Projecten una planta experimental per a la gasificació de biomassa a Astorga (Lleó)
La iniciativa, en fase de tramitació, preveu generar electricitat equivalent a la que necessita una ciutat de 10.000 habitants per any
Un grup de científics de la Universitat de Lleó, encapçalats pel professor del Departament d'Enginyeria Elèctrica i de Sistemes i d'Automàtica José Luis Falagán, projecten actualment la creació d'una planta de biomassa forestal a escala industrial per experimentar amb la producció d'energia elèctrica a partir de cultius energètics i residus forestals en les proximitats d'Astorga.
La iniciativa es troba en fase de tramitació i els responsables preveuen començar la producció experimental a la primavera de 2011. Quan estigui a ple rendiment, la planta podrà produir 14.000 megavats per hora, la qual cosa podria cobrir les necessitats d'una ciutat de 10.000 habitants en un any.
Segons explica José Luis Falagán a Dicyt, el projecte està orientat a la producció d'energia des d'un sistema més nou que el que s'empra actualment: la gasificació de la biomassa. "El sistema convencional s'assembla al d'una central tèrmica, en la qual a partir de la calor es produeix vapor i d'aquest s'obté l'energia", explica l'expert. En la iniciativa, el projecte planteja la gasificació de la biomassa. "D'aquests recursos s'obté un gas pobre i amb un motor es crema aquest gas. Un alternador genera l'energia, com si es tractés d'un automòbil", diferència.
En el primer cas el recurs forestal es crema en una caldera i l'energia interna es transfereix en forma de calor a l'aigua que circula per una extensa xarxa de tubs que tapissen les parets de la caldera. Així s'origina l'energia tèrmica que pot usar-se per a aplicacions de tipus aigua sanitària i calefacció.
L'augment de la temperatura de l'aigua és tal que passa a l'estat de vapor a alta pressió, per la qual cosa ocorre una primera transformació energètica: l'energia interna del combustible s'ha transformat en energia interna del vapor d'aigua. A continuació, a través de les canonades, el vapor entra a gran pressió en la turbina de la central i la seva expansió la fa girar.
Llavors succeeix la segona: l'energia interna del vapor d'aigua s'ha transformat en moviment, és a dir, en energia cinètica o mecànica. L'última transformació energètica té lloc en l'alternador. Quan una bobina de coure gira en el si d'un camp magnètic, generat per un imant o electroimant, es genera energia elèctrica.
En el cas de la gasificació de la biomassa, es produeix una descomposició tèrmica d'aquest recurs en una atmosfera pobra en oxigen, la qual cosa dóna lloc a un gas combustible de baix poder calorífic (o gas pobre). Aquest gas és recollit en un gasificador, en el qual es procedeix a la neteja del mateix.
El gas pobre resultant d'aquest procés de depuració pot ser utilitzat en turbines de gas o en motors de combustió intern. Tots dos sistemes tèrmics poden ser acoblats a un generador per a la producció d'electricitat. Aquesta tecnologia "ja era coneguda en la II Guerra Mundial, però ha estat optimitzat el seu rendiment en els últims anys".
Marc obert al públic
Està previst que, a més de la producció d'energia, la planta es converteixi "en un marc obert al públic, visitable pels centres educatius", exposa José Luis Falagán. En el projecte col·laboren, a més d'aquest científic com a investigador principal, altres dos enginyers d'Industrials de l'Escola d'Enginyeries de la Universitat de León com a personal de suport.
La iniciativa de Falagán compta amb un pressupost de més de sis milions d'euros els responsables dels quals pretenen amortitzar a partir de les cosines que estableix la llei i la venda d'energia a Unión Fenosa, la distribuïdora assentada a la zona. L'experimentació començarà amb l'optimització de la producció d'un cultiu energètic, el pollancre. Aquest material serà subministrat per Biomassa Castella i Lleó, una empresa semipública. "El pollancre és un arbre que permet produccions de fusta molt ràpides, amb cicles d'entre tres i cinc anys", ressalta l'investigador.
El projecte de la planta experimental es situarà en un municipi adjacent a Astorga. En l'actualitat, segons recorda el responsable, existeixen altres plantes de producció a partir de cultius i residus forestals a Castella i Lleó, a Briviesca (Burgos) i Soria, però la d'Astorga "serà la primera, fins a on sabem de caràcter experimental, seguint un procediment d'obtenció de combustible a través d'un motor i un alternador".
Una potència de 2.000 quilowatts
El professor José Luis Falagán explica que "un quilo de biomassa pot generar entre 4.000 i 5.000 quilowatts per hora d'energia", però els rendiments actualment se situen entorn dels 1.000 quilowatts. Les instal·lacions convencionals són la que menys aprofiten aquests recursos, entorn del 20 per cent del rendiment total, segons l'expert, mentre que la gasificació aconsegueix el 27%.
Per optimitzar la producció d'energia, en la planta experimental que es projecta a Astorga, es treballarà amb una potència de 2.000 quilowatts amb la matèria primera. L'objectiu és aconseguir aconseguir els 14.000 megavats per hora.
LEONOTICIAS.COM - 26/10/10
