Las Majadas tindrà una de les primeres centrals de biomassa
L'Ajuntament, la Junta de Comunitats de C-LM, la Fundació de Medi ambient i Tragsa, treballen en aquest projecte que contribuirà a cuidar el medi ambient i a millorar l'economia local, tant per l'estalvi en energia com per la creació de llocs de treball local. La previsió és que la central pugui començar a construir-se en el termini d'un any.
Les Majadas serà una de les localitats pioneres de la província de Conca a construir una central de biomassa. Un ambiciós projecte de desenvolupament sostenible, que l'alcalde del municipi, Aurelio Arcs, assegura que podria estar construït en un any.
De moment, Arcs ha destacat que s'està redactant un principi de memòria del projecte, si bé les previsions és que la central de biomassa pugui començar a executar-se en el termini aproximat d'un any.
L'objectiu del Consistori amb l'engegada d'aquest projecte és doble, d'una banda la utilització d'una energia neta que redueixi les emissions de CO2, i per un altre l'estalvi econòmic.
La comarca té potencial per 300.000 tones de biomassa
La Fundació Terra de Celanova, en col·laboració amb Silvanus, ha presentat un nou estudi sobre l'ús del sòl
La Fundació Comarcal Terra de Celanova acaba de presentar l'inventari de la biomassa (combustible forestal), elaborat arran d'un conveni de col·laboració signat amb l'Associació Professional de Selvicultores de Galícia (Silvanus) amb l'objectiu últim de construir una planta de creació d'energia a partir dels rostolls agrests.
L'estudi, el tercer que sobre aquesta matèria es realitza a la comarca, va arrencar en 2008 dins d'un projecte de divulgació i foment de l'aprofitament de la biomassa i ha analitzat l'ús del sòl de les 50.854,09 hectàrees que componen els deu concellos (A Bola, A Compra, Cartelle, Celanova, Gomesende, Padrenda, Pontedeva, Quintela de Leirado, Ramirás i Verea), amb especial interès per determinar les existències totals de biomassa forestal arbòria i la residual.
L'impuls de l'energia per bimoassa permetria crear més de 80.000 ocupacions, segons un informe
El sector agrícola, un dels més afectats per la desocupació a Espanya, pot albirar una llum al final del túnel. I és que el desenvolupament de l'energia amb biomassa –font renovable que s'utilitza com a combustible per obtenir el vapor que impulsa la turbina que genera l'electricitat-, permetria la creació de més de 80.000 ocupacions, el 90% d'ells en l'àmbit rural i forestal. Són algunes de les conclusions de l'nforme “El valor de la Biomassa forestal” publicat per la paperera Ence, dedicada a aquest sector, i Boston Consulting Group. A més, generaria 2.000 milions d'euros de rendes del treball.
Les centrals elèctriques a partir de biomassa s'ubicaran a Bezas, Fredes i Noguera
Aprofitament dels residus forestals a la Serra d'Albarrasí (Terol)
Bezas, Fredes d'Albarrasí i Noguera són els millors escenaris per situar les tres centrals elèctriques a partir de biomassa que s'engegaran en la Serra d'Albarrasí segons els primers informes tècnics. Així ho va anunciar durant la seva visita aquesta setmana a la zona Javier de Miguel, responsable de l'Associació Empresarial Biomassa i Energia (AEB&I), que serà l'empresa encarregada de muntar les plantes i gestionar-les.
La planta de biomassa que es farà a Brollón crearà prop de 90 ocupacions
L'empresa Norvento espera que en el termini de dos anys estigui en funcionament la planta de biomassa per generar 5 megavats que projecta construir en A Pobra do Brollón amb una inversió de 13 milions d'euros. La signatura va ser seleccionada per la Consellería d'Economia i Indústria a la fi de juny per desenvolupar l'avantprojecte presentat per emplaçar la planta a l'àrea industrial d'Us Medos i atendre així a les necessitats de pràcticament tota la comarca.
El responsable del departament de biomassa de Norvento, Miguel Ángel Balboa, va donar a conèixer ahir les línies generals del projecte en companyia de l'alcalde de Pobra do Brollón, el nacionalista José Luis Maceda.
Balboa va remarcar que el procés administratiu pendent és lent i per això no creu que fins a intervinguts o finals de 2012 pugui estar en marxa la planta. Hi treballaran entre 15 i 20 persones, mentre que en la recol·lecció de restes de massa forestal podrien arribar a tenir ocupació entre 50 i 60. A més caldrà tenir en compte la repercussió en l'activitat comercial i de serveis de la zona de tal moviment de gent, segons va comentar el representant de Norvento. “Diàriament passaran per la nau uns 8 o 9 camions”, va estimar.
La planta necessitarà diàriament 180 tones de matèria forestal procedent de neteja de muntanyes, treballs d'esbrossia o podes. La previsió és que es tractin prop de 55.000 tones a l'any.
La planta de biomassa d'Acciona ja treu fum
La planta dedicada a la producció d'energia elèctrica a partir de residus agrícoles d'Acciona a Briviesca ja està en funcionament.
La instal·lació, de 15 MW de potència, produirà electricitat a partir de la combustió de palla de cereal generant 120 milions de quilowatts-hora, equivalents al consum domèstic de 50.000 habitatges de Castella i Lleó, a partir del consum anual d'una mica més de 100.000 tones de biomassa.
La matèria primera prové principalment de Burgos i Palencia, preveient per a això contractes a llarg termini (5-10 anys) amb agricultors i cooperatives.
LA BUREBA.COM - 10/08/10
Quanta més fusta més feina
El desenvolupament òptim de la biomassa permetria crear 11 ocupacions per cada megavat d'energia instal·lat.
