Tabuyo, el poble de la Biomassa (Lleó)
Són un exemple de supervivència sostenible en el mitjà rural. Dedicats a l'agricultura i a la ramaderia, viuen dels recursos naturals que els ofereix el privilegiat entorn que els envolta. Ara el bosc els proporciona no només energia sinó també treball
Tabuyo del Monte és un dels sis nuclis de població que conformen el municipi de Luyego, en León, habitat en total per poc més de 800 veïns envoltats de 9.000 hectàrees de bosc d'utilitat pública. És el poble amb l'economia més puixant de tots ells ja que obté el seu sustento de les pinedes naturals i autòctons que envolten als seus 300 habitants.
Marisa Rodríguez, l'alcaldessa, ha apostat fermament per la biomassa com a font principal d'energia amb la qual proveir la zona, perquè els surt més rendible, els fa independents i autosuficients, i damunt és més sostenible i ecològica, insisteix. De fet, els experts en el sector asseguren que «dels 46 milions de metres quadrats que creixen anualment els boscos espanyols, la indústria forestal actual només aprofita entorn de les 17 milions de metres quadrats, és a dir, el 38 per cent. Dos terços del creixement del volum de biomassa –asseguren– es queda a la muntanya».
APROFITAR-HO TOT
«No venc calderes», bromeja Marisa, però «crec en elles». «Sobretot és que la llenya a nosaltres no ens costa, és nostra, i sempre tenim», diu. Fins a tenen la seva pròpia estelladora domèstica. De moment, l'escola pública, la cooperativa alimentària de dones, el museu de la mel i almenys dos habitatges del poble, una d'ella la de l'alcaldessa, clar, funcionen amb calderes de biomassa. A la vista dels bons resultats volen instal·lar-la també en un futur en la residència de la tercera edat i en el «Alberg de la Naturalesa» que estan desenvolupant, amb bungalows tots de manera natural i energia per a ús tèrmic de biomassa per circuit de «district heating» que escalfaria també una piscina per a ús municipal.
En el cas de la cooperativa de dones, formada per Marisa al costat d'altres quatre veïnes i dedicada a la manufactura d'artesania i productes naturals i al cultiu ecològic del bolet a més de la restauració, tot s'aprofita. Per exemple, la palla que utilitzen com a substrat en el cultiu del bolet, una vegada que ha acabat la seva vida útil i ha conclòs el creixement del producte, pansa també a nodrir la caldera de biomassa, de 40 Kilowats.
Amb ella escalfen tota la zona del restaurant i la de producció de bolets, uns quatre-cents metres quadrats en total, pel que han d'usar aproximadament uns 50 quilos al dia d'estelles, dos o tres sacs. La instal·lació en el seu moment els va costar al voltant de 18.000 euros, i només usen energia fòssil en els focs de la cuina, el forn, la marmita i l'autoclau per esterilitzar conserves.
El de l'escola pública té una dimensió a més de pràctica enminentment pedagògica. En aquest cas, es va substituir un equip obsolet que utilitzava carbó i llenya i l'alimentació de la qual era manual, per un altre d'estella i pèl·let –espècie de fusta en gra–, amb un sistema convencional de calefacció que distribueix l'aigua calenta a través de canonades fins a cadascuna de les sales, i en el cas del gimnàs, per sòl radiant.
NI ATUR NI DESPOBLACIÓ
Tant Marisa com tots els que a Castella i Lleó aposten per aquesta energia, donades les característiques concretes quant a recurs forestal que presenta la Comunitat –té un potencial de biomassa de 13.000 ktep/any, en termes d'energia primària i en l'actualitat només el dos per cent del potencial total té un aprofitament energètic– , insisteixen que a més d'aquestes raons argumentades per l'alcaldessa, l'expansió de l'ús de la biomassa a la regió contribueix a la prevenció d'incendis i plagues –amb la recollida i neteja de brancatges i restes dels sòls dels seus boscos– i al desenvolupament rural i industrial –ja que algú ha de realitzar aquest treball de neteja.
