BioMassa al Lluçanès

Francesc Vidal, cap d'àrea d'Energies Renovables de la Direcció general d'Energia i Mines de la Generalitat de Catalunya, declarava la passada setmana al diari Avui+El Punt que solament existeix una planta de biomassa instal·lada a la regió. Amb 0,5 MW (megavats), i que per tant sembla molt difícil arribar a l'objectiu rebaixat del pla d'energia català, que s'estableix en 50,3 MW.

A la fi del passat any, la biomassa va rebre una mala notícia des de Catalunya. El Pla d'Energia 2006-2015 va rebaixar els objectius a aconseguir per a aquest últim any, dels 63,7 MW inicialment marcats fins als 50.3 MW. Excepte una mínima reducció aplicada a la hidràulica (1,4 MW menys sobre un total de 386 MW), va ser l'única energia renovable a la qual es va aplicar una rebaixa dels seus objectius, i a més tan significativa (el 20%). L'eòlica es va mantenir i totes les altres tecnologies van pujar de potència.

Els avanços tecnològics estan fent possible obtenir fonts d'energia més verdes, però les turbines eòliques, els panells solars, els biocombustibles, les plantes de biomassa o la captura i emmagatzematge de carboni (CSS) no estan exempts de controvèrsia. Com aconseguir l'acceptació pública d'aquestes noves tecnologies? Aquest va ser el debat obert en el taller "L'acceptació pública de noves tecnologies energètiques. Sí, però aquí no?", celebrat en els Open Days el 5 d'octubre.

Els polítics i legisladors es troben en una difícil posició si el públic no accepta les noves tecnologies energètiques que han d'implementar-se, ja que posaria en perill l'objectiu de la Unió de reduir les emissions de carboni el sector energètic comunitari per a l'any 2050. Encara que la Comissió planteja freqüents consultes públiques la pregunta és: és la consulta pública la millor manera d'obtenir l'acceptació del públic?, és aquesta l'única manera?, com pot la UE salvar la bretxa entre la teoria i la pràctica, entre els projectes i els ciutadans?

De calderes de biomassa ja n'hi ha en marxa en edificis del Bages. En concret, hi ha cinc punts en actiu. Tres de les calderes subministren calor a instal·lacions públiques i dues a privades. Una de les calderes públiques és la de Castellfollit del Boix, instal·lada l'any passat, que escalfa l'escola bressol, la de primària, el menjador i el centre mèdic. Inicialment, el projecte era valorat en 100.000 euros, però com que la Generalitat va reduir l'ajuda del 50% previst al principi al 30%, l'Ajuntament va decidir que les plaques solars no entressin al projecte i el cost final va ser de 77.000 euros.

L'alcalde de Castellfollit del Boix, Celestí Rius, assegura que amb el pas a la biomassa, l'Ajuntament s'ha estalviat 5.000 euros de costos energètics. L'alcalde afirma que "l'ideal és poder recuperar la inversió amb aquests 5.000 euros anuals". De fet, l'Ajuntament va posar uns 20.000 euros de fons propi per tirar endavant el projecte.

Rius veu molts avantatges en l'ús de la biomassa. "Hem netejat el bosc de la zona, que estava fet malbé per les nevades i el vent i, a més, no danyem el medi ambient", comenta el batlle. L'ús de l'estella donarà valor a la fusta que sobri al bosc. "Ningú no vol aquesta llenya. Tenim recursos i no som capaços de fer-los servir", es queixa l'alcalde.

Els castellonencs invertiran durant aquest any prop de 6 milions d'euros. Una de cada tres iniciatives preveu utilitzar la biomassa amb finalitats tèrmiques.

L'ADMINISTRACIÓ AUTONÒMICA SUBVENCIONA FINS A UN 65% DEL DESEMBORSAMENT

L'Agència Valenciana de l'Energia (Aven), dependent de la Conselleria d'Infraestructures i Transport, ha rebut 86 projectes presentats per empreses, entitats i particulars de la província de Castelló, que tenen com a finalitat usar fonts d'energia renovables per cobrir les necessitats energètiques.

La Aven duu a terme un programa de foment de les energies renovables a través del com concedeix subvencions a fons perdut de fins al 65% en aquells projectes que contemplen la incorporació de fonts d'energia no contaminants.

La planta, promoguda per CatalunyaCaixa, l'operadora energètica Enerpellet i el Consell Comarcal de l'Alt Urgell, serà la primera multi producte a Catalunya ja que, a més de generar calor i electricitat, també produirà floc, pèl·let i estella. La nova planta, situada entre els municipis de Montferrer i Castellbó i Ribera d'Urgellet (Alt Urtgell), ocuparà un total de 2,5 ha i podria estar operativa a finals de 2011.

