Valoració dels beneficis associats al desenvolupament de la cogeneració a Espanya
Acogen presenta l'estudi de The Boston Consultoria Group "Valoració dels beneficis associats al desenvolupament de la cogeneració a Espanya"
ACOGEN va presentar avui l'estudi que The Boston Consulting Group ha realitzat per avaluar i quantificar els beneficis que la cogeneració aporta al país i els avantatges addicionals que la instal·lació de nova cogeneració suposaria per a Espanya. Ambdues visions -històrica i de projecció futura- es complementen i expliquen la rellevància d'establir les condicions que permetin avançar en el desenvolupament de la cogeneració, tal com preveu el PANER 2010-2020.
Juan Vila, president d'Acogen, va destacar la rellevància de l'Estudi i va afirmar que "en el context actual, la cogeneració és una oportunitat i una eina clau a considerar en l'àmbit de les polítiques energètiques i empresarials d'èxit, perquè comporta avantatges econòmics rellevants per al país i proporciona una energia barata a les indústries, la qual cosa suposa aportar competitivitat, que resulta prioritari en un context d'impuls de l'activitat industrial".
L'Estudi va ser presentat per Daniel López, partner & managing director de The Boston Consulting Group, responsable d'Energia per a la Península Ibèrica. Javier Rodríguez, director general d'Acogen, va intervenir per exposar els objectius de l'estudi i l'aplicació de les seves conclusions a l'estratègia sectorial. Virgínia Guinda, directora tècnica, també va participar en la presentació.
L'estudi s'estructura a quatre blocs: Cogeneració a Espanya (descriptiu de la cogeneració i el seu important pes en el subministrament d'energia al país); Cogeneració com a component clau de la política energètica i mediambiental (paper de la cogeneració en la resposta als reptes de la política energètica i mediambiental nacional i europea); Beneficis de la cogeneració (desenvolupament i quantificació dels beneficis que la cogeneració aporta al país); Potencial i barreres al desenvolupament de la cogeneració (identificació i anàlisi de les barreres que han propiciat el seu escàs creixement en l'última dècada, malgrat els seus significatius beneficis i el seu elevat potencial).
La cogeneració, 30% més eficient que la generació convencional pel seu major rendiment en la generació d'energia i els avantatges associats a la generació distribuïda.
La cogeneració, al generar simultàniament electricitat i calor, és més eficient i redueix el consum d'energia. Quan l'estalvi energètic és més del 10% se'n denomina cogeneració d'alta eficiència i la Directiva Europea estableix el seu suport prioritari en els estats membres de la UE. A la producció amb cogeneració, la planta s'instal·la al costat de la pròpia indústria, comerç o residència que utilitzarà aquesta calor per minimitzar pèrdues d'energia associades al transport a grans distàncies.
De l'electricitat produïda per la planta, la indústria, comerç o residència, pot opcionalment consumir la que necessiti i l'excedent s'aboca a la xarxa i és consumida en l'entorn local.
Tanmateix, en un esquema tradicional, la producció de calor i electricitat es fa de forma separada: la calor es genera en una caldera o forn en la pròpia indústria i l'electricitat en una central elèctrica llunyana sent transportada per xarxes elèctriques, la qual cosa suposa pèrdues a les xarxes de transport i menor eficiència, ja que les centrals elèctriques són menys eficients per produir energia que la cogeneració.
Així, el primer avantatge específic de la cogeneració és la seva major eficiència energètica en la generació elèctrica. El fet de produir simultàniament calor i electricitat permet assolir un rendiment elèctric equivalent de 53,5%, davant un rendiment mig de 43,7% de la generació elèctrica tèrmica convencional. A més, com la cogeneració no requereix el transport d'electricitat en grans distàncies, s'eliminen moltes pèrdues a la xarxa de transport i distribució, (el 2008 van suposar perdre 5,4% de l'electricitat transportada). En combinar-se ambdós efectes, el rendiment total de la cogeneració per subministrar electricitat a un consumidor és del 53,5%, mentre que el mateix subministrament realitzat amb generació tèrmica convencional només assoleix el 41,4%. Aquesta diferència suposa que la cogeneració millora en gairebé 30% el rendiment, permetent així una forta reducció en el consum de combustibles.
A més, la cogeneració ha contribuït a accelerar la renovació de calderes, substituint instal·lacions antigues per tecnologies noves amb millors prestacions i reemplaçant combustibles com a carbó i gasoil per gas natural, més eficient i net.
