Articles d'interes

L'eficiència i baix consum d'aigua i nutrients, així com les seves altes taxes de creixement i fixació de CO2 fan de l'eucaliptus la millor espècie per conrear biomassa amb finalitats energètiques.

Així es desprèn de les investigacions que durant una dècada ha desenvolupat el departament de R+D+i forestal del Grup Ence a Huelva, en les quals han analitzant diferents espècies herbàcies i llenyoses per conrear biomassa.

Segons ha informat el grup, els primers resultats apunten al fet que, "amb molta diferència", són diverses espècies d'eucaliptus les més eficients per fixar més CO2 atmosfèric en forma de biomassa, pel seu major creixement, el seu major poder calorífic i la seva menor necessitat d'aigua i fertilitzants, enfront d'altres espècies com el card, el saüc o la paulònia.

Els principals avantatges ambientals de l'eucaliptus, com és la seva demostrada austeritat en el consum de recursos, li confereixen clars beneficis comparatius enfront dels cultius agrícoles, amb demandes de fertilitzants i aigua molt majors.

L'alcalde de Lena, Ramón Argüelles, acompanyat per la regidora de Medi ambient, Ines Prada, va inaugurar en el matí d'ahir el projecte de Cogersa Caldera, una iniciativa de calefacció per biomassa, que s'ha posat en pràctica en una escola rural de Campomanes.

Aquest projecte està finançat per la Conselleria d'Indústria i Ocupació, i compta amb un pressupost de 18.000 euros.

Ines Prada va destacar que “aquestes mesures contribueixen a fomentar l'ús d'energies alternatives, menys perjudicials per a l'atmosfera, al no desprendre diòxid de carboni, nitrogen ni sofres”. També va destacar que “aquest nou sistema pot ser una bona alternativa enfront de l'electricitat o el gasoil”.

Substitueix les dues calderes de gasoil per una altra que utilitza ossos d'oliva com a combustible per regular l'aigua i la climatització del recinte

La ciutat del Tajo ha fet un pas més en la seva aposta per la utilització de les energies netes amb la instal·lació d'una caldera de biomassa que s'ha situat en la piscina climatitzada del municipi, amb una inversió de més de 270.000 euros, dels quals gairebé 145.000 han estat aportats per l'Agència Andalusa de l'Energia, un organisme depenent de la Conselleria d'Economia, Innovació i Ciència de la Junta d'Andalusia.

A la posada en funcionament de la nova caldera van assistir la delegada provincial d'Innovació, Pilar Serrano, i l'alcalde de Ronda, Antonio Marín Lara, els qui van indicar que la instal·lació possibilitarà l'escalfament de l'aigua de la piscina, així com del sistema de climatització del recinte.

A més, amb la utilització d'ossos d'oliva com a combustible, es reemplaçaran les dues calderes de gasoil de 350.000 i 100.000 quilocalories, que funcionaven fins ara.

La biomassa, en forma de llenya o carbó vegetal, ha estat la base del subministrament energètic humà durant segles. No obstant això, el terme 'biomassa' engloba també residus forestals (procedents de la neteja del bosc i de la indústria de la fusta), agrícoles (des de la palla a residus de molins d'oli, hivernacles...), ramaders (gallinassa de granges avícoles, residus del bestiar boví o de la llana) i cultius destinats a la producció de biomassa energètica com el card, el pollancre i l'eucaliptus). La biomassa com a font d'energia és renovable i té un menor impacte ambiental. És renovable si el ritme d'utilització d'aquesta no sobrepassa el de la creació de la mateixa. Quant a l'impacte ambiental, la biomassa sol ser un combustible més net en sofre i metalls que els combustibles fòssils i no contribueix a aquest efecte hivernacle.

Murcia - La primera planta energètica d'aquest tipus de la Regió crearà 300 ocupacions

Comunitat Autònoma, Ajuntament i la signatura Dalkia han rubricat el conveni per estudiar la viabilitat de la qual seria la primera planta energètica de biomassa de la Regió. Els estudis podrien estar conclosos en uns tres mesos, la qual cosa possibilitaria que es constituís a principis de 2011.

La planta treballaria amb 100.000 tones de biomassa que genera la poda agrícola d'arbres fruiters i les restes llenyosos forestals de zona de Cieza i el Nord-oest; i podria suposar la creació de 300 ocupacions, d'ells un centenar directes.

La ciutat, que ja va acollir fa anys el primer parc eòlic de Múrcia i que compta amb una de les majors extensions en instal·lacions d'energia solar fotovoltaica, seria de nou pionera a implantar sistemes d'energies renovables que aposten per la protecció del medi ambient i a atreure importants inversions en R+D+i.

Per primera vegada un barri serà pensat íntegrament des de la perspectiva de la sostenibilitat, des del planejament inicial fins a la construcció dels edificis.

