Articles d'interes


Nestlé instal·la a la planta de Xile una caldera de biomassa

                           Escalfor industrial amb estella d'origen sostenible

Calor industrial con astilla-chip de origen sostenible


 

S'espera un consum de 60.000 m3/any. L'estella s'obtindrà en plantacions d'eucaliptus i d'empreses forestals de la zona.

La multinacional làctica Nestlé instal·la a 16 km d'Osorno, en la Regió dels Llacs, al sud de Xile, una planta que processarà més de 250 milions de litres de llet a l'any amb el calor generat amb biomassa en forma d'estelles procedents de boscos de petits i mitjans productors i empreses forestals de la regió.

Nova trituradora de soques i restes de poda

 

Raptor L Biomaster

Premi a la Innovació Tecnològica de Expobioenergia 2011

ARJES GmbH., representat a Espanya per NOTEC S.L., va presentar a Valladolid, en el marc de La Feria Tecnològica en Bioenergia, la nova trituradora Raptor L. Biomaster, que pot triturar soques i restes de poda. La màquina va rebre el Premi a la Innovació dins de la categoria ‘Equips per a la recol·lecció, maneig, transformació i transport de la biomassa’.

Sostenibilitat de la biomassa forestal per energia

SOSTENIBILITAT DE LA BIOMASSA FORESTAL PER ENERGÍA

 

 László Màthé, coordinador de Bioenergia, WWF Internacional.

 

  "La bioenergia, sota unes condicions adequades, pot ajudar a mitigar el canvi climàtic i assegurar una font d'energia a moltes persones del món”.

 

"Els principis de gestió forestal sostenible haurien de ser totalment implantats i verificats de manera independent”.

El nou Esclat de Malla

El supermercat Esclat de Malla (Osona) rep la màxima qualificació com a edifici d'alta eficiència energètica


 

Aquest establiment del Grup Bon Preu es converteix en el primer de l’Estat i és una botiga eficient que permet un estalvi del 55% en consum elèctric i del 80% en emissions de CO2.

El passat 4 de novembre la Generalitat de Catalunya va concedir a l’Esclat de Malla el document que certifica que l’edifici té la qualificació energètica més alta A, que és la més eficient. Totes les instal·lacions estan pensades per reduir el consum energètic al màxim amb un sistema de gestió que els regula de forma eficient. Les característiques per les quals ha pogut obtenir aquesta catalogació són molt àmplies però us n’exposem algunes a continuació.

Associació de Productors d'Energies Renovables

APPA diu que el nou pla de renovables és una bona notícia que tanca una “mala legislatura”

L’Associació de Productors d’Energies Renovables (APPA) considera que el Pla d’Energies Renovables (PER) 2011-2020 aprovat pel Govern divendres passat suposa “una bona notícia” que tanca una “mala legislatura” en què s’ha abocat al sector a la inseguretat jurídica.

En tot cas, l’associació lamenta del nou pla la tardança amb la qual s’ha aprovat, d’un any, i la seva falta d’ambició, ja que l’objectiu del 20,8% de renovables en el consum final d’electricitat hauria d’haver estat, segons ell, més gran.

L’aprovació del PER constitueix una esperança per al sector al final d’una legislatura en què la seguretat jurídica s’ha vist seriosament afectada, amb tres reials decrets i dos reials decrets llei des de 2008, alguns d’ells amb modificacions retroactives del marc retributiu vigent”, afirma.

APPA lamenta que, a diferència del discurs públic de suport a les renovables desenvolupat pel Govern, “l’última legislatura hagi estat nefasta per al sector de les energies netes”.

La seguretat jurídica s’ha vist seriosament afectada, amb cinc lleis diferents des de l’any 2008, algunes d’elles amb modificacions retroactives de marcs retributius anteriors”, afirma, abans de lamentar que el Govern no hagi abordat, en contra del promès, una llei d’energies renovables.

