Villazopeque envia 27 tones diàries de pèl·let a Itàlia per a calefaccions (Burgos)
A més, la planta de la Societat Cooperativa Serpaa també deshidrata alfals i realitza empacat d'alta densitat de palla
L'agricultura és, malgrat les crisis que ve sofrint de forma cíclica, un sector en constant evolució perquè els homes del camp -des de temps remots- han buscat fórmules i processos per obtenir una major productivitat de les seves terres i rendibilitat en les seves explotacions.
Un bon exemple d'aquest esperit innovador es troba en la localitat de Villazopeque, on ja funciona una planta de biomassa mixta en la qual, a més de deshidratar, moldre i granular farratge, també fabrica pèl·let destinat a biocombustible per a ús energètic, en concret per les calefaccions domèstiques. Sens dubte, la qual cosa fa sis anys era un projecte de futur és ja una realitat i un exemple a seguir, ja que es tracta d'una de les primera indústries d'aquestes característiques del país.
El rendiment de la fàbrica comença a ser bo i en un parell de mesos esperen poder aconseguir el cent per cent de la seva capacitat, treballant a un torn, encara que no descarta en un futur proper establir un altre torn de treball. «Tenim capacitat per fer 10.000 tones de farratge anuals, 15.000 de pèl·let per a calefacció i 2.500 de palla picada per a ramaderia», declara Escribano, qui insisteix que el fonamental d'aquest procés, a més de donar sortida als productes dels socis, és que l'energia per al procés s'obté en un forn que crema material de biomassa, especialment restes forestals, estelles de fusta i fins i tot palla.
L'aventura, segons recorden des de la Societat Cooperativa Serpaa, propietària d'aquesta indústria, va començar quan el cultiu de la remolatxa, que era el principal en aquesta zona de la província, «se'n va anar a norris per un acord de la UE i van haver de reduir la producció en un cinquanta per cent». Les terres millor preparades i amb una infraestructura de reg, és a dir amb una gran capacitat productiva alta, es queden sense cultiu i era necessari buscar una alternativa. «Vam entendre que el cultiu de l'alfals podia ser molt interessant per a la zona, per les experiències que hi havia, i es va pensar a muntar una deshidratadora per donar sortida al producte», indiquen.
La primera qüestió que es va plantejar és que l'alfals solament permetia mantenir la planta industrial en funcionament mig any, des de maig a octubre, i que calia buscar una alternativa perquè la inversió era molt alta com perquè la planta funcionés al cinquanta per cent. «Al final arribem a la conclusió que havíem d'aprofitar el potencial de biomassa que hi havia a la zona i les més properes per donar una activitat plena durant tot l'any i per això fabriquem pèl·let per a calefacció», manifesten els responsables de la societat cooperativa, els qui es mostren molt satisfet pels resultats que s'estan obtenint en aquesta primera campanya en la qual s'ha treballat amb alfals, restes de fusta i, en aquests dies, amb palla.
La planta industrial és polivalent puix que la mateixa maquinària serveix per obtenir els diferents tipus de productes, és a dir des del farratge deshidratat (assecat) empacat i en grànul (pèl·let) a granulat i estella de tot tipus de biomassa (restes forestals, sarments, etc.) fins a l'empacat d'alta densitat i granulat de palla. En el procés de producció, l'energia d'aquesta indústria s'obté amb la biomassa, a través d'un gran forn, i a penes es consumeix energia elèctrica, la qual cosa segons el parer dels socis cooperativistes és una aposta decidida per les energies renovables i contribueix al fet que Espanya compleixi l'objectiu de la UE que l'any 2020 el 20% de l'energia que es consuma al país provingui de fonts renovables.
Afany exportador. Aquest ambiciós projecte neix amb un clara vocació exportadora i els seus responsables mantenen contacte amb França i Itàlia, «encara que estem començant la fabricació i encara no tenim volums suficients per exportar alfals, però si estem exportant un percentatge molt important de producció de pèl·let a Itàlia, país al que enviem un camió diari o el que és el mateix unes 27 tones», asseguren els responsables de Serpaa, els qui reconeixen que aquí, a la regió i Espanya, encara no està molt implantada la calefacció domèstica de biomassa, encara que ja comencen a tenir alguns clients, la major part d'ells propietaris de cases de turisme rural.
Des de Serpaa no dubten que en un futur proper moltes calderes de calefacció funcionaran amb pèl·let, «ja que estem parlant d'un estalvi en el consum, enfront d'altres fonts d'energia, com a mínim del quaranta per cent. En quatre o cinc anys hi haurà en funcionament un nombre important de calderes per cremar pèl·let».
Alfals deshidratat i pèl·let són dos negocis diferents, però la veritat és que el segon té menys riscos, ja que l'alfals o el farratge està condicionat per les condicions atmosfèriques i els preus són més variables pel que no dubten a l'hora d'indicar que «al final és possible que el pes del pèl·let sigui superior al dels farratges, la qual cosa pot portar tranquil·litat als socis».
L'aposta posa una planta mixta de biomassa i farratges ha suposat una inversió de 5,7 milions d'euros. «Acudim a la Junta i a la Diputació i ambdues, dins de la seva capacitat, ens han ajudat, la primera amb 1,2 milions d'euros i la segona amb 307.000 euros; després hi ha un compte de participació amb l'Ens Regional de l'Energia (EREN) i la resta ho han aportat els socis de Serpaa acudint a entitats d'estalvi», apunta Escribano, qui reconeix que realitzar una inversió tan important i sense una experiència prèvia en aquest tipus de negoci, perquè no hi ha moltes fàbriques com aquesta a Espanya, a Castella i Lleó no hi ha cap mixta, ha suscitat moments d'incertesa entre els socis i que es van dissipant a mesura que la planta està aconseguit uns nivells de producció importants.
En concret, dels més de dos-cents socis amb els quals explica la cooperativa, en aquest projecte de biomassa, pel qual han creat l'empresa Biomad, participen econòmicament uns seixanta. Si es compleixen les expectatives, «en un parell d'anys o tres amortitzarem la inversió i podrem començar a recollir beneficis», asseguren, alhora que apunta que esperen que aquest mateix mes el president de la Junta de Castella i Lleó, Juan Vicente Herrera, acudeixi a Villazopeque per inaugurar unes instal·lacions que, sens dubte, marquen el camí a seguir per a altres societats cooperatives.
DIARIODEBURGOS.ES - 10/10/10
