Com aconseguir l'acceptació pública de noves tecnologies energètiques, "Sí, però aquí no?"
Els avanços tecnològics estan fent possible obtenir fonts d'energia més verdes, però les turbines eòliques, els panells solars, els biocombustibles, les plantes de biomassa o la captura i emmagatzematge de carboni (CSS) no estan exempts de controvèrsia. Com aconseguir l'acceptació pública d'aquestes noves tecnologies? Aquest va ser el debat obert en el taller "L'acceptació pública de noves tecnologies energètiques. Sí, però aquí no?", celebrat en els Open Days el 5 d'octubre.
Els polítics i legisladors es troben en una difícil posició si el públic no accepta les noves tecnologies energètiques que han d'implementar-se, ja que posaria en perill l'objectiu de la Unió de reduir les emissions de carboni el sector energètic comunitari per a l'any 2050. Encara que la Comissió planteja freqüents consultes públiques la pregunta és: és la consulta pública la millor manera d'obtenir l'acceptació del públic?, és aquesta l'única manera?, com pot la UE salvar la bretxa entre la teoria i la pràctica, entre els projectes i els ciutadans?
Tal com plantejava la iniciativa Comment Visions, encara existeixen preocupacions sobre algunes noves tecnologies energètiques, que a diverses zones d'Europa han experimentat certa resistència al desplegament de projectes a gran escala. Davant la qüestió de per què alguns projectes important en matèria d'energia han fracassat, Nick Pidgeon de la Universitat de Cardiff apuntava a una certa falta de democràcia i un dèficit de participació. La compensació, a pesar haver resultat útil en ocasions en aquest sentit, sembla no ser ja suficient. D'altra banda, l'eurodiputada Edit Herczog subratllava que la compensació només funciona en èpoques de creixement i que en aquest moment és important centrar-se en la inversió. Actuant amb rapidesa des del punt de vista de la inversió, es crearan nous llocs de treball.
Part del debat també es va centrar en l'equilibri entre els objectius del projecte i els objectius d'enginyeria. La conciliació de tots dos enfocaments no sempre és fàcil i en definitiva, les instal·lacions han de ser rendibles i complir amb els seus objectius i pressupost. Vicente J. Cortès, director del programa de oxicombustió i captura de CO2, de la Fundació CIUDEN, va donar una visió general de les iniciatives de la Fundació i va assenyalar també que els enginyers tenen com a missió reunir totes les dades i aspectes i oferir la millor solució tècnica que compleixi els requisits.
Algunes opinions, com Andrea Athanas gestora sènior de programes de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) va posar l'accent en la necessitat de ser acurat i d'analitzar tots els aspectes relacionats amb el projecte.
No obstant això, en el centre del debat, la qüestió segueix sent com aconseguir que la gent participi en el projecte i com obtenir la seva acceptació. Annabelle Jacquet, del gabinet del ministre Nollet, va destacar el paper que els polítics han de complir a fer passar el missatge que fer un esforç en l'aplicació de noves tecnologies energètiques realment val la pena pels resultats que ofereixen al públic.
Després del debat a la sala, el Vice-president de l'enllaç amb la Unió Europea en Shell, Hans van der Lloo, va concloure que les noves solucions d'energia seran cada vegada més necessàries i que obtenir l'acceptació pública per a elles serà fonamental. L'educació és per tant un dels elements clau per arribar a aquestes noves solucions, educar sobre per què aquestes tecnologies són necessàries i per què ho són en un entorn en particular.
EUROALERT.NET – 05/10/10