Més de l'11% de la producció elèctrica neta per a consum nacional ve de la cogeneració,
Per entendre el fort impacte positiu que la cogeneració pot assolir a futur, és important conèixer el seu elevat pes dins de la provisió nacional d'energia. A Espanya hi ha avui 6.000 MW de cogeneració, amb una producció elèctrica neta en 2009 de 32,4 TWh; és a dir, més de l'11% de la producció elèctrica neta per a consum ve de la cogeneració. D'altra banda, la cogeneració va subministrar l'any passat energia final per valor de 7,1 Mtep (milions de tones equivalents de petroli), en forma de calor i electricitat, el que equival al 7% del consum d'energia final.
El 90% de la cogeneració espanyola està lligada a la indústria, sent la indústria alimentària (18%), la indústria paperera (17%) i la indústria química (15%, fins 25% incloent refineries), els principals sectors que es beneficien d'ella; la resta es distribueix pel teixit industrial i només un 10% està lligat al sector residencial o serveis. La cogeneració té un paper fonamental per a la competitivitat de la indústria espanyola.
És factor clau de la política energètica i mediambiental europea
La cogeneració és una eina clau per a la millora de l'Eficiència Energètica, reconegut pels organismes internacionals competents, i l'eficiència energètica és, al seu torn, una eina fonamental contra el canvi climàtic. Per a l'IEA és la palanca amb major potencial d'impacte per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle. A més d'eina clau contra el canvi climàtic, és un component clau de la política energètica i mediambiental europea, ja que contribueix fortament a la consecució dels tres objectius principals d'aquesta política: Seguretat del proveïment (la reducció del consum energètic facilita un accés permanent a les fonts d'energia primària a preus assequibles i els avantatges de la generació distribuïda contribueixen a assegurar el subministrament d'energia final independentment del nivell de la demanda); Competitivitat industrial (l'eficiència energètica potencia el creixement econòmic i l'ocupació, en un context en el qual els costos de l'energia són crítics per a la competitivitat empresarial i la situació geogràfica de les plantes de producció, i la reducció de la dependència energètica permet a més equilibrar la balança comercial i millorar el benestar dels ciutadans); i Respecte al mediambient (la reducció del consum d'energia per millores en eficiència i en extensió de l'ús de combustibles més nets té un impacte directe en la reducció de les emissions d'efecte hivernacle i en la mitigació del canvi climàtic).
Cogeneració, també és part de la resposta als reptes nacionals
La cogeneració és una peça fonamental en l'estratègia europea 20-20-20 i Espanya té reptes energètics especialment importants en els quals aquesta i la seva eficiència energètica són claus perquè el país avanci: reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, millora de l'eficiència energètica i reducció de la dependència energètica.
Addicionalment, en l'actual context de crisi econòmica s'afegeix el repte de competitivitat que té la nostra indústria per poder créixer i generar ocupació, una cosa en la qual la cogeneració també té una aportació rellevant.
L'important potencial de cogeneració per desenvolupar pot ajudar significativament a afrontar aquests reptes energètics. Les Administracions Públiques han establert objectius de creixement per a la cogeneració: el PANER 2010-2020 considera un desenvolupament de 3.500 MW addicionals de cogeneració (+59%), l'Estratègia d'Estalvi i Eficiència Energètica E4+ planteja un objectiu 2012 de 8.400 MW de cogeneració, equivalent al voltant a 7.760 MW excloent la cogeneració de tractament i valorització de residus (+31%) i l'IDAE considera un objectiu de 9.936 MW de cogeneració el 2020, a l'escenari optimista amb polítiques d'impuls. L'escàs desenvolupament de la cogeneració en els últims anys fa que l'evolució real es trobi per sota de la previsió prevista en la planificació.
L'Estudi de The Boston Consulting Group avalua i quantifica els beneficis que la cogeneració aporta al país com a part de la resposta als grans reptes nacionals, concloent que:
• és un instrument clau per a l'eficiència energètica i la reducció d'emissions de GEI a Espanya, amb estalvis econòmics significatius (redueix el 2% les importacions energètiques a Espanya i el 3,2% les emissions de GEI);
• és essencial per a la competitivitat i el manteniment de l'ocupació industrial (més d'1,4 milions d'ocupacions|usos i 40% del PIB industrial, exconstrucció);
• actúa com a motor d'inversió, innovació, desenvolupament econòmic i creació d'ocupació (el desenvolupament de la cogeneració del PANER permetrà una inversió acumulada de més de 10.000 M€ i generarà 25.000 ocupacions al sector, distribuïdes per tota Espanya);
• és fonamental per a la seguretat de subministrament i la reducció de la dependència energètica (com a font de subministrament proper al punt de consum i amb capacitat de generació previsible i garantida).
