Un any de biomassa en una comunitat de veïns

Després d'un any de funcionament del sistema de biomassa instal·lat en una comunitat de veïns de 12 habitatges, FNeNERGIA ha realitzat un estudi comparatiu en el qual s'aprecia com l'aposta per aquesta tecnologia és la més avantatjosa.

La comunitat ha pogut estalviar, a nivell econòmic, fins a un 27% si ho comparem amb una instal·lació alimentada per gasoil i fins a un 40% si fora amb propà.

Aquesta instal·lació és totalment sostenible doncs no emet CO2 a l'atmosfera.

Ja ha passat un any des que en un edifici d'habitatges al barri de Karrika, a Oiartzun (Guipúscoa), FNeNERGIA engegués un dels primers sistemes de biomassa que s'instal·laven en una comunitat del País Basc. La instal·lació és centralitzada i la seva funció és la producció d'aigua calenta sanitària i calefacció per a la comunitat de veïns. La instal·lació compta amb comptadors d'energia individuals de manera que cada habitatge pot regular el consum segons les seves necessitats. Tot això a través d'una sala de producció que compta amb una caldera de biomassa mitjançant pèl·lets, la potència tèrmica de la qual és de 90 Kw. Passat aquest període l'empresa FNeNERGIA, que va instal·lar i que ha gestionat l'equip ha realitzat un estudi que reflecteix l'encert en l'elecció d'aquesta tecnologia.

Pontevedra cerca trebaladors per a la seva planta de biomassa

Saraitsa va haver d'acudir a Cortegada o Gomesende per completar les primeres 35 places
Sense amb prou feines fer soroll i amb l'objectiu de motivar a la població local a creure en el valor de la muntanya s'ha engegat a Pontedeva la primera planta per a la fabricació de combustible pèl·lets (petites porcions de serradures comprimides) utilitzant matèria primera procedent de la neteja forestal.
El projecte liderat pel grup Saraitsa compta amb una inversió d'11 milions d'euros i una previsió de 75 llocs de treball creats abans de final d'any. Una demanda que ha revolucionat al petit municipi on, amb una mitjana anual de 44 aturats (Pontedeva compta amb 680 habitants), 'per contractar als primers treballadors d'una brigada de neteja hem agut d'acudir a concellos limítrofes amb Cortegada o Gomesende ja que l'oferta era superior a la demanda”, confirmava Breogán Rodríguez, tècnic responsable de la planta.

Batea climatitzarà la piscina coberta amb biomassa

L'Ajuntament vincula el projecte de la planta energètica amb la reforma i ampliació de les instal·lacions esportives
La nova piscina coberta de Batea, la primera climatitzada de la Terra Alta, és el projecte més ambiciós que Joaquim Paladella (PSC) vol iniciar abans del final del mandat. En aquest sentit, la construcció de la piscina s'emmarca en la reordenació global de la zona esportiva de Batea. El projecte, al qual ha tingut accés El Punt, té una planificació a mitjà termini. A més, vincula el manteniment i la climatització de les instal·lacions a la planta de biomassa que s'ha de fer al poble. La piscina coberta costarà uns 700.000 euros, però la reforma i ampliació de les instal·lacions esportives té un pressupost d'1,4 milions.

L´Alt Urgell prepara una innovadora planta de biomassa

La instal·lació produirà combustible per a calderes i electricitat.

El projecte prodria crear 130 llocs de treball.

La comarca de l'Alt Urgell, la segona de Catalunya per extensió de massa forestal, podria fer servir una part important de la seva producció de fusta i restes vegetals en la fabricació de combustible per a calefacció i electricitat, segons un innovador projecte energètic presentat oficialment ahir pels seus promotors: el Consell Comarcal de l'Alt Urgell, Catalunya Caixa i Enerpellet.

El projecte preveu la construcció d'una planta de biomassa entre els municipis de Montferrer i Castellbó i Ribera d'Urgellet (la seva ubicació exacta encara no està definida), amb una inversió total de 13 milions d'euros.

Més vaixells per portar biomassa cap a Itàlia

Aquesta primavera tornaran a salpar més mercants per donar sortida a fusta de l'Ardenya i les Gavarres
La planta de cogeneració amb estella forestal de Cassà, encallada a Urbanisme
La fusta que es va acumular als boscos gironins arran de la nevada del 8 de març continua retirant-se de mica en mica. Però la falta d'una sortida local obligarà a contractar més viatges cap a Itàlia aquesta primavera per enviar-la cap a plantes de biomassa d'aquest país. De fet, la planta de cogeneració amb estella forestal que s'ha de fer a Cassà de la Selva continua a l'espera de rebre el vistiplau de la comissió d'Urbanisme de Girona. Des de l'octubre que els promotors del projecte –l'empresa Enerfust XXI– estan esperant la resolució, i fins que no l'obtinguin no podran tramitar els permisos a Energia i Mines i altres aspectes lligats al desenvolupament del projecte.

La Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols dóna suport a la cogeneració

La Cambra de Comerç dóna suport a la construcció d'una planta de cogerenació amb estella forestal a Cassà de la Selva

El ple de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Sant Feliu de Guíxols ha acordat posicionar-se a favor de la construcció d'una planta de cogeneració amb estella forestal a Cassà de la Selva, sempre i quan l'equipament s'ajusti al que preveuen les normatives urbanístiques, ambiental i sobre la salut de les pesones, actualment vigents.

La resolució, s'ha adoptat per unanimitat, a proposta de la comissió d'ordenació del territori de la Cambra després d'haver analitzat el projecte presentat fa unes setmanes per l'empresa Enerfust XXI promotora d'aquest equipament.

La Cambra de Comerç de Sant Feliu justifica el seu suport a aquesta iniciativa per diversos motius: d'una banda perquè posarà en valor les restes forestals provinents d'estassades, aclarides i podes, un fet que ajudarà a fer més productius els boscos i que també minimitza el risc d'incendis.

El Consell Comarcal del Ripollès vol ara biomassa a la calefacció de l'accés a Queralbs

El projecte, per eliminar el pas a nivell del cremallera, pretén evitar el gel en un vial del 12% de pendent

El Consell Comarcal del Ripollès ha proposat que el nou vial d'accés a Queralbs, construït per eliminar el pas a nivell del cremallera, es pugui escalfar amb una caldera de biomassa. La petició arriba després que en la visita d'obres realitzada el passat novembre, l'aleshores conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, expliqués l'innovadora experiència d'instal·lar un sistema de calefacció amb terra radiant. D'aquesta manera, es pretén evitar les glaçades en una carretera que, després dels treballs per eliminar el pas a nivell, tindrà un pendent del 12%.

El Consell d'Alcaldes del Bages centra avui les seves atencions en els avantatges de l'ús de biomassa

Els batlles de la comarca del Bages tenen una cita avui al vespre en una nova trobada del Consell d’Alcaldes que, en aquesta ocasió, tindrà lloc a Balsareny. Un dels punts més destacats de l’ordre del dia és la ponència a càrrec de l’Àrea de Medi Ambient del Consell Comarcal, que posarà sobre la taula els múltiples avantatges de potenciar l’ús de calderes de biomassa en edificis municipals.

La intenció no és altra sinó posar a disposició dels alcaldes bagencs tota la informació necessària perquè tinguin en compte la possibilitat de plantajar-se l’ús d’aquesta energia com a alternativa sostenible. I és que la crema d’estella forestal pot suposar una reducció de la factura energètica “d’entre un 20 i un 30%”, segons ha explicat el tècnic de l’Àrea de Medi Ambient del Consell Comarcal del Bages, David Pérez.

La biomassa de fusta arriba a Begues

L’ajuntament de Begues ha fet una aposta pionera en Catalunya instal·lant tres calderes de biomassa en equipaments municipals per generar energia tèrmica. Dues calderes situades al col·legi Sant Cristòfol, donen cobertura també a la llar d’infants, a la piscina municipal i als vestuaris del camp de futbol.

A més, també es preveu la instal·lació de una nova caldera al centre cívic i a la biblioteca del municipi, i s’està estudiant la possibilitat de fer-ho extensiu als habitatges públics La Parellada i el casal d’avis.

Els objectius principals d’aquest projecte són la gestió i explotació forestal per evitar incendis, el manteniment de les franges de protecció, la creació d’un nou circuit econòmic per als propietaris forestals amb nous llocs de treball, l’estalvi en les factures del gas i la reducció de CO2 de les actuals calderes.

Les calderes ja instal·lades, junt amb la del centre cívic generaran uns 1400 kw.

El Casino de Planoles s´escalfarà amb biomassa

Milloraran l´edifici històric del Casino de Planoles

És el Centre Social del poble i fa 50 anys que no s´hi ha actuat

Les obres costaran més de 200.000 euros subvencionats pel Pla Únic d´Obres i Serveis

L'Ajuntament de Planoles ha acordat prioritzar la reforma de l'edifici del Casino, un immoble dels anys seixanta del segle passat, i aparca per al 2012 la millora que tenia prevista de l'edifici de l'Ajuntament. Totes dues obres estaven incloses en el Pla Únic d'Obres i Serveis de la Generalitat de Catalunya d'aquest any, però, per disponibilitat pressupostària, el govern local ha decidit afrontar només la del local social i cultural del Casino.