Articles d'interes


Un barri ecoeficient i verd a Figueres

Es farà on hi ha la depuradora i s'hi preveuen 1.805 pisos

Serà sostenible energèticament i sense cotxes

La ciutat de Figueres tindrà el primer barri ecoeficient de Catalunya; això significa que es projectarà íntegrament des de la perspectiva de la sostenibilitat. El projecte va per llarg però es preveu fer-lo al sector on ara hi ha la depuradora d'aigües, que s'ha de traslladar a tocar de Palol de Vilatenim.

Serà una part de la gran transformació que experimentarà el sector de llevant com a conseqüència del trasllat de l'empresa Fridasa a Vilamalla. El barri ecoeficient té una superfície de 146.000 m², compresos entre la via del tren i la Marca de l'Ham. El projecte preveu 1.805 habitatges i una població de 4.693 persones. Les novetats del futur barri es basen en qüestions com ara el transport i la mobilitat. De manera que es planteja com un espai sense cotxes; amb aparcaments agrupats en edificis específics, sense plantes d'aparcament subterrani; carrils bici, carrers per a vianants, i graduació dels carrers, que podran ser per a transport públic o bé d'un carril o plataforma única. L'accés amb vehicle quedarà restringit als casos d'emergències o subministraments. Pel que fa al tractament de l'energia, es planteja la centralització dels subministraments energètics als edificis, l'absència de calderes individuals i l'ús de sistemes energètics eficients com ara la cogeneració o la biomassa. El projecte també recull el tractament específic de la recollida de residus amb un sistema porta per porta. Un altre dels aspectes tinguts en compte és l'edificació. Els habitatges han d'estar ben orientats i permetre la ventilació creuada.

La Basílica San Isidoro s'escalfa amb biomassa (Lleó)

La nova calefacció de Sant Isidor de Lleó, eficiència i disseny.

La Basílica de San Isidoro, a Lleó, és un dels conjunts arquitectònics d'estil romànic més destacats d'Espanya. En el seu origen va ser un monestir dedicat a Sant Pelayo, encara que se suposa que anteriorment ja s'assentava en els seus fonaments un temple romà. Amb el trasllat de les restes de Sant Isidor, bisbe de Sevilla, a Lleó, es va canviar la titularitat del temple i va passar a anomenar-tal com la coneixem en l'actualitat.

Fins fa molt poc una de les grans necessitats de la basílica era buscar una solució al seu sistema de calefacció, que havia quedat completament obsolet, però el problema ha quedat resolt recentment amb una alternativa veritablement nova. Després de substituir els forns de carbó, que utilitzaven fins ara, per l'últim en calderes de biomassa, van encarregar a Runtal incorporar radiadors a l'interior de tots els bancs de fusta, tal com veiem a la imatge.

Planoles té la primera caldera de biomassa de la comarca del Ripollès

"Ho recomanaria a tothom" -diu l'Eva Salmerón, Alcaldesa de Planoles (Ripollès)

Planoles ha estat dels primers pobles del Ripollès a intal·lar una caldera de biomassa. Hi escalfen l'escola, tres sales cíviques, el dispensari, correus, i de cara a l'any que ve, el casino. En total 1.000m2. L'alcaldesa, Eva Salmerón, explica que la van engegar a finals de setembre "i de moment no hi ha hagut cap queixa". Segons els números que han fet, el cost anual de la calefacció amb gasoil seria de 7.000, i amb estella, 1.800. Diu que animaria a tots els ajuntaments a apostar per la biomassa "perquè l'estalvi pot ser d'entre el 50% i el 70%, per tant, va molt la pena". Planoles té molt bosc públic "i fa dos anys es van tombar molts arbres per culpa d'una ventada". Això fa que tinguin matèria primera de sobres. L'any que ve en posaran una altra al Centre de la Natura.

EL9NOU - 8/11/10

La Serra d'Albarracín crearà uns 50 llocs de treball a tres centrals d'energia de biomassa

La Comarca Serra d'Albarracín està treballant en la construcció de tres mini centrals d'energia de biomassa que crearan a prop de mig centenar de llocs de treball. Albarracín acollirà el 12 i 13 de novembre unes jornades per donar a conèixer aquesta energia i buscar el suport d'organismes públics i privats en aquest projecte d'iniciativa privada.

