Barcelona lidera el mapa de les calderes de biomassa a Espanya
Catalunya es troba al capdavant amb 253 instal·lacions de les gairebé 1.900 totals
Els escalfadors alimentats amb fusta redueixen la factura energètica
Encara que la seva presencia encara és escassa, les calderes alimentades amb serradures o estelles procedents de la neteja dels boscos o de la poda dels parcs comencen a estendre's. L'observatori nacional de calderes ecològiques de la Asociación Española de Valorización Energética de la Biomassa (Avebiom) ha comptabilitzat 1.893 instal·lacions -amb una potència instal·lada de 450.000 quilowatts-, la qual cosa significa que al voltant d'un 9,7% dels municipis compten amb almenys un escalfador verd. Barcelona, amb 162 instal·lacions, és la província amb més estufes de biomassa, que no solament permeten lluitar contra l'escalfament global sinó que ademés proporcionen un considerable estalvi al seu propietari.
Per exemple, un litre de gasoil per calefacció costa al voltant de 0,6 euros, mentre que el seu equivalent calorífic en pèl·let -una especie de cilindres realitzats amb les serradures sobrants de les fusteries- costa la meitat, la qual cosa permet estalviar un 50% en combustible.
Així, la instal·lació d'una caldera de biomassa exigeix una inversió tres vegades superior a la que suposa una de gasoil. Encara que, segons Avebiom, a causa de l'estalvi en combustible, s'amortitza en uns tres anys. La tendència és combinar la biomassa amb panells solars o instal·lacions geotèrmiques. Existeixen, ademés, ajudes per al seu muntatge, a les quals es poden acollir tant particulars com empreses privades, ajuntaments i ONG. A Catalunya es subvenciona com a màxim el 30% de la inversió, amb un màxim de 6.000 euros (una caldera per a una estança de 120 metres costa entre 8.000 i 12.000 euros).
LES AJUDES PÚBLIQUES / Les subvencions superiors en altres autonomies com Andalusia, que sufraga fins a un 80% de l'import, tot i això Catalunya es situa en els primers llocs en número de calderes verdes gracies a la major conciència mediambiental, al suport d'alguns consistoris, així com al teixit industrial d'empreses que fabriquen les estelles, els pèl·lets o les calderes, explica Juan Jesús Ramos, responsable de l'observatori d'Avebiom. Ademés, cal tenir en compte l'efecte mirall, és a dir, que en municipis amb una caldera de biomassa, a causa de l'estalvi en la factura energètica, s'animen a instal·lar-ne més.
De les 253 instal·lacions catalanes, un 46% correspon l'ús domèstic, un 28% a l'industrial i la resta es troba en edificis públics. Aiximateix, a la comunitat hi ha 13 xarxes de distribució que subministren energia a un ampli número d'usuaris, de les 24 a tota Espanya. Tot i això, existeix gran quantitat de biomassa que es malgasta, “amb el que el seu potencial de creixement és considerable”, afegeix Ramos.
ESCOLES A TERRASSA / Un dels ajuntaments que més ha confiat en les calderes ecològiques és Terrassa, que compta amb sis en escoles, llars d'infants i un centre d'informació, així com tres projectades. Segons l'ajuntament de Terrassa, els nou escalfadors evitaran l'emissió de més de 10 tones de CO2 a l'any. Segons els experts, la biomassa emet en la seva combustió la mateixa quantitat de gasos que abans havien convertit en oxígen els propis arbres.
ELPERIODICO.COM - 20/10/10
