Madrid va acollir la 3ª Conferència internacional sobre l'obtenció d'energia a partir de residus i biomassa
Sota el títol de 'L'energia de residus i biomasses residual en un model energètic', l'Institut per a la Sostenibilitat dels Recursos (ISR) va organitzar la tercera edició de les seves jornades per a l'aprofitament energètic. Durant els dos dies de ponències, es va discutir sobre aspectes relacionats amb el vessant empresarial, com el marc legal i estratègic del sector o de la gestió integrada, i també sobre aspectes més tècnics, de la digestió anaeròbia, els llots de depuració o la biomassa forestal.
El passat 14 d'octubre va tenir lloc en el Centre Cultural Carril del Comte de Madrid la 3ª Conferència internacional sobre l'obtenció d'energia a partir de residus i biomassa. L'acte va estar patrocinat per l'Ajuntament de Madrid, Urbaser, Hera, Cicloplast, PlasticsEurope, Sener, Ence, Gnera i Fundació Mapfre i va comptar amb la col·laboració de les associacions Adap, Aeversu, Aserma i BioPlat.
L'acte va ser inaugurat per la segona tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Madrid, Ana Botella, i pel director general de Política Energètica i Mines del Ministeri d'Indústria, Antonio Hernández, els qui van agrair l'esforç de l'organització per realitzar aquest tipus de jornades. Hernández també va afegir que “Espanya no pot permetre's no invertir en les energies renovables, la biomassa inclosa”. Va destacar també les virtuts de la biomassa, afirmant que ajuda al desenvolupament rural, evita incendis i és, a més, una tecnologia sostenible que no necessita un backup tècnic.
L'evolució de la biomassa
La primera de les sessions, moderada pel conseller delegat de l'ISR, Ignacio Monfort, va comptar amb les ponències de Peter Rechberger, expert en bioenergia de l'Associació Europea de la biomassa (Aebiom), i de Jaume Margarit, director de l'àrea d'energies renovables de l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (Idae). Rechberger va pronosticar que “la biomassa tindrà una gran evolució d'aquí a 2020, molt major que la resta (de les energies renovables)”. Segons les estimacions del ponent, Espanya preveu arribar al 20% d'utilització d'energies renovables, mentre que Suècia arribaria al 49%. Al nostre país, a més, el major creixement en biomassa provindrà del sector de l'agricultura.
També va voler avisar que, a pesar que la Unió Europea obliga a tots els països membres a presentar el Paner, no tots ho han complert. A més, alguns d'ells han disminuït les seves previsions de creixement en energies renovables, per evitar haver de complir-les més endavant. Concloent, Rechberger va lamentar que encara no s'hagin traduït els Paner, per poder realitzar un millor estudi dels mateixos, i va afirmar que “les previsions de creixement del biogás fins a 2020 a Espanya semblen poc acceptables”, perquè actualment amb prou feines s'utilitza.
Jaume Margarit, per la seva banda, va reconèixer que “hem punxat en biomassa, però hem anat molt bé en energia solar i en eòlica”. A més va explicar que al nostre país les energies renovables van suposar un 9% en consum i que l'energia elèctrica, un 24,7% en producció. En el primer trimestre de 2010, les energies renovables van suposar un 12,3%, la qual cosa suposen 73 Teravatios / hora, segons dades del ponent.
El director d'energies renovables de l'Idae es va referir també als residus, reconeixent que aquests són una font d'energia infrautilitzada al nostre país i que “Espanya té una taxa d'abocador del 57%, la qual cosa encara dóna un marge molt ampli per utilitzar altres mètodes”. En aquest sentit també va deixar clar que “la valorització energètica ha de ser una opció prioritària a la de l'abocador, ja que és complementària al reciclat, no oposada”. Margarit va acabar la seva intervenció anunciant la creació d'un registre de combustibles sòlids recuperables i afirmant que Espanya té potencial en totes les energies renovables i que “el Paner ha de ser interpretat com una previsió, més que com un objectiu”.
La digestió anaeròbia, els purins i el biogas
Una altra de les ponències més rellevants de la jornada va ser la titulada 'Digestió anaeròbia i utilització del biogas', moderada pel director general d'Infraestucturas Ambientals de la Conselleria de Medi ambient de la Junta de Castella i Lleó, José Antonio Ruiz. Els ponents van ser el PR-Manager de Organic Waste Systems, Bruno Mattheeuws, el president de l'Associació d'empreses pel Desimpacto dels Purines (Adap), Jorge Tinás, i la directora general del Parc Tecnològic de Valdemingómez, Myriam Sánchez.