Terol. - La Comarca Serra d'Albarracín està treballant en la construcció de tres mini centrals d'energia de biomassa que crearan a prop de mig centenar de llocs de treball entre tasques de logística en muntanyes i la generació d'energia i que en principi s'ubicaran a Noguera, Bezas i Fredes. Això s'emmarca en un projecte d'iniciativa privada que preveu la instal·lació de 15 mini centrals de dos megavats de potència a Aragó de les quals la Serra d'Albarracín obtindrà les primeres plantes. Amb la intenció de donar a conèixer aquesta iniciativa i de buscar el suport d'organismes públics i privats de l'àmbit local, Albarracín celebrarà els dies 12 i 13 de novembre unes jornades en què especialistes de tot Espanya explicaran les oportunitats que ofereixen les tecnologies actuals per desenvolupar projectes mitjançant biomasses energètiques.

Tal com ha explicat el responsable de Medi Ambient de la Cambra, Javier Gamón, les centrals de biomassa generen "grans" beneficis a les zones on s'instal·len com creació d'ocupació, fixació de població, contribueix al desenvolupament rural, neteja de boscos i, per tant prevenció d'incendis. A més, aquestes indústries d'energia renovable generen llocs de treball indirectes.

Les closques d'arròs ajuden a electrificar l'Índia i a combatre la pobresa

Bihar és un estat de l'Índia en el qual la meitat de la població viu per sota del llindar de pobresa, que incloïa. fins ara, el nul accés a qualsevol tipus d'energia. Empowering Bihar és el títol d'un informe de Greenpeace en el qual es demostra com les energies renovables, en concret la biomassa i la solar, afavoreixen el desenvolupament social i econòmic a partir d'un sistema descentralitzat de producció.

Husk Power Systems, literalment "sistemes d'energia amb closca (d'arròs)", és el nom de la iniciativa que subministra electricitat a una població repartida entre 125 llogarrets de l'estat de Bihar. És un dels dos projectes que Greenpeace India va presentar recentment a la premsa i que es resumeixen a l'informe Empowering Bihar. Ambdós demostren la importància dels sistemes de producció descentralitzada d'energia renovable. L'altre correspon a instal·lacions solars de diverses tecnologies en el Tripolia Social Service Hospital, entitat que realitza una important tasca d'atenció mèdica i sanitària.

Gyanesh Pandey i Ratnesh Kumar, dos joves emprenedors, són en la base d'Husk Power Systems, formada per una xarxa de 35 petites plantes de producció d'electricitat a partir de la gasificació de la biomassa procedent de les closques d'arròs. Al seu torn, l'electricitat es distribueix a través de petites xarxes a 125 llogarrets durant, almenys, sis hores al dia. Fins ara, l'electricitat no arribava, o la feia de forma molt limitada (quatre hores màxim) i a un cost major per culpa de la utilització de gasoil i querosè.

Medi Ambient signa un acord amb l'Associació d'entitats locals propietàries forestals de Catalunya

L'acord contribuirà a millorar les accions forestals als boscos de propietat pública.

ELFOCAT es va constituir aquest mes de juliol i agrupa ajuntaments, entitats municipals descentralitzades, i altres ens locals de Catalunya propietaris forestals, o que tinguin relació amb els boscos.

El Conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, i el president de l'Associació d'Entitats Locals Propietàries Forestals a Catalunya (ELFOCAT), Manel Palau, han signat aquesta tarda un acord de col·laboració que pretén millorar la gestió dels boscos públics.

L'acord té per objectiu preparar i desenvolupar conjuntament plans, projectes, programes i estudis d'interès mutu amb l'objectiu preparar i desenvolupar conjuntament plans, projectes, programes i estudis d'interès mutu amb l'objectiu de fomentar les activitats dins de les forests pertanyents a les entitats locals. D'aquesta manera es contribuirà a la fixació de la població local i la creació de riquesa a les zones rurals de manera compatible amb la conservació dels seus valors naturals.

La col·laboració comporta que el Departament de Medi Ambient i Habitatge realitzi les gestions oportunes per tal que ELFOCAT es pugui integrar en la Mesa Intersectorial de la fusta i en el Consell de Protecció de la Natura, així com aquells altres òrgans de participació que per la seva naturalesa o funcions interessin a les entitats locals propietàries forestals. A més, potencia la realització de programes de formació específics per a la realització de treballs forestals per tal d'estimular, professionalitzar i dignificar les condicions de treball dins del sector. El Departament de Medi Ambient i Habitatge també dóna suport a les iniciatives d'ELFOCAT en relació amb l'aprofitament de la biomassa.

