Articles d'interes

Sheila Rodríguez del Moral, secretària general de la renovada Associació Espanyola de Gestors de Biomasses de Fusta Recuperades (Aserma), ha reclamat aquest matí la necessitat de potenciar l'ús de la biomassa com a font d'energia. La seva associació recupera a l'any 528.000 tones de biomasses de fusta, de les quals un 14% es destinen a usos energètics, però el greu està en la quantitat similar que acaba en els abocadors.

Aserma és una associació que comprova des de primera fila com l'abocador segueix sent la primera opció per a centenars de milers de tones de deixalles de fusta que podrien tenir altres destinacions més sostenibles, entre ells la producció d'energia. Encara hi ha una fracció que fluctua entre el 30% i el 70%, segons quina comunitat autònoma, que acaba en abocadors i que seria perfectament aprofitable.

Valcárcel signa a Brussel·les davant l'adhesió de la Comunitat de Múrcia al Pacte dels Alcaldes

El president de la Comunitat Autònoma i vicepresident primer del Comitè de les Regions de la Unió Europea (CDR), Ramón Luis Valcárcel, va indicar avui que Múrcia es presenta a Europa com una Regió "emprenedora i de futur", segons van informar fonts del Govern regional en un comunicat.

El cap de l'Executiu murcià va assistir aquest dimarts a Brussel·les a la celebració del Ple del Comitè de les Regions, circumscrit al Pacte dels Alcaldes pel Medi Ambient així com a la 'Setmana Europea de les Regions i Ciutats- Open Days 20010', en la qual la Múrcia participa amb diferents seminaris sobre les regions emprenedores i altres esdeveniments empresarials, com l'Estratègia d'Innovació per al Sector Empresarial Turístic de la Regió de Múrcia.

En aquest marc, Valcárcel va remarcar la importància i el reconeixement que la regió de Múrcia té en tota Europa pel desenvolupament del seu Pla Estratègic i altres accions complementàries. Entre aquests programes, el president va destacar l'engegada a la Regió del programa 'Empresa Joven Europea', inclòs en el Pla Emprenem, per al foment de l'esperit emprenedor en els alumnes dels instituts i aquest curs també dels col·legis.

El parc de l'oli Geolit, s'ha convertit ja en un referent andalús en la gestió de renovables. Per aquest motiu, representants dels cinc municipis de la província de Jaén adscrits al Pacte d'Alcaldes, un programa de la Comissió Europea que compta amb 1.800 ciutats i que té l'objectiu de reduir un 20 per cent les emissions de CO2 abans de 2010, han visitat les instal·lacions del recinte tecnològic per conèixer, entre altres aspectes, el funcionament del sistema de climatització central amb biomassa, el primer al món que genera fred i calor a partir dels subproductes de l'olivar.

Els ajuntaments de Jaén que formen part del Pacte d'Alcaldes són Bailén, Alcalá la Real, Huesa, Larva i Chilluévar. Responsables d'aquestes localitats han pres en el 'workshop' que la Comissió Europea ha celebrat a la capital aquest dilluns i dimarts, i en el qual s'ha debatut sobre fórmules de finançament d'energies netes

IDEAL.ES - 06/10/10

Prop de 450 KW corresponents a 1.800 registres té comptabilitzats l'Associació Espanyola de Valorització Energètica de la Biomassa (Avebiom) dins de l'Observatori Nacional de Calderes de Biomassa, creat fa ara un any. Barcelona domina la llista entre les províncies i Castella i Lleó i Catalunya es reparteixen l'hegemonia entre les comunitats autònomes.

El 9,7% dels municipis espanyols compta amb alguna caldera de biomassa. Est és un altre de les dades que es desprèn del balanç anual que acaba de donar a conèixer Avebiom del seu Observatori Nacional de Calderes de Biomassa. Es tracta d'un ambiciós projecte que va tirar a caminar fa ara un any i que, a més de localitzar i situar en el mapa d'Espanya l'ús de la biomassa tèrmica, busca conèixer les característiques tècniques i les experiència de cadascuna d'aquestes instal·lacions perquè serveixin d'orientació a les futures.

El nombre de registres ha augmentat progressivament fins a arribar, al setembre de 2010, als 1.800, que es corresponen amb una potència acumulada de prop de 450.000 kW instal·lats. En el balanç presentat per Avebiom destaquen les dades referides a Catalunya i Castella i Lleó. Pel que fa a la primera, Barcelona és la província que major nombre d'instal·lacions registra, amb 65, i en un segon grup van parelles Navarra, Astúries, Bizkaia i León, amb 50. Avebiom també valora positivament la situació de Terrassa, que des de la seva Agència Local d’Energia i Canvi Climàtic aposta per la instal·lació de nous equips en col·legis i guarderies públiques (9 registres), que acumulen una potència total d'1.400 kW.

Entre les polítiques destaca l'aprofitament de la biomassa com a font energètica

Maria Carme Freixa, vicepresidenta del Consorci Ripollès Desenvolupament, i Esteve Pous, gerent del CEINR (Consorci d’Espais d’Interès Natural del Ripollès), en representació del Grup d’Acció Local Associació Leader Ripollès Ges Bisaura, van participar en una visita de cinc dies a Suècia per tal de conèixer iniciatives impulsades en entorns rurals importables al nostre territori, juntament amb d’altres representants dels Grups d’Acció Local de Catalunya i amb representants del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural.

