Articles d'interes

Residus agroforestals, llots de depuradores i restes de fustes i serradures tenen cada vegada més cabuda en els forns de les cimenteres, on substitueixen els combustibles fòssils. No hi ha xifres concretes, però, segons dades aportades pel sector del ciment, entre un 15% i un 25% de l'energia tèrmica s'obté amb diferents biocombustibles, incloses palmeres.

L'equipament ha costat 3,5 milions i la seva explotació dependrà d'una empresa concessionària
 

Fa 8.000 m2 i resol el dèficit d'una piscina coberta
 

L'Ajuntament de Sentmenat ha pogut estrenar aquest octubre un dels equipaments emblemàtics d'aquest mandat –a més de la inauguració de la primera escola municipal fa poques setmanes–, el complex poliesportiu municipal de Can Vilar. La promoció del projecte ha estat a càrrec de l'empresa IG Esport, que hi ha invertit 3,5 milions d'euros i l'administrarà en règim de concessió durant 30 anys.

El projecte resol un dels dèficits del municipi, una piscina coberta perquè els escolars hi puguin aprendre a nedar. El govern municipal de CiU va descartar cobrir la piscina d'estiu perquè era “una solució a mitges” i així disposaran de dos equipaments diferenciats, destaca l'alcaldessa, Núria Colomé. A banda de la piscina olímpica i la infantil, el complex disposa de sales de fitness, cycling, activitats dirigides –també per a la gent gran–, saunes, dues pistes de pàdel, una altra de tennis. En els pròxims mesos està previst que acabin d'enjardinar una esplanada exterior que farà funcions de solàrium.

La Junta d'Andalusia, en el seu compromís de recerca i aplicació de models de gestió forestal sostenible, ha impulsat des de la Conselleria de Medi ambient dues iniciatives dirigides a l'aprofitament de la biomassa a les muntanyes públiques de la comunitat. Es tracta d'un projecte demostratiu per a l'aprofitament de biomassa a Andalusia i d'un servei per al càlcul de la generació potencial de fusta i biomassa a la regió.

Andalusia explica actualment amb una superfície de 4,6 milions d'hectàrees forestals, de les quals el 27% són de titularitat pública, per la qual cosa l'Administració autonòmica considera l'aprofitament de la biomassa com una alternativa de gestió forestal sostenible que ha de fer-se tenint en compte la compatibilitat amb altres usos econòmics, socials i ambientals de les muntanyes.

La recerca de la sostenibilitat energètica és un nínxol d'oportunitats per impulsar noves activitats econòmiques

Hi ha paraules o conceptes que es posen de moda en un moment concret i sembla que no podem viure sense ells encara que no sapiguem molt bé el que signifiquen. Fa uns anys es va posar de moda tot allò el nom de la qual comencés per 'bio' o 'eco'. Però aquesta moda va passar i sembla que el que es porta ara és la sostenibilitat. Però, què és la sostenibilitat?

Crec que tothom estarà més o menys d'acord en què la sostenibilitat per a nosaltres significa que el nostre progrés, la nostra forma de vida, no hipotequi a les nostres generacions futures. Evidentment, dir això és massa genèric, perquè suposa que la sostenibilitat té implicacions en tots els àmbits de la nostra vida: el transport o la mobilitat, la gestió dels nostres sòls i l'urbanisme, la gestió dels nostres residus, el consum energètic.

Al meu entendre, de totes aquestes àrees, hi ha una en la qual Guipúscoa ha d'incidir especialment: la sostenibilitat energètica.

La crisi a nivell mundial i l'impacte que estem produint en el medi ambient pel model de vida actual ens ha fet veure, amb més nitidesa que mai, la necessitat d'un nou model energètic.

A més, la planta de la Societat Cooperativa Serpaa també deshidrata alfals i realitza empacat d'alta densitat de palla

L'agricultura és, malgrat les crisis que ve sofrint de forma cíclica, un sector en constant evolució perquè els homes del camp -des de temps remots- han buscat fórmules i processos per obtenir una major productivitat de les seves terres i rendibilitat en les seves explotacions.

Un bon exemple d'aquest esperit innovador es troba en la localitat de Villazopeque, on ja funciona una planta de biomassa mixta en la qual, a més de deshidratar, moldre i granular farratge, també fabrica pèl·let destinat a biocombustible per a ús energètic, en concret per les calefaccions domèstiques. Sens dubte, la qual cosa fa sis anys era un projecte de futur és ja una realitat i un exemple a seguir, ja que es tracta d'una de les primera indústries d'aquestes característiques del país.

El rendiment de la fàbrica comença a ser bo i en un parell de mesos esperen poder aconseguir el cent per cent de la seva capacitat, treballant a un torn, encara que no descarta en un futur proper establir un altre torn de treball. «Tenim capacitat per fer 10.000 tones de farratge anuals, 15.000 de pèl·let per a calefacció i 2.500 de palla picada per a ramaderia», declara Escribano, qui insisteix que el fonamental d'aquest procés, a més de donar sortida als productes dels socis, és que l'energia per al procés s'obté en un forn que crema material de biomassa, especialment restes forestals, estelles de fusta i fins i tot palla.