A Tabuyo del MOnte no falta calefacció, no hi ha atur ni despoblació, com en molts altres llocs enminentment rurals de Castella. Aquesta localitat és per tant exemple de com la bioenergia es presenta a Castella i Lleó com una gran alternativa energètica donat el potencial de biomassa amb què compta la regió. Com és exemple també el sistema de producció d'energia tèrmica a partir de biomassa que s'ha instal·lat en la Real Col·legiata de Sant Isidoro, a Lleó.
Per tot això és l'única Comunitat autònoma que està desenvolupant un Pla de Bioenergia en el qual s'ha tingut en compte els recursos aprofitables de la zona i alternatives tecnològiques per a la seva valorització energètica.
Elaborar un pla de mobilització que incrementi l'oferta de fusta, aprovar un programa regional de cultius energètics, concloure l'aprofitament de biogàs en abocadors o millorar la gestió de residus ramaders i d'indústries agroalimentàries i inventariar els que puguin ser valoritzats com a bioenergia són algunes de les mesures que proposa.
Un dels punts més debatuts entorn de l'ús de la biomassa és precisament el dels cultius energètics. L'acceptació per a molts de l'ús d'aquesta energia es basa sobretot en l'aprofitament dels recursos ja existents. De vegades, és cert que aquests basten, segons les dades que manegen alguns agents del sector. És a dir, en algunes zones afirmen que efectivament poden viure de biomassa només amb rostolls i residus o excedents d'indústries de la fusta i agrícoles sense la necessitat d'haver de tallar «ni una branca».
No obstant això, des d'altres àmbits es reconeix la possibilitat que calgui recórrer a cultius per obtenir més recursos. En qualsevol cas, sobre aquest tema, fonts de l'administració i de l'entorn empresarial relacionat de la biomassa insisteixen que això no té perquè suposar cap problema per a la sostenibilitat atès que hi ha un munt de terra inutilitzada i abandonada que es podria usar per a aquesta fi.
L'Observatori Nacional de Calderes de Biomassa engegat per l'Associació Espanyola de Valorització de la Biomassa, Avebiom, que ha organitzat la setmana passada la fira Expobioenergía 2010 a Valladolid al costat del centre de promoció forestal de la regió, Cesefor, ha registrat fins a setembre passat 1.800 instal·lacions, amb una potència acumulada de prop de 450.000 kW instal·lats.
Segons les dades que maneja, des de l'última revisió, el nombre de municipis amb almenys una instal·lació ha crescut en aproximadament 1 per cent, passant del 8,9 per cent al 9,7 per cent, pel que fa a un total de 8.113 municipis de tota la geografia espanyola.
REBAIXA EN LA FACTURA
Des d'Avebiom criden l'atenció sobre el fet que el creixement del nombre de registres és significatiu sobretot en els municipis que ja tenien alguna instal·lació, la qual cosa «corrobora la idea que qui ha provat la biomassa, continua instal·lant noves calderes. El principal motiu: la reducció de manera important de la despesa en la seva factura energètica, arribant en algun cas a baixar fins al 65 per cent el consum en calefacció i aigua calenta sanitària», afirmen. Alguna cosa que confirmen tant els usuaris de calderes de biomassa de la localitat de Tabuyo del Monte com en la Real Col·legiata de Sant Isidoro, a Lleó capital.
En el registre de Avebiom, Barcelona és la província amb més instal·lacions, en concret 65, seguida de Navarra, Astúries, Biscaia i Lleó, amb 50. Quant a ciutats, Salamanca és la ciutat amb major nombre d'instal·lacions en blocs de cases, amb 20 i una potència total instal·lada de 7.500 kW. En municipis petits, i per a ús públic-dotacional, destaca Coca, a Segòvia, i Miguelturra a Ciudad Real. Navahermosa , a Toledo, i Íscar, a Valladolid, són els que acumulen major nombre d'instal·lacions per a ús domiciliari.
LARAZON.ES – 06/11/10