El Ripollès també vol esdevenir un referent en la biomassa

Es preveuen instal·lar 25 calderes en locals municipals en 3-4 anys. El Lluçanès ha estat pioner en aquest àmbit.

Biomassa: el Ripollès té un pla

 

Es preveuen instal·lar 25 calderes en locals municipals en 3-4 anys. Només suposaria utilitzar el 10% de la fusta aprofitable dels boscos públics i estalviar 230.000 euros anuals

El Ripollès es vol convertir amb pocs anys en un referent en l'aprofitament energètic de la biomassa forestal. Hi ha voluntat política –tal i com va recordar el president del Consell Comarcal, Enric Pérez- i viabilitat tècnica i econòmica. Aquest dijous els tècnics del Consorci d'Espais d'Interès Natural del Ripollès (CEINR) van presentar el pla estratègic comarcal. L'objectiu és que en pocs anys hi hagi unes 25 calderes que escalfin instal·lacions municipals.

Tabuyo, el poble de la Biomassa (Lleó)

Són un exemple de supervivència sostenible en el mitjà rural. Dedicats a l'agricultura i a la ramaderia, viuen dels recursos naturals que els ofereix el privilegiat entorn que els envolta. Ara el bosc els proporciona no només energia sinó també treball

Tabuyo del Monte és un dels sis nuclis de població que conformen el municipi de Luyego, en León, habitat en total per poc més de 800 veïns envoltats de 9.000 hectàrees de bosc d'utilitat pública. És el poble amb l'economia més puixant de tots ells ja que obté el seu sustento de les pinedes naturals i autòctons que envolten als seus 300 habitants.

Marisa Rodríguez, l'alcaldessa, ha apostat fermament per la biomassa com a font principal d'energia amb la qual proveir la zona, perquè els surt més rendible, els fa independents i autosuficients, i damunt és més sostenible i ecològica, insisteix. De fet, els experts en el sector asseguren que «dels 46 milions de metres quadrats que creixen anualment els boscos espanyols, la indústria forestal actual només aprofita entorn de les 17 milions de metres quadrats, és a dir, el 38 per cent. Dos terços del creixement del volum de biomassa –asseguren– es queda a la muntanya».

Dos centres educatius d'Almoradí tindran calefacció per biomassa

El Consistori es farà càrrec dels costos de consum que suposen un estalvi pel que fa a l'anterior, de gasoil.

El col·legi públic Canales i Martínez va engegar ahir la nova caldera de biomassa per a calefacció instal·lada en el centre educatiu per l'empresa Mycsa Mulder. El tret de sortida va comptar amb la presència de polítics i empresaris de la comarca entre els quals es trobava l'alcalde de la localitat, Antonio Ángel Hurtado.

La caldera que, té capacitat per proveir al col·legi en el qual es troba instal·lada, sinó també a l'IES Antonio Sequeros. La màquina s'alimenta de restes de poda d'arbrat, un combustible que es considera neutre des del punt de vista mediambiental i que compleix els requeriments del tractat de Kyoto.

La setmana vinent entrarà en funcionament a Pedroñeras ,a caldera de biomassa que proveirà a tres edificis municipals

La setmana vinent està previst que s'engegui la caldera de biomassa en tres edificis públics de Pedroñeras, la Casa Consistorial, l'edifici de Serveis Socials i l'Església. D'aquesta forma, només a la Casa Consistorial passarà de consumir 10.000 litres de gasoil que suposen 7.800 euros a 30.000 tones de biomassa, que seran un 1.500 euros, tres vegades més de consum de combustible però amb una energia neta enfront del tradicional gasoil. Amb el canvi de caldera l'Ajuntament estalviarà de forma “significativa”, segons ha dit l'alcaldessa, i evitarà a més que es generi CO2. Aquestes calderes funcionen amb residus forestals o agrícoles, en aquest cas la caldera està preparada per a l'estella, precisament avui es tirarà el combustible.

La substitució de la caldera ha suposat una inversió de 250.000 euros i s'emmarca dins del Fons d'Inversió Local i del Fons d'Inversió per a la Sostenibilitat i l'Ocupació.

PEDRONERAS.COM – 05/11/10