La biomassa és probablement la menys coneguda de les fonts d'energia renovables. No obstant, això, alberga tantes possibilitats com la solar, l'eòlica, la hidroelèctrica, la solar-tèrmica o la fotovoltaica per generar energia elèctrica neta i a llarg termini, barata. És més, el seu desenvolupament és una important font d'ocupació.
Quan el camp l'hi posa cada vegada més difícil a ramaders i agricultors, la biomassa forestal (aquella que procedeix del cultiu de fusta mitjançant pràctiques silvícules, de les restes de la fusta i de la neteja de muntanyes) i els cultius forestals poden ser part d ela solució a l'abandó del camp de les noves generacions d'agricultors i ramaders. Segons l'estudi "El valor d ela biomassa forestal" de la companyia forestal i fustera Ence, un dels grans del sector a Europa, la biomassa per a l'obtenció d'energia renovable podria aconseguir fins a 11 ocupacions per megavat instal.lat.
Els incendis a Espanya podrien reduir-se en 70% si s'aprofités la biomassa
És per això, afegeix, que la major activitat incendiària es produeix en el nord-est d'Espanya i altres zones com el Llevant o Andalusia; zones en les quals es podrien prevenir aquestes catàstrofes si "es fes rendible la muntanya".
Una de les principals formes d'aconseguir-ho és per mitjà de la biomassa, la qual, explica el degà, no només s'ha de tenir en compte com a energia renovable sinó també com un sistema de rendibilitzar la muntanya per mitjà del desenvolupament forestal, la qual cosa comportaria la generació d'ocupació i estalvi econòmic.
No obstant això, malgrat aquests beneficis, Espanya només ha executat un 9 per cent de la potència de generació d'energia amb biomassa prevista per a l'any 2010, i encara que existeixen diversos projectes, amb prou feines hi ha plantes que treballin amb ella.
Un altre escull, fa referència al proveïment d'aquesta matèria primera, ja que el termini per amortitzar les inversions és llarg -uns 15 o 20 anys- i durant aquest temps cal garantir el subministrament a la planta, que s'aconsegueix per mitjà de convenis o contractes amb propietaris de muntanyes, públics o privats o pels cultius forestals energètics.
Carlos de l'Àlber lamenta que la solució oposada hagi estat just la contrària, la disminució de l'objectiu de 2.039 megavats per a la biomassa a 1.187 perquè considera que el problema d'excés de biomassa seguirà existint i que "cal canalitzar aquesta energia que es perd en els incendis". Explica que a Espanya es distingeix entre biomassa forestal i biomassa residual, i defensa que cal abandonar aquesta distinció. Al cap i a la fi, afegeix, ambdues energies són el mateix recurs neutre i renovable, que es torna a generar, i el seu ús podria suposar un estalvi de milions de tones d'emissions de CO2.
EFE - 22/08/10
ENCE estudia l'aplicació de les cendres de biomassa en sòls agroforestals
El departament de R+D+i del Grup ENCE estudia l'aplicació de les cendres de biomassa en sòls agroforestals ja que són riques en nutrients essencials per a les plantes i actuen com a fertilitzant de sòls àcids gràcies al seu marcat caràcter bàsic, va informar avui la companyia paperera.
L'empresa, juntament amb diferents institucions i empreses d'Andalusia, Galícia i Astúries, on abunden aquestes cendres, prova l'aplicació de les cendres de la crema de restes forestals i biomassa com a fertilitzant en plantacions forestals, i ampliar així els usos d'aquest residu de les calderes.
L'objectiu d'aquesta línia d'investigació és trobar alternatives d'aplicació per a aquest residu característic de les seves plantes industrials ara que, amb la crisi del sector de la construcció, han descendit els alts índexs tradicionals de valorització de les cendres.
Aquestes, procedents de la combustió de biomassa, són un residu o subproducte que només a Galícia aconsegueix les 50.000 tones anuals per la fabricació de taulers, de pasta de paper i de paper, en la comunitat andalusa la producció supera les 65.000 tones a l'any i a Astúries és d'unes 14.000 tones.
El reciclatge de cendres de biomassa com a fertilitzant és una pràctica que porta desenvolupant-se més de 70 anys en països com Suècia i Finlàndia i, més recentment, s'ha analitzat en uns altres com Estònia o Suïssa, on ha mostrat efectes més duradors que els fertilitzants artificials, arribant fins i tot als 50 anys.
EFE - 20/08/10
Producció eficient de pèl·lets mixts
El grup alemany Pusch AB ha desenvolupat una tecnologia de pel·letitzación de gran eficiència i estalvi per a l'elaboració de pèl·lets mixts a escala regional
Es pot utilitzar directament estella, palla i fins i tot biomassa humida, sense mòlta prèvia, amb el que es redueix el consum elèctric i, per tant, els costos de producció del pèl·let fins a un 30%. La grandària màxima de partícula admès en la línia de pel·letizado és G50 (estella de 3,15 a 45 mm).
La línia de producció és modular, la qual cosa facilita la seva ampliació en cas de ser necessari. El mòdul més petit és d'1 t/h i la línia de treball pot augmentar fins a 4 t/h.
La idea és produir pèl·lets de 12 mm de diàmetre mínim, destinats a calderes d'entre 100 kW i 1 MW, pertanyents a instal·lacions municipals, edificis comercials i indústries. També s'han obtingut bons resultats en assajos amb pèl·let de 12 mm en calderes de 30 kW. No obstant això, per sota d'aquesta potència, no resulten adequats.