Renovables. Engeguen Som Energia, la primera cooperativa catalana de producció i consum d'energies renovables que han creat un grup d'alumnes i professors de la Universitat de Girona

“Oferir energia al cent per cent renovable de productors locals a un preu equivalent al de la tarifa regulada i amb l'objectiu de cobrir a mitjà termini dos terços del consum dels membres amb producció pròpia”. Així resumeix el model de negoci de Som Energia, la primera cooperativa catalana de producció i consum d'energia verda, Gijsbert Huijink, professor d'economia mediambiental de la Universitat de Girona (UdG) i un dels seus fundadors. Els socis poden ser simplement consumidors, aportant una participació de 100 euros que recuperaran si deixen la cooperativa, o també participar en les inversions i així treure rendibilitat de la venda d'energia.

En una primera fase, s'establirà un conveni de col·laboració amb una comercialitzadora que subministrarà l'electricitat que la cooperativa vendrà als socis, i la segona consistirà a posar en funcionament plantes de producció en quatre sectors: biogàs, fotovoltaic, eòlic i biomassa. Confien en subvencions estatals i autonòmiques per fer front a la forta inversió inicial i que la generació elèctrica a partir de fonts renovables té unes primes per generació, tot i que aquestes es van rebaixant però també es van reduint els costos d'inversió. “Tot això provoca que els projectes s'amortitzin a mitjà termini i siguin rendibles a llarg termini, ja que la vida útil de les instal·lacions és d'uns 25 anys”, assenyalen, tenint molt clar que “no serà fins al quart any que el projecte aixecarà realment el vol”.

Un estudi encarregat pel Consell Comarcal pretén impulsar el sector forestal detectant els recintes municipals on seria més viable econòmicament instal·lar calderes d'estella

Una vintena d'edificis públics del Bages podrien acollir a curt termini una caldera de biomassa -estella- per escalfar l'aigua i la calefacció. Aquesta és una de les conclusions principals d'un estudi encarregat per l'àrea de Medi Ambient del Consell Comarcal del Bages, que ha estudiat 67 instal·lacions municipals. L'anàlisi determina que 19 d'aquestes tenen plenes condicions per acollir una caldera de biomassa amb el mínim cost.

Entre aquestes instal·lacions, hi ha l'escola Agrupació Sant Jordi de Fonollosa, que ja disposa d'una caldera projectada. D'altres amb bones condicions -sense projecte- són l'ajuntament també de Fonollosa i el de Castellnou.

Tanmateix, l'estudi ha detectat 24 edificis més que també serien susceptibles de funcionar amb aquest tipus d'energia, però que requeririen una inversió més elevada. "Es tractava de fer la primera foto de la comarca, i poder determinar quines són les instal·lacions més viables" per col·locar-hi calderes, explica el responsable de l'estudi, l'enginyer i consultor Antoni Hernández.

Dalkia, companyia europea especialista en serveis d'eficiència energètica i mediambiental i pertanyent al grup Veolia Environnement, i la seva filial a Múrcia, Lofersa, estudia desenvolupar una Planta de Biomassa a Cieza (Múrcia), que produirà energia elèctrica a partir de la valorització de biomassa forestal i agrícola.

Els beneficis de la biomassa atenen a: La reducció d'emissions de CO2, la valorització dels residus i la prevenció d'incendis. L'increment de les inversions, la generació d'ocupació i la producció d'energia neta.

La biomassa és una energia renovable amb gran capacitat de desenvolupament a Espanya, i en concret a la Regió de Múrcia, per les seves característiques geogràfiques i climàtiques, compta amb un gran potencial.

Comissions Obreres critica la falta de polítiques per al subministrament de biomassa

«Les energies renovables van arrencar a Espanya amb arrencada de cavall i parada de ruc». Amb aquesta sentència el secretari confederal de Medi ambient de Comissions Obreres, Llorenç Serrano, posa l'accent en el «èxit de les energies eòlica i fotovoltaica a Espanya, malgrat la crisi conjuntural, enfront de l'endarreriment de la biomassa» que atribueix, no tant a les cosines a la producció, amb aquesta energia com a la «falta d'una política que hagi garantit el subministrament a tèrmiques».

Serrano participa aquesta tarda en una taula rodona del cicle Pensar la Ciudad, organitzat per la Fundació Jesús Pereda de Comissions Obreres, al costat de Javier Sánchez Picó, president de la Fundación + árboles, José Fermín Fregues, d'Ecologistas en Acción i Javier Martínez Seisdedos, fundador de Proyecto León Futuro.

Unanimitat va haver-hi ahir en el ple ordinari de Ólvega per donar via lliure al plec de condicions per a l'engegada d'una ‘central’ de biomassa en la localitat que serveixi per alimentar d'aigua calenta per a calefacció i ús domèstic a tots els edificis municipals, un projecte d'energia renovable que segons els càlculs de l'alcalde de la localitat, Gerardo Martínez, permetrà un estalvi de fins al 25% dels costos actuals per aquesta despesa.

El Consistori adjudicaria el servei per al subministrament elèctric a una empresa per un període de deu anys, que a més haurà d'ocupar-se de la construcció de la instal·lació, emmagatzematge dels pèl·lets i canalització des de la caldera als respectius immobles.

Al principi el plec "establirà el preu del servei a partir de l'import actual del quilowatt en combustibles fòssils, que es troba en 6,15 euros el quilowatt.

A més, serà un preu estable. Partint d'aquesta quantitat les empreses que es presentin al plec hauran d'oferir per sota. Aquí és on es produirà l'estalvi per a l'Ajuntament", va afegir Martínez.

HERALDODESORIA.ES - 07/10/10