Les Jornades organitzades per l'ISR van destacar el gran potencial de la biomassa i el biogas amb ponències i intervencions d'experts en valorització
La ponència de Bruno Mattheeuws, que va versar sobre la digestió anaeròbia de residus agroramaders, va començar amb una descripció de l'evolució de les plantes d'aprofitament de residus, que eren petites fins a 1999, però que a partir de l'any següent van experimentar un augment de grandària, millorant d'aquesta forma el seu rendiment. No és una dada qualsevol, perquè en l'actualitat la digestió anaeròbia tracta els residus de 60 milions d'europeus, la qual cosa confirma segons Mattheews, “el gran creixement de la digestió anaeròbia en la Unió Europea”.
El segon dels ponents, el president de l'Adap, va parlar als presents sobre l'aprofitament dels residus mitjançant la producció de biogas. En aquest sentit, va explicar que al nostre país s'obté biogas sobretot dels abocadors i que, en energies renovables, Espanya podria ser una potència mundial. Jorge Tinás no va voler desaprofitar l'ocasió per afirmar que existeix un estudi potendial del biogas en la península i, sense concretar més, va explicar que en aquest informe s'afirma que “es poden obtenir xifres espectaculars”.
Tinás va voler destacar també que “hi ha reconeguts beneficis mediambientals” en la tecnologia del biogas, ja que un quilowatt de biogas estalvia 3,09 grams de CO2 a l'atmosfera. D'altra banda, va explicar també que hi ha algunes barreres per a aquest tipus de negoci, ja que existeixen algunes dificultats, com la garantia de subministrament o que els preus són encara alguna cosa cars. El president d'Adap va denunciar també la poca valoració del biogas en el PER i va demanar que s'augmentés la seva aportació de 244 MW a 400 MW. Va apuntar al final de la seva intervenció que “la posada en valor de drets d'emissió de biogás permetria una reducció substancial de la tarifa actual”.
La tercera de les ponents d'aquesta sessió va ser Myriam Sánchez, directora general del Parc Tecnològic de Valdemingómez, qui igual que uns altres durant les jornades, va denunciar que no es dóna impuls a algunes energies renovables com el biogás o la biomassa. També va explicar que, a pesar que “estem davant una revolució energètica”, no es gestionen adequadament algunes energies renovables, ja que cal potenciar també el reciclatge en el camp de l'energia. En aquest sentit, tampoc va considerar adequat “enfrontar” o crear competència entre diferents mètodes d'aprofitament energètic.
La resta de la seva intervenció va consistir a explicar la construcció i el mètode de treball que exerceix actualment la planta de reciclatge de Valdemingómez, que va costar 79 milions d'euros i disposa una tecnologia seca monoetapa d'agitació pneumàtica. Amb aquest mètode s'aconsegueixen, segons Myriam Sánchez, 269 tones / any de digestió anaeròbica. A més, després d'aquest procés, s'aconsegueix un clar descens de gasos siloxans.
Gestió integrada de tractament, valorització i eliminació
La tercera de les sessions, moderada per Enrique López, sotsdirector general del Parc Tecnològic de Valdemingómez, va destacar per la intervenció de Carlos Martíenz Orgado, president de l'ISR, qui va reflexionar sobre el tema 'Tractaments Mecanico-biològics: Valorització o eliminació?'. Davant tal debat, va començar avançant les seves conclusions finals del seu argument, dient literalment “si té barba, Sant Antón, i sinó la Purísima Concepción”.
Davant tal plantejament inicial, i la sorpresa dels presents, el seu discurs va discórrer per camins tan diferents l'actual legislació europea sobre la valorització, que recull formalment també el procés de pretractament i intenta evitar al màxim les subjectivitats del procés, o la reconsideració de les plantes de tractaments mecanico-biològics, els fluxos dels quals de sortida generen una mitjana de rebot entre el 30 i el 40%.
Sobre l'eliminació, va explicar que “és tot allò que no sigui valorització, encara que tingui com a conseqüència secundària l'aprofitament de substàncies o energia”. Abans d'arribar al final de la seva intervenció, va explicar que “determinats residus deixaran de ser-ho quan hagin estat sotmesos a una operació de valorització”. Aquesta va ser, encara que llarga, una de les intervencions més interessants de la 3ª Conferència Internacional sobre obtenció d'energia a partir de residus i biomassa.
INTEREMPRESAS.NET - 25/10/10