El que la cogeneració estalvia al país
La cogeneració té un impacte econòmic directe molt positiu per al país, amb uns beneficis derivats dels seus avantatges energètics superiors als 1.300 M€ anuals, i resulta evident que el valor econòmic directe de la cogeneració supera la retribució percebuda per la mateixa.
L'explicació es troba que el primer gran benefici que aporta la cogeneració es deriva de la seva major eficiència energètica, que permet una forta reducció en consum de combustibles.
La cogeneració estalvia al país 340 M€ a l'any en combustibles importats, valorats de forma conservadora a l'escenari 2009 de baixos preus de l'energia. Amb un escenari de preus més elevats com el de 2008, l'estalvi assoliria els 440 M€.
A més, la cogeneració és la més eficient per a la generació i subministrament elèctric, amb un rendiment elèctric equivalent mig de 53,5%, molt superior al rendiment mig comparable de 41,3% del parc tèrmic espanyol (43,7% en la generació elèctrica, reduït per considerar les pèrdues de xarxa). La conseqüència d'això és que la cogeneració estalvia al país 1,5 milions de tones equivalents de petroli a l'any, la qual cosa permet reduir la factura energètica espanyola en 340 M€/any i baixar un 2% les importacions energètiques (extransport).
A més cogeneració, més estalvi
Si Espanya assolís un 50% del potencial de cogeneració identificat per l'IDAE, s'elevaria significativament l'estalvi en importacions energètiques, estalviant un milió més de tones equivalents de petroli i abastant així una reducció anual en consum equivalent al 3,5% de les importacions energètiques nacionals (ex-transport). En aquest escenari també s'elevaria l'estalvi en combustible en 240 M€ addicionals, assolint un estalvi d'uns 700 M€ anuals, sense considerar possibles pujades a futur en els preus de l'energia.
La producció elèctrica total de la cogeneració el 2009 va ser de 32,4 TWh (10,9 TWh autoconsumits i 21,5 TWh venuts a la xarxa). Per la seva alta eficiència (53,5%) i condició d'evitar pèrdues de xarxa per ser generació distribuïda, produir aquesta electricitat va requerir un consum de combustibles de només 60,5 TWh. Subministrar la mateixa quantitat d'electricitat amb generació convencional hauria requerit un consum d'energia molt superior. Amb un parc tèrmic mitjà com el que la cogeneració ha substituït, subministrar aquests mateixos 32,4 TWh requeriria 18 TWh més, donat el menor rendiment de la generació convencional (43,7%) i les pèrdues de xarxa (5,4%).
Aquest consum de combustibles evitat equival a 1,5 milions de tones de petroli i suposa una reducció de 2% sobre les importacions energètiques no associades al transport (1,2% sobre les importacions energètiques totals). En resum, un estalvi en consum de combustible anual per al país de 340 M€.
La cogeneració estalvia emissions i estalvia drets d'emissió al país
La cogeneració a més redueix fortament les emissions de CO2, amb el consegüent estalvi en drets d'emissió per al país. Estalvia emissions de 13,2 milions de tones de CO2 anuals, que equival al 3,2% de les emissions totals de GEI d'Espanya (2008) i suposa un estalvi de 170 M€ a un preu de 13 €/ton (2009).
La cogeneració a l'ésser més eficient és menys contaminant i a més va associada a combustibles més nets; redueix emissions en la generació d'electricitat i de calor. L'emissió mitjana d'una cogeneració espanyola va ser de 345 tones de CO2 per cada GWh d'electricitat generat, mentre que la del parc tèrmic convencional va ser un 80% superior (615 ton CO2/GWh). Aquesta diferència evita l'emissió de 8,6 milions de tones de CO2 anuals.
En generació de calor, la instal·lació de cogeneració s'associa a la substitució de calderes de carbó i productes petrolífers per gas natural. Entre 1992-2002 es va reemplaçar un parc de calderes de carbó i petroli per generació de calor amb cogeneració, basada en un 79% en gas natural. Aquesta substitució ha evitat l'emissió de 4,5 milions de tones de CO2 anuals. Si Espanya assolís un 50% del potencial de cogeneració identificat per l'IDAE, estalviaria el 5% de les emissions nacionals actuals, la qual cosa suposa un estalvi anual de 250 M€ en drets d'emissió.
