Prop d´una vintena d´edificis públics del Bages podrien passar-se a la biomassa
Un estudi encarregat pel Consell Comarcal pretén impulsar el sector forestal detectant els recintes municipals on seria més viable econòmicament instal·lar calderes d'estella
Una vintena d'edificis públics del Bages podrien acollir a curt termini una caldera de biomassa -estella- per escalfar l'aigua i la calefacció. Aquesta és una de les conclusions principals d'un estudi encarregat per l'àrea de Medi Ambient del Consell Comarcal del Bages, que ha estudiat 67 instal·lacions municipals. L'anàlisi determina que 19 d'aquestes tenen plenes condicions per acollir una caldera de biomassa amb el mínim cost.
Entre aquestes instal·lacions, hi ha l'escola Agrupació Sant Jordi de Fonollosa, que ja disposa d'una caldera projectada. D'altres amb bones condicions -sense projecte- són l'ajuntament també de Fonollosa i el de Castellnou.
Tanmateix, l'estudi ha detectat 24 edificis més que també serien susceptibles de funcionar amb aquest tipus d'energia, però que requeririen una inversió més elevada. "Es tractava de fer la primera foto de la comarca, i poder determinar quines són les instal·lacions més viables" per col·locar-hi calderes, explica el responsable de l'estudi, l'enginyer i consultor Antoni Hernández.
Les condicions que fan viables els projectes són de tipus arquitectònic i d'infraestructura. En primer lloc, es té en compte que tots aquells edificis que disposin de prou espai per col·locar-hi la sitja (el dipòsit per a l'estella) i la caldera (més grossa que la de gasoil) no hauran de destinar recursos a ampliar l'edifici. En segon lloc, els que utilitzen calefacció de gasoil ja tenen xarxa de radiadors, de manera que no caldrà instal·lar-ne.
L'estudi s'ha elaborat a partir d'un formulari enviat als ajuntaments del Bages on aquests havien d'indicar les característiques dels seus edificis públics. Amb el formulari, es va enviar un dossier explicatiu sobre la utilitat d'instal·lar calderes de biomassa. A més, Antoni Hernández va visitar les instal·lacions que els ajuntaments van indicar en les fitxes.
En el dossier enviat s'explica, per exemple, que el preu de l'estella -primera matèria de la caldera de biomassa- és de 34,28 euros per megawatt hora (MWh) anual, mentre que el preu dels combustibles fòssils és més car. El gas natural -59,78 euros- és gairebé el doble de car i el gasoil C té un cost de 83,58 euros. Els promotors del projecte destaquen que si bé una caldera de biomassa costa de mitjana unes set vegades més que una de gasoil, "aquesta inversió s'amortitza a llarg termini" pel preu del combustible, en aquest cas l'estella. A més, "el preu del petroli i del gas fluctua i, com que cada vegada són més escassos, la previsió és que pujarà", comenta el responsable de l'estudi.
L'estudi també recomana l'ús de la biomassa com a combustible per reduir els efectes negatius en el medi ambient. Segons l'anàlisi feta, si s'instal·lessin calderes d'estella als 67 edificis inventariats, el Bages emetria 1.426,92 tones de CO2 menys cada any.
Les institucions que destinen ajuts a la instal·lació d'aquest tipus de calderes són l'EDAE -estatal- i l'ICAEN -de la Generalitat. Subvencionen actualment entre el 30 i el 50% del cost final.
L'estudi pretenia anar més enllà, però finalment no se n'ha pogut desenvolupar una segona part per falta de finançament. En concret es pretenia elaborar els avantprojectes detallats de les 19 instal·lacions més susceptibles de poder incorporar la biomassa per tal que, tan aviat com es pogués disposar d'ajuts públics, els municipis poguessin presentar-s'hi amb tota la documentació preparada. L'estudi s'ha tirat endavant al Bages perquè aquesta comarca ha estat pionera en la constitució d'una cooperativa forestal que genera aquest tipus de matèria.
El conseller de Medi Ambient del Bages, Antoni Julián, admet que el Consell no pot aportar ni un euro als projectes de calderes municipals, però assegura que aquest ens assessorà els ajuntaments en tot el que faci falta.
REGIO7.CAT-BAGES-07/10/10