La secretària d’Habitatge de la Generalitat, Carme Trilla, acompanyada de la directora general de Qualitat de l’Edificació i Rehabilitació de l’Habitatge, Núria Pedrals, ha presentat el projecte de l’ecobarri que es desenvoluparà en el sector Llevant del municipi de Figueres (Alt Empordà). Es tracta de la primera iniciativa d’aquestes característiques que es duu a terme a Catalunya. També ha assistit a l’acte l’alcalde de Figueres, Santiago Vila, i l’equip guanyador del concurs i responsable dels treballs del projecte.

L'objectiu del pla d'Energia per al 2015 ha estat rebaixat de 63 a 50 megawatts

Només hi ha en funcionament una central, a Móra d'Ebre, de 0,5 megawatts

Cinc plantes ja disposen del permís d'Energia

La utilització de biomassa (fusta i restes vegetals) per a la producció d'energia elèctrica continua encallada a Catalunya. Després de més de dues dècades d'estudis i projectes, només hi ha en funcionament una instal·lació de petites dimensions a Móra d'Ebre. Cinc projectes més han aconseguit durant els últims anys l'autorització administrativa de la direcció general d'Energia, i una desena més (no hi ha cap registre oficial) estan en altres fases d'autorització però no està assegurat que Catalunya arribi al 2015 havent complert l'objectiu del pla d'Energia amb aquesta font renovable; tot i que aquest objectiu és realment modest.

El pla d'Energia 2006-2015 aprovat pel Parlament preveia la instal·lació de plantes de biomassa forestal i agrícola, per a la producció d'electricitat, amb una potència total de 63,7 megawatts. La revisió d'aquest pla, aprovada l'any passat pel govern, reduïda l'objectiu d'aquest tipus d'energia renovable a 50,3 megawatts. Quan falten poc més de quatre anys per a la caducitat del pla, però, només hi ha en funcionament “una instal·lació de biomassa, amb tecnologia de gasificació, amb una potència elèctrica de 0,5 megawatts”, segons ha explicat a aquest diari Francesc Vidal, cap d'àrea d'energies renovables de la direcció general d'Energia i Mines.

La futura planta de tractament de biomassa de l'Alt Urgell (Lleida), que s'engegarà entre finals del 2011 i principis del 2012, evitarà l'emissió de 50.500 tones de CO2 a l'any, generant electricitat i productes derivats de la fusta. La consellera de Treball de la Generalitat catalana, Mar Serna, ha assistit a Barcelona a la presentació del projecte de construcció.

La planta, que impulsa l'Obra Social de CatalunyaCaixa, el Consell Comarcal de l'Alt Urgell i l'operadora energètica basca Enerpellet, és la primera planta multiproducte de Catalunya, perquè a més de generar electricitat a partir de la fusta produirà encenalls, estelles i pèl·let del mateix material.

La planta, que se situarà entre els municipis de Montferrer i Castellbó i Ribera d'Urgellet, explotarà 60.000 hectàrees de boscos de propietat pública i privada de la comarca i extraurà 60.000 tones de biomassa a l'any, a partir de la qual produirà 6.000 tones d'encenalls, 26 tones d'estelles, així com 1,34 megawats/ hora, 7.000 hores a l'any.

El consum del pèl·let permetrà estalviar l'equivalent a 13 milions de litres de gasoil per escalfar, unes 33.800 tones de CO2 a l'any, a més de les 16.700 tones de CO2 que es fixaran en forma de fusta i de fulles per promoure l'augment de la massa forestal en l'Alt Urgell.

El consum de pèl·let per a calefacció domèstica a Itàlia és d'1,2 milions de tones a l'any, el 17% del mercat europeu. En 2009, el mercat italià de biomassa i calderes de biomassa va créixer per sobre del 40%, degut sobretot als elevats impostos que suporten els combustibles fòssils i a l'augment de preu del gas que a una política energètica específicament dirigida. En tot cas, des de 2008, Itàlia ha implementat incentius fiscals per a inversions que redueixin la despesa energètica dels edificis i per a la compra d'estufes de biomassa, i ja són 750.000 les estufes de biomassa instal·lades.

Queden pendents importants tràmits administratius per a la seva engegada · El projecte estarà a ple rendiment al 2012 i es autoabastirà amb els cultius forestals del municipi.

La construcció de la planta de gasificació de biomassa d'Almonte acumula ja un retard d'un any. El projecte es va presentar públicament a l'octubre del passat any i es va fixar l'inici de les obres a primers de 2010.

Es tracta de la primera iniciativa d'aquestes característiques a Espanya. Una instal·lació generadora d'energia verda que subministrarà a uns 4.000 llars. Així, la localitat d'Almonte pretén convertir-se en un referent de les energies renovables en tot el país. L'Ajuntament i l'empresa promotora, Biomassa Gasificació Almonte (BGA) han engegat el projecte que, encara que va començar amb pas ferm, es troba una miqueta paralitzat per diferents causes.