L'espoli de la pinya
La Generalitat confisca milers de quilos de pinyes pinyoneres als recol·lectors il·legals
L'apropiació d'aquest i altres fruits del bosc causa pèrdues milionàries als silvicultors
Els Agents Rurals de la Generalitat han confiscat en els últims mesos als recol·lectors il·legals més de 300 tones de pinyes pinyoneres. El producte requisat ha estat dipositat en terrenys dels plantariums que la societat Forestal Catalana, dependent de Medi Ambient, té en els termes municipals de Sant Feliu de Buixalleu i Santa Perpètua de Mogoda. El trasllat a aquests llocs respon a la proximitat dels punts d'intervenció per evitar despeses de transport innecessaris.
Segons Pere Garriga, màxim responsable executiu de Forestal Catalana, les pinyes estan a l'espera de l'ordre judicial que determini la seva destinació, molt probablement el Consorci Forestal de Catalunya, perquè les restitueixi als respectius amos”. No obstant això, Garriga apunta una altra possibilitat: “aprofitar-les com a biomassa o cremar-les per al seu total i definitiva destrucció”.
Aquests decomisos constitueixen la prova d'una petita part de l'espoliació de productes del bosc, “que perjudiquen notablement el rendiment de les nostres explotacions”, explica Josep Mataró, president de l'Associació de Propietaris del Montseny. Mataró afegeix que la manca de beneficis deriva de l'entrada de fusta de França a preus baixos i de millor qualitat. És per això “que no surt a compte netejar el bosc i, si les ajudes de l'administració pública al sector forestal segueixen brillant per la seva absència, ens veurem obligats a abandonar l'activitat”. A aquest negre panorama s'afegeix l'espoliació de productes.“La muntanya va camí de convertir-se en una selva. Representa el 60% del territori català”, explica aquest silvicultor indignat perquè una presència massiva de “incontrolats” despullen als propietaris de les pinyes pinyoneres de la totalitat d'aquest fruit silvestre”. El Consorci Forestal de Catalunya, que agrupa als propietaris del 80% dels boscos privats, al·lega que aquesta situació va augmentant per la falta d'una regulació d'accés al mitjà natural.
Els càlculs dels qui viuen del treball del bosc assenyalen que les pèrdues que generen aquests furts afecten greument els seus ingressos derivats de la collita del producte, que aconsegueix els 23 milions de quilos anuals amb un valor al mercat de 7,6 milions d'euros. El problema radica en la celeritat dels amants de l'aliè perquè abans que els amos dels pins comencen la recol·lecció, aquells ja s'han apropiat de tot el producte i els arbres apareixen com per art de màgia orfes de pinyes.
Els silvicultors es veuen obligats a deixar de recol·lectar pinyes a causa del robatori de collites senceres. Succeeix amb les pinyes pinyoneres, però també els bolets, les castanyes i els espàrrecs “atreuen l'atenció dels desaprensius”, diuen. Josep Maria Tusell, enginyer del Centre Tecnològic Forestal, opina que, de la mateixa manera que es controla la caça i la pesca a través d'una llicència de pagament, també es podria fer el mateix amb els recol·lectors de fruits de propietat privada, com els bolets, perquè “el Codi Civil català especifica que el que s'agafa sense autorització del titular de la finca constitueix un robatori penat per llei”.
LAVANGUARDIA.ES - 5/01/11