Factor de competitivitat per a la indústria: motor d'inversió, generació d'ocupació i innovació
El segon benefici fonamental de la cogeneració és que, a través de l'estalvi en combustibles i emissions que genera, aporta competitivitat a la indústria, convertint-se en essencial per protegir l'ocupació industrial i actuar com una potent barrera preventiva contra la deslocalització de les empreses, especialment en alguns sectors industrials.
Els costos energètics són creixentment importants per a la competitivitat de la indústria espanyola, representant per a alguns sectors industrials, com el refinament i els minerals no metàl·lics (ceràmica, vidre, etc.), fins a gairebé el 30% comparat amb el Valor Afegit Brut del sector, podent assolir fins i tot valors molt superiors en fàbriques i processos específics. Això ens permet entendre l'elevat impacte de la factura energètica en la competitivitat d'aquestes indústries.
La deslocalització industrial és a més una amenaça real per a molts d'aquests sectors. Aquesta amenaça de deslocalització creix quant de major és el pes de la factura energètica i mediambiental en l'estructura de costos del sector i també quant de major és la dimensió internacional del mercat i les seves operacions. El 2010 la Comissió Europea ha identificat una sèrie d'indústries com a sectors amb risc de deslocalització, incloent múltiples indústries als sectors del refinament, química, paper, minerals no metàl·lics, tèxtil i, en menor mesura, alimentació i d'altres. A molts d'aquests sectors la cogeneració permet reduir la factura energètica i actua així com una barrera preventiva contra la deslocalització de la producció, amb la consegüent fuga d'ocupacions i riquesa cap a altres països.
A tall d'exemple, la indústria paperera espanyola considera que manté un avantatge competitiu davant la seva homòloga europea gràcies al seu major desenvolupament en cogeneració i eficiència energètica. Segons ASPAPEL, "respecte als seus competidors europeus, la indústria espanyola té en l'àmbit energètic un avantatge potencial competitiu pel seu bon nivell d'eficiència energètica, la seva aposta per la cogeneració i la seva alta utilització de combustibles nets i renovables".
La cogeneració genera, a més, una sèrie d'importants beneficis socioeconòmics, resulta clau com a motor d'inversió ja que el seu desenvolupament ha generat a Espanya una inversió acumulada de 6.000 M€ fins a 2009, que assoliran els 10.500 M€ el 2020 amb el desenvolupament del PANER. A més, gairebé el 50% d'aquesta inversió recau sobre proveïdors nacionals.
La cogeneració és una tecnologia en contínua evolució, amb múltiples fronts de I+D+i lligats a la investigació i aplicació de noves solucions tecnològiques i a la demostració de pilots pioners. La micro-cogeneració i microturbines, en especial per a sector serveis i residencial; la trigeneración; la cogeneració a nivell residencial; la cogeneració amb piles de combustible, en especial per a sector serveis i residencial; la cogeneració amb biomassa, etc., són projectes de I+D+i suportats per nombroses companyies a Espanya, incloent centres d'investigació i fabricants d'equipament.
La cogeneració és una tecnologia intensiva en ocupació. El sector sosté directament més de 13.000 llocs de treball a Espanya. En comparació amb altres tecnologies del règim especial, la cogeneració en genera més del doble de llocs de treball directes en l'explotació per cada MW instal·lat que la solar fotovoltaica, i fins 4 vegades respecte a l'eòlica. La cogeneració amb biomassa és especialment intensiva en ocupació i estimula fortament l'ocupació rural.
De les 13.000 ocupacions directes, 12.000 estan vinculats a l'explotació del parc i la resta van lligades a la fabricació d'equipament i desenvolupament de nous projectes. Aquestes xifres creixerien fins 25.000 llocs de treball el 2020 amb el desenvolupament de la nova cogeneració prevista en el PANER.
La cogeneració és present a tot el mapa nacional
A més, la cogeneració i la seva ocupació generada estan distribuïdes per tota la geografia espanyola, sent una particularitat d'aquest sistema que es deu que la cogeneració es troba present a múltiples instal·lacions de mides diverses en tot el teixit industrial espanyol. Hi ha cogeneració a gairebé totes les províncies espanyoles, la qual cosa es tradueix en una distribució equilibrada per comunitats autònomes. D'aquesta manera, els beneficis d'ocupació i riquesa generades per la cogeneració es reparteixen per tota la geografia espanyola.