L’activitat, organitzada per l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), pretenia conèixer projectes endegats en els territoris rurals suecs per incentivar la cooperació entre Suècia i Catalunya, buscant les sinèrgies que permetin impulsar projectes conjuntament.

Tradicionalment, el sector energètic utilitza cobertura de risc, tant en la seva activitat comuna per assegurar els costos de les matèries primeres i els ingressos pel producte final, com en les seves inversions a més llarg termini, de fins a 10 anys. No obstant això, l'usuari tradicional de biomassa i la indústria forestal, no acostuma a utilitzar aquesta cobertura de risc de preus. Això ha incrementat la demanda d'un índex fiable que pugui ser utilitzat com a referència en operacions de cobertura de risc. Matti Sihvonen de “FOEX Indexis Ltd” ens dóna les claus,

El primer limitador és que el mercat de pèl·let industrial no és encara suficientment transparent per aconseguir una anàlisi precisa del desenvolupament dels preus, ni en el passat, ni com a projecció futura. El mercat nòrdic, que encara avui representa gairebé el 40% del consum global de pèl·let industrial, s'ha desenvolupat abans que en altres zones. El desenvolupament dels preus en els últims 3 anys s'ha moderat, com a reflex dels costos i de la taxa d'inflació.

L'índex FOEX PIX pel pèl·let industrial nòrdic descriu amb exactitud els preus bruts nominals de les quantitats lliurades pels compradors i rebudes pels usuaris durant el mes de referència.

La Universitat de Valladolid (UVA), a través de la seva Fundació General, estarà present al Congrés Nacional de l'Energia que se celebra des de matí i fins al proper dia 8 en la Fira de Valladolid i que està organitzat per la Conselleria d'Economia i Ocupació de la Junta de Castella i Lleó.

La Universitat de Valladolid (UVA), a través de la seva Fundació General, estarà present al Congrés Nacional de l'Energia que se celebra des de matí i fins al proper dia 8 en la Fira de Valladolid i que està organitzat per la Conselleria d'Economia i Ocupació de la Junta de Castella i Lleó,

Es tracta, abans de res, d'un fòrum de debat i participació en el qual intervindran tots els agents relacionats amb l'energia com a productors, distribuïdors, instal·ladors, grans i petits consumidors.

Les sessions es reservaran per analitzar les investigacions i innovacions sobre “pèl·lets”

La cinquena edició del Congrés Internacional de Bioenergia, ‘Idees per a la innovació’, que se celebrarà entre el 26 i el 28 d'octubre en el recinte de la Fira de Valladolid, estarà dedicada a les innovacions en biomassa amb finalitats tèrmiques. D'aquesta forma, gestors i empresaris de ‘pèl·lets’ i centres de subministraments d'estelles, fabricadores, distribuïdors i instal·ladors de calderes i enginyers podran conèixer els avanços i les oportunitats que ofereix mitjançant casos pràctics i experiències reeixides. El certamen es desenvoluparà sobre una superfície expositiva de 18.000 metres quadrats, comptarà amb 425 expositors i marques de 25 països, i espera la vista de 13.000 persones.

De calderes de biomassa ja n'hi ha en marxa en edificis del Bages. En concret, hi ha cinc punts en actiu. Tres de les calderes subministren calor a instal·lacions públiques i dues a privades. Una de les calderes públiques és la de Castellfollit del Boix, instal·lada l'any passat, que escalfa l'escola bressol, la de primària, el menjador i el centre mèdic. Inicialment, el projecte era valorat en 100.000 euros, però com que la Generalitat va reduir l'ajuda del 50% previst al principi al 30%, l'Ajuntament va decidir que les plaques solars no entressin al projecte i el cost final va ser de 77.000 euros.

L'alcalde de Castellfollit del Boix, Celestí Rius, assegura que amb el pas a la biomassa, l'Ajuntament s'ha estalviat 5.000 euros de costos energètics. L'alcalde afirma que "l'ideal és poder recuperar la inversió amb aquests 5.000 euros anuals". De fet, l'Ajuntament va posar uns 20.000 euros de fons propi per tirar endavant el projecte.

Rius veu molts avantatges en l'ús de la biomassa. "Hem netejat el bosc de la zona, que estava fet malbé per les nevades i el vent i, a més, no danyem el medi ambient", comenta el batlle. L'ús de l'estella donarà valor a la fusta que sobri al bosc. "Ningú no vol aquesta llenya. Tenim recursos i no som capaços de fer-los servir", es queixa l'alcalde.

Francesc Vidal, cap d'àrea d'Energies Renovables de la Direcció general d'Energia i Mines de la Generalitat de Catalunya, declarava la passada setmana al diari Avui+El Punt que solament existeix una planta de biomassa instal·lada a la regió. Amb 0,5 MW (megavats), i que per tant sembla molt difícil arribar a l'objectiu rebaixat del pla d'energia català, que s'estableix en 50,3 MW.

A la fi del passat any, la biomassa va rebre una mala notícia des de Catalunya. El Pla d'Energia 2006-2015 va rebaixar els objectius a aconseguir per a aquest últim any, dels 63,7 MW inicialment marcats fins als 50.3 MW. Excepte una mínima reducció aplicada a la hidràulica (1,4 MW menys sobre un total de 386 MW), va ser l'única energia renovable a la qual es va aplicar una rebaixa dels seus objectius, i a més tan significativa (el 20%). L'eòlica es va mantenir i totes les altres tecnologies van pujar de potència.