca és la major de tota la UE, alguna cosa que s'explica pel fet que en altres parts de la península no es resinen les muntanyes, com ara s'explota en aquesta terra segoviana.
Perquè s'utilitza actualment la resina natural i la fusta?
Per milers d'usos al món. Lluny del seu ús en el passat per calafatejar els cascos dels vaixells, per il·luminar les estades o per pintar espais prehistòrics com Altamira, a l'actualitat es fabriquen biodiesel, plàstics,pintures, vernissos, cues, emulsionants, explosius, centenars de productes farmacèutics, milers d'aplicacions en cosmètica, pintura, indústria dels pneumàtics etcètera. La fusta s'utilitza per a usos terciaris com a fabricació de pèl·lets, construcció, indústria del tauler o serradora, en menor mesura. No obstant això és, i serà, la utilització com a biomassa energètica el que revolucioni l'ús de la fusta de les muntanyes segovianes a mitjà termini. Per això, els propietaris forestals han d'estar molt atents als moviments especulatius procedents de grans grups, que ja estan observant-se entorn de les superfícies forestals. A ningú se li escapa que tot aquell producte que sigui capaç de substituir en part la dependència energètica del petroli serà objecte de desig.
Quants llocs de treball genera la seva explotació?
A Coca es generen 70 llocs directes i 30 indirectes procedents de l'extracció de les resines; 2 directes i 1 indirecte de la gestió de calderes de biomassa; 5 del de la fusta, etcètera. Un estudi que Coca ha enviat al Govern indica que substituint totes les calderes de l'Administració espanyola es donaria ocupació 84.000 persones en el manteniment de les mateixes.
NORTECASTILLA.ES - 21/11/10