Greenpeace i el Plan d'Energies Renovables

AQUEST “PER” NOMÉS BENEFICIA A LES ELÈCTRIQUES, AFIRMA GREENPEACE

El Pla d’Energies Renovables (PER) 2011-2020 que ha aprovat el Consell de Ministres és, d’acord amb l’organització ecologista, “un digne colofó a una legislatura en què el Govern deia que volia impulsar les energies renovables mentre dictava normatives per posar-hi fre”. I, afegeix “només beneficia a les elèctriques, perquè mantinguin el seu negoci de generació d’energia bruta”.

PLANTES DE COGENERACIÓ A LA INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA

 

 El 20% de la potència instal·lada de cogeneració a Espanya està associada al sector de l’alimentació

La indústria espanyola d’alimentació i begudes, primer sector industrial de l’economia espanyola i cinquè europeu, lidera el rànquing cogenerador del país amb 142 plantes que sumen 1.174 MW de potència elèctrica instal·lada, per davant de la indústria paperera i la indústria química.

El sector suposa el 7,6% del PIB espanyol, és a dir el 14% de les vendes totals i el 17% de l’ocupació total industrial a Espanya, i el passat exercici va facturar 81.369.000 d’euros, compensant la caiguda de la demanda interna amb un fort increment de les exportacions, el que el col·loca com a tercer país exportador en productes alimentaris de la Unió Europea. Alimentació i Begudes està format per 30.823 empreses de les quals el 96% són pimes i ocupa uns 460.000 treballadors. Inclou, a més, una variada gamma de subsectors, com olis, refrescs, cafès, sucre, productes carnis, ous, vins, cerveses, begudes alcohòliques, lactis, peixos, sucs, transformats de fruites i hortalisses, conserves, transformats de peix, congelats i alimentació animal, per citar alguns. Subsectors que fan d’aquesta indústria un pilar bàsic de l’economia espanyola, només superat pel turisme en la contribució al PIB.

BUTLLETI ESPECIAL SILVICULTURA "2011 ANY INTERNACIONAL DELS BOSCOS"

El Centre de la Propietat Forestal

 

Les Orientacions de gestió forestal sostenible de Catalunya (ORGEST) constitueixen una potent eina de suport a la gestió i la coordinació de política forestal i recullen un conjunt de criteris de decisió, models i recomanacions de gestió, ajustats als coneixements i les millors tècniques disponibles. Per elaborar-les es requereix, prèviament, identificar les tipologies forestals per a la gestió, és a dir, les classificacions del paisatge forestal basant-se en una sèrie de criteris o atributs predefinits, relacionats amb la fixació d'objectius i les actuacions de gestió adients per assolir-los.

Amb la publicació del manual
Tipologies forestal arbrades es posa a l'abast dels silvicultors una classificació de les tipologies forestals arbrades de Catalunya, feta des del punt de vista de la seva gestió.

 

Si voleu consultar dita publicació la trobareu en el pdf adjunt.

BONES PRÀCTIQUES EN EL BOSC FINLANDÈS

EL BOSC SOSTENIBLE (FINLÀNDIA)

 

La web Upmforestlife és una demostració de les bones pràctiques d'una empresa paperera finlandesa, que ens ensenya, també, com treballa per preservar al màxim la riquesa del bosc. L'explotació es fa de forma sostenible, explotant-lo de manera selectiva i alhora repoblant-lo amb nous exemplars. Podem veure detalladament com funciona una explotació d'aquest tipus, amb màquines que treballen amb gran precisió, tallen i desbrossen els arbres al mateix temps.

I FIRA DE LA BIOMASSA (VIC)

Arrenca la I Fira de biomassa forestal

 

Amb l’objectiu d’impulsar l’ús de la biomassa amb finalitats energètiques i crear un punt de trobada entre tots els agents implicats amb el sector de la biomassa forestal (instal·ladors, productors, consumidors finals, ….), s’ha organitzat la I fira de biomassa forestal a Catalunya. La fira, que tindrà lloc els dies 23, 24 i 25 de febrer de 2012, ha estat organitzada per diferents entitats que treballen per impulsar el sector: l’Ajuntament de Vic, la Generalitat de Catalunya, l’Institut Català de l’Energia, el Centre de la Propietat Forestal i els Consells Comarcals de la Selva i d’Osona.