Aporta seguretat de subministrament i redueix la dependència energètica nacional
La cogeneració presenta uns altres dos beneficis molt importants: és essencial per a la seguretat de subministrament i per a la reducció de la dependència energètica. La cogeneració augmenta la seguretat de subministrament perquè és una font propera al punt de consum i amb una capacitat de generació previsible i garantida. Com a generació distribuïda, la cogeneració produeix l'electricitat en el punt de consum o en el seu entorn proper, per la qual cosa el subministrament no depèn de possibles fallades en les línies elèctriques de transport i distribució. D'aquesta manera, un gran benefici econòmic garantint el subministrament elèctric en indústries críticament dependents de l'electricitat per al seu funcionament, i que sense la cogeneració haurien de fer front a molt costoses parades en cas de fallada del subministrament de la xarxa elèctrica. D'altra banda, la generació distribuïda elimina les pèrdues a la xarxa elèctrica i el costós desplegament i manteniment de les xarxes de transport i distribució elèctrica. Tot això té un impacte enorme d'estalvi de 440 M€ anuals en costos de xarxa.
La cogeneració és a més una tecnologia que aporta capacitat de generació previsible i garantida ja que no depèn d'agents externs com el vent o la radiació solar i té una disponibilitat gairebé total.
Existeixen prop de 1.000 instal·lacions de cogeneració, per la qual cosa una parada imprevista d'una d'elles és fàcilment coberta sense disposar d'una gran potència de back-up (a diferència de tecnologies no predicibles o concentrades). Finalment, algunes plantes de cogeneració poden aprofitar els seus excedents de capacitat per a cobertura de pics de demanda, una cosa molt beneficiosa en un sistema amb una penetració creixent d'energies renovables, no predicibles.
La reducció de la dependència energètica és conseqüència directa de l'estalvi d'energia que produeix la cogeneració. Aquest consum de combustibles evitat permet a Espanya reduir i ser menys dependent de les importacions d'altres països.
El 2015 la cogeneració podria estalviar al país fins 1.400 M€/any
L'estalvi total derivat dels avantatges de la cogeneració serà d'uns 1.400 M€ anuals el 2015. Avui assoleix entre 950 i 1.180 M€ anuals, depenent que considerem un escenari de preus energètics baixos com el de 2009 o alts com el de 2008.
Aquest significatiu estalvi es fonamenta els importants avantatges de la cogeneració:
• per eficiència energètica, estalvia en consum de combustibles fins 340-440 M€ anuals;
• com tecnologia neta, estalvia en emissions de CO2 de 170-300 M€ anuals;
• i per ser generació distribuïda, estalvia en costos de xarxes de transport i distribució fins 440 M€ anuals.
A més, el benefici de la cogeneració és major en contexts energètics de preus elevats, com els esperables a futur. En un escenari de referència el 2015, amb l'evolució a l'alça considerada en el PANER, assolint un preu del cru Brent de 92 $/bbl, de gas natural en frontera de 22 €/MWh, i de CO2 de 19 €/ton, els 6.000 MW de cogeneració ja instal·lats generarien un estalvi addicional de 200 M€ anuals, respecte a l'estalvi de 950 M€ de 2009.
Si a més considerem la instal·lació de nova cogeneració que preveu el PANER, assumint que el 2015 s'hagin instal·lat la meitat dels nous 3.500 MW previstos per a 2010-2020, l'estalvi anual s'elevaria en uns altres 210 M€ fins a assolir els 1.350 M€.
I també la cogeneració és més valuosa per al país com gran és el cost de l'energia primària i del CO2, ja que precisament l'estalvi d'energia i d'emissions són dos dels avantatges clau de la cogeneració. L'estalvi anual aportat per la cogeneració s'eleva amb preus de gas i CO2 creixents, cap a valors que fins i tot es podrien apropar a 2.000 M€ anuals.
L'anàlisi de sensibilitat realitzada revela que cada pujada de 10 €/MWh del preu del gas suposa +120 M€ estalviats i que cada pujada de 10 €/ton del preu de CO2 suposa +140 M€ estalviats.
Així mateix, l'estudi realitza una anàlisi econòmica per comparar el cost en 2010 de cobrir la nova demanda elèctrica amb nova cogeneració davant l'alternativa de subministrament convencional. El cost de subministrar l'electricitat amb aquesta millor alternativa convencional determina el valor econòmic de l'electricitat produïda per la cogeneració, des d'un punt de vista micro-econòmic i sense considerar altres beneficis de la cogeneració.