La biomassa servirà de combustible per a la planta de generació elèctrica i la producció de pèl·lets de qualitat certificada DIN plus, estella i floc. A més, la calor que es desprèn en el procés de producció d'electricitat s'aprofitarà per assecar la biomassa per fer pèl·let, de manera que es guanyarà en eficiència energètica. Es preveu generar 1,34MW/hora (7.000 hores/any) i produir 24.000 t/any de pèl·let i 6.000 t/any de floc S'utilitzarà una caldera d'oli tèrmic (ORC -Cicle OrganicRanking) que s'alimentarà amb estella.

Ha rebut el I Premi AVEBIOM per la seva trajectòria capdavantera en aquesta matèria

La Asociación Española de Valorización Energética de la Biomasa ha concedit a l'Ajuntament de Terrassa el I Premi AVEBIOM de reconeixement al treball de foment de la bioenergia. L’associació ha valorat la trajectòria de l’Ajuntament, que ha estat capdavanter en la promoció i la implantació de calderes de biomassa a Espanya. AVEBIOM es va constituir l’any 2004, a Valladolid, amb l’objectiu de promoure el desenvolupament del sector de la bioenergia a Espanya. També vol contribuir a la creació d’empreses d'acondicionament, comercialització i subministre de biocombustibles sòlids i de producció de biocarburants i biogàs. Agrupa a empreses, particulars i entitats sense ànim de lucre relacionades amb el desenvolupament de la biomassa amb fins energètics.

"A Espanya produïm molta més biomassa que la que consumim"

Espanya té una gran producció forestal, però un aprofitament de la mateixa com a combustible energètic molt menor que altres països de l'entorn. No obstant això l'escassetat d'altres tipus de combustibles estan fent tornar la vista cap a aquest recurs, el consum del qual i aprofitament està creixent acceleradament al nostre país en els últims anys, un canvi de rumb en el qual té molt a veure l'activitat d'Expobioenergía, la fira dels biocombustibles que explica ja amb quatre anys d'antiguitat. És en bona part gràcies a ella que Castella i Lleó és la comunitat autònoma més avançada en aquest tema, i pionera en molts aspectes.

QUINS AVANTATGES TÉ LA FUSTA COM A FONT D'ENERGIA?

La fusta ha estat utilitzada tradicionalment amb font d'energia, i això s'ha produït perquè és un combustible noble i amb unes característiques molt interessants, tant a nivell de composició química, com pel seu poder calorífic, per tant la fusta és un molt bon biocombustible sòlid, fàcil de manejar, de condicionar, net i sobretot renovable.

Una planta de biomassa processa cada mes 4.000 metres cúbics d'estelles

És fins a un 50 per cent més barata que els combustibles habituals com el gasoil i no contamina. És la biomassa procedent dels residus forestals, que una vegada estellats, calibrats i assecats es converteixen en una font d'energia verda de la qual ja es proveeixen grans indústries, equipaments públics i, encara que menys, particulars.

D'aquest procés s'encarrega a Astúries una única planta, la que Agroforestal Nava ha instal·lat a Vegalloba i en la qual mensualment es processen 4.000 metres cúbics d'estelles, encara que la factoria té capacitat per generar 10.000 metres cúbics.

La seva destinació, entre uns altres: la tèrmica de Navia, l'Hospital de l'Orient, a Arriondas, la seu de la Mancomunitat de la Sidra o el col·legi públic de Nava, enumerava ahir el director comercial de la companyia, Benigne Mortera per qui ara el repte està a implantar calderes de biomassa en els habitatges.

I és que “la biomassa és molt més barata que el gasoil i a més no contamina”, explicava. Tant que “una tona d'estelles que costa entre 90 i 100 euros equival a 300 litres de gasoil”, afegia per la seva banda un altre dels socis, Juan Ordoñez.

Un nou informe del govern danès diu que el país podria emancipar-se del consum de petroli en el 2050. La majoria de les necessitats energètiques de la nació provindran de l'energia del vent i de la biomassa.

El Consell de Ministres va aprovar ahir el Reglament energètic en l'edificació, un text que pretén reduir el consum energètic dels edificis i la seva emissió de gasos contaminants. Aquesta normativa, que té el vistiplau dels comuns, regula les prestacions energètiques dels edificis de nova planta, així com les ampliacions i les reformes dels existents.