El Ripollès també vol esdevenir un referent en la biomassa
Es preveuen instal·lar 25 calderes en locals municipals en 3-4 anys. El Lluçanès ha estat pioner en aquest àmbit.Biomassa: el Ripollès té un pla
Es preveuen instal·lar 25 calderes en locals municipals en 3-4 anys. Només suposaria utilitzar el 10% de la fusta aprofitable dels boscos públics i estalviar 230.000 euros anuals
El Ripollès es vol convertir amb pocs anys en un referent en l'aprofitament energètic de la biomassa forestal. Hi ha voluntat política –tal i com va recordar el president del Consell Comarcal, Enric Pérez- i viabilitat tècnica i econòmica. Aquest dijous els tècnics del Consorci d'Espais d'Interès Natural del Ripollès (CEINR) van presentar el pla estratègic comarcal. L'objectiu és que en pocs anys hi hagi unes 25 calderes que escalfin instal·lacions municipals.
El pla s'ha centrat en els boscos de propietat municipal –els que gestiona el CEINR-. “A banda de tenir-hi competències considerem que des de les administracions cal donar exemple” explica el gerent de l'ens Esteve Pous. La diagnosi estableix que la superfície aprofitable és de 9.947 hectàrees –es descarten les zones de molt pendent i de difícil accés- i que anualment hi creix 14.720 tones de biomassa de poc valor econòmic i ambiental. “Es tracta d'arbres morts, malalts, de fusta torta o de poc diàmetre” ha assenyalat Jordi Faus, redactor del pla i tècnic del CEINR.
Per altra banda des dels ajuntaments s'han assenyalat que prioritàriament es podrien escalfar amb biomassa unes 25 instal·lacions. Això, segons l'estudi del CEINR, suposaria un consum de 1.400 tones anuals. “Anem sobrats. Tenim combustible per 250 calderes” explica Jordi Faus. I és que amb aquests números només es consumiria el 90% de la biomassa disponible.
Econòmicament els números també surten. Al Ripollès cada tona d'estella seca podrà sortir per uns 45-50 euros. “És menys de la meitat que a la resta de Catalunya” assenyala Faus. Cal tenir en compte que els ajuntaments no hauran de pagar per una fusta que és de la seva propietat i que el CEINR acaba de comprar una estelladora. Respecte el gasoil el preu calculat suposa una cinquena part per unitat energètica. En aquest sentit es considera que la factura podria rebaixar-se en 230.000 euros anuals si es tira endavant el pla.
De moment ja hi ha dues calderes instal·lades, la del Casino de Planoles i la del centre cívic de Vallfogona –aquesta encara fora de servei-. Pel 2011 se'n posaran quatre més –la piscina de Campdevànol; una xarxa de calor per l'ajuntament, l'escola i la cooperativa; el Centre de la Natura de Planoles i la nova seu del CEINR a Ribes-. Arribar a les 25 en tres o quatre anys seria important, segons els tècnics de l'ens, per tal d'esdevenir un exemple pels privats.
NACIODIGITAL.CAT - RIPOLLÈS - 07/11/10