Per calcular el cost marginal de subministrament a client final amb l'opció alternativa a la cogeneració, es considera el cost total de producció amb un nou CCGT més el cost de xarxes de transport i distribució necessàries per atendre la nova demanda.
Per tant, el valor econòmic generat per la nova cogeneració (85 €/MWh) és superior a la retribució que aquesta percep (80 €/MWh), la qual cosa demostra que la cogeneració suposa un estalvi econòmic directe per al sistema elèctric. D'aquesta manera, les actuals primes regulades a la nova cogeneració es podrien justificar íntegrament partint de l'estalvi econòmic que aquesta nova cogeneració aporta al sistema elèctric, sense necessitat de considerar els altres múltiples beneficis aportats al país.
Projectant l'anàlisi a futur, el fet que el valor econòmic generat per la nova cogeneració supera la retribució percebuda no és conjuntural en el context de 2010, sinó que de forma estructural roman a futur, variant en funció de l'escenari energètic.
Aquest resultat és d'enorme importància ja que justifica que en el període del PANER 2010-2020 serà necessari impulsar el desenvolupament de nova cogeneració, ja que aquesta suposa un estalvi econòmic directe per al sistema elèctric, i comporta a més múltiples beneficis per a tot el país.
Les barreres al desenvolupament de la cogeneració
Per què no creix la potència instal·lada? Després d'un període de fort creixement entre 1990 i 2002, a Espanya la cogeneració amb prou feines s'ha desenvolupat el que contrasta amb el seu gran potencial i els seus importants beneficis. El nivell de desenvolupament actual és molt inferior al potencial. Els 5.986 MW instal·lats avui suposen només un 29% del potencial tecnològic de més de 20.000 MW identificat per l'IDAE per a 2010.
El ritme real de creixement de la cogeneració és excessivament sota per assolir els objectius marcats. Des de 2002 a abril passat, la cogeneració va passar de 5.561 MW a 5.986, una mitjana d'instal·lació d'uns 50 MW anuals. Entre 2002 i 2009 el creixement va ser del 9%, mentre que la mitjana de l'UE va ser del 21%. Així no es compliran les previsions de la E4+ i del PANER, on el desenvolupament suposa una mitjana d'instal·lació de 320 MW nous anuals.
L'Estudi analitza les principals causes d'aquest limitat creixement i identifica les barreres que frenen el desenvolupament de la cogeneració a Espanya:
• Barreres econòmiques, lligades a un benefici generat i un risc assumit per l'inversor que són superiors a la retribució percebuda;
• Barreres de finançament, relacionades amb la dificultat d'accés al finançament per al desenvolupament de nous projectes;
• Barreres administratives, associades a procediments llargs i complexos per al desenvolupament de nous projectes de cogeneració i l'explotació d'aquesta; i barreres associades a la incertesa del marc regulatorio.
S'aprofundeix específicament en el fet que en la cogeneració l'inversor afegeix el risc de l'empresa "client" als riscs comuns a altres tecnologies de generació. La cogeneració no pot existir sense un procés industrial o residencial que utilitzi in-situ la calor que genera. Per això, una cogeneració requereix necessàriament que la indústria associada mantingui el seu nivell normal d'activitat. Si aquesta activitat cessa, canvia d'ubicació o fins i tot si es produeix un canvi en els nivells de producció que altera significativament la demanda de calor, la cogeneració no podrà continuar operant amb normalitat, la qual cosa implica no solament un menor nivell de producció, sinó també disminució del rendiment i fins i tot pèrdua de la condició de Règim Especial. En conseqüència, l'inversor cogenerador assumeix el risc de l'activitat associada (empresa "client") de forma addicional al risc de la generació elèctrica.
Aquest risc és rellevant en entorns de crisi com l'actual, en el qual nombroses empreses en sectors com al químic, ceràmic, cimenter, refinament, paper, etc. han hagut d'ajustar a la baixa els seus nivells de producció. Aquesta major dependència del cicle econòmic d'aquests sectors es tradueix en un major cost de capital en les inversions en els mateixos, comparat amb el cost de capital de les empreses de generació elèctrica. D'aquesta manera, la cogeneració afegeix un risc addicional a altres tecnologies de generació, que els inversors incorporen en les seves taxes de retorn.
ECONOTICIAS.COM - 12/11